Els independentistes de l'Scottish National Party (SNP) han revelat aquest dissabte l'esborrany de la resolució que es debatrà a la conferència especial d'aquest mes de març, la qual ha de definir el pla a seguir cap al segon referèndum d'autodeterminació. Per sorpresa d'alguns, finalment els de la primera ministra, Nicola Sturgeon, contemplen dues possibilitats entre les quals hauran de triar: un referèndum de facto (o plebiscitari) a les eleccions generals que se celebraran abans del 2025 o, alternativament, aprofitar els comicis escocesos del maig de 2026 per fer unes altres plebiscitàries. A més, el text de l'esborrany dona més detalls sobre el funcionament de les plebiscitàries, com el percentatge de suport mínim per cantar victòria, tot plegat subjecte als canvis que proposi la militància.
L'anunci no ha estat rebut positivament per alguns sectors del moviment independentista i molts han criticat el partit per negar-se a abandonar la via que segueix depenent del consentiment de Londres-- és a dir, la 'legal'-- i acusen l'SNP de fer-se enrere en l'objectiu d'assolir l'autodeterminació i de dilatar el procés sense un rumb concret. D'altra banda, Alba, el partit de l'exprimer ministre Alex Salmond, ha rebutjat aquesta estratègia i aposta per dissoldre el parlament de Holyrood i convocar el referèndum de facto el 19 d'octubre, la data que Sturgeon va fixar en un principi per a la segona consulta.
Opció 1: plebiscitàries a les generals britàniques
En el text aprovat aquest dissabte pel Comitè Executiu Nacional de l'SNP i que se sotmetrà al vot de la militància en la pròxima conferència del partit, proposen una ruta que els doni "un mandat per entrar en negociacions amb el govern del Regne Unit per assegurar la independència". És a dir, en cap cas es plantegen declarar la independència unilateralment i insisteixen que segueixen preferint un referèndum. Més concretament, aposten per "plantejar les pròximes eleccions generals del Regne Unit com un referèndum de facto" en el cas que el govern britànic segueixi bloquejant una consulta pactada. Per fer-ho, preveuen "deixar clar" a l'electorat que qui els voti estarà responent 'sí' a la pregunta: "Escòcia hauria de ser un país independent?".
Pel que fa al mètode per mesurar el suport, proposen que "si una majoria [dels escocesos] vota l'SNP –o si els vots combinats de l'SNP i de qualsevol altre partit amb el qual hagi aconseguit un acord en pro de la independència abans de les eleccions constitueixen una majoria de vots emesos–, considerarem que és un mandat per iniciar les negociacions amb el govern del Regne Unit a fi de garantir la independència". Cal recordar que la Constitució no-escrita del Regne Unit no requereix un referèndum per fer efectiva la separació d'un dels països que la conformen, sinó que l'aprovació del Parlament de Westminster.
Opció 2: unes altres plebiscitàries a Holyrood
Alternativament, l'esborrany també inclou una proposta que esmena les promeses de Nicola Sturgeon. L'opció 2 comporta "demanar a la gent que voti l'SNP en [les pròximes eleccions generals al Regne Unit] per indicar el suport a un referèndum" d'autodeterminació, i no directament per la independència. Una altra diferència és que es comptarien el nombre de diputats que treuen en comptes dels vots. Segons aquest plantejament, si el govern britànic continua rebutjant les demandes d'Escòcia després que hagin aconseguit una majoria independentista a les generals, "l'SNP es presentarà a les eleccions al Parlament Escocès de 2026 com un referèndum de facto". Els vots que rebin en aquestes segones plebiscitàries sí que es plantejarien com un 'sí' a la independència i els servirien com un mandat legítim en les negociacions amb Londres. De qualsevol de les maneres, el futur full de ruta de l'SNP implica aconseguir l'aprovació del govern central.
L'alternativa d'Alex Salmond
D'altra banda, el partit d'Alex Salmond ha celebrat una conferència especial aquest dissabte per traçar la seva pròpia estratègia cap a la independència. Des d'Alba s'han mostrat partidaris de fer complir la promesa de Sturgeon per celebrar el segon referèndum el 19 d'octubre de 2023 a través d'unes plebiscitàries al parlament de Holyrood, on consideren que tindran més control sobre la narrativa de la campanya. A més a més, creuen que els serà més favorable, perquè els adolescents de 16 i 17 anys també poden votar, de la mateixa manera que els ciutadans europeus, i asseguren que el sistema electoral escocès serà més just i clar per mesurar el suport real a la causa.