Diumenge electoral a Itàlia amb una pregunta clara: s'imposarà l'extrema dreta a les urnes, tal i com vaticinen les enquestes, o bé l'esquerra podrà fer front a la candidata Giorgia Meloni?. Les portades d'aquest diumenge valoren la importància d'aquests comicis que podria portar una candidata feixista a la presidència. Els italians afronten les seves eleccions més decisives, que podrien fer història si la ultradretana Meloni es converteix en la primera dona a arribar al poder a Itàlia al capdavant del Govern més de dretes del país des del final de la II Guerra Mundial. La líder de Germans d'Itàlia (FdI) i la coalició que integren també la ultradretana Lliga, de Matteo Salvini, i la conservadora Forza Italia (FI), de Silvio Berlusconi, són les grans favorites per a un triomf que es preveu imparable, ja que les enquestes li donen gairebé 20 punts d'avantatge respecte al progressista Partit Demòcrata (PD) d'Enrico Letta i els seus petits aliats del centreesquerra. Què diuen les portades sobre la jornada?
Eleccions d'Itàlia 2022: qui és qui dels principals candidats
El País titula: "La UE espera en suspens un terratrèmol polític a Itàlia". Gairebé 51 milions d'italians estan cridats a votar aquest diumenge en una llarguíssima jornada electoral que començarà a les 07:00 hores locals i acabarà a les 23.00, hora de tancament dels col·legis electorals i quan es coneguin els sondejos a peu d'urna. La imatge del diari, però, és per les protestes de l'Iran. Moltes dones a l'Iran han decidit protestar, arriscant-se a ser empresonades, colpejades i expulsades de la seva feina, després de la mort de Mahsa Amini per no portar el hiyab posat de la manera exacta que dicta la llei.
"Rebel·lió dels vels" titula l'ABC que comparteix la imatge de 4 dones que lluiten i desafien el règim de l'Iran per la mort d'Amini. El vel és obligatori a l'Iran des del 1979, quan Ruholá Jomeiní va protagonitzar una revolució i va dir que sense vel, les dones estaven "despullades". Amini va ser detinguda dimarts de la setmana passada per l'anomenada Policia de la moral a Teheran, on es trobava de visita, i va ser traslladada a una comissaria per assistir a "una hora de reeducació" per portar malament el vel. Va morir tres dies més tard en un hospital on va arribar en coma després de patir un atac de cor, que les autoritats han atribuït a problemes de salut, una fet rebutjat per la família.
El Mundo recorda que tot i les enquestes italianes favorables a l'extrema dreta, encara hi ha un 30% d'indecisos. El diari també entrevista a un dels grans protagonistes d'aquesta setmana, el president andalús, Juanma Moreno. El president andalús ha convidat els empresaris catalans a instal·lar-se a Andalusia després que aquesta comunitat hagi decidit suprimir l'impost de patrimoni. "Als empresaris catalans els dic que aquí està la seva terra", va afirmar aquest dimarts en una intervenció en un fòrum organitzat a Sevilla.
La Razón entrevista el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, el qual assegura que "El pacte amb Rabat està vigent i s'està complint". La portada també dedica un raconet a la guerra de Rússia i assegura que el president Vladimir Putin ja es prepara per la mobilització total, fet que preocupa molt als joves del país que temen ser cridats per anar a la guerra. De fet, des de l'anunci de Putin d'una mobilització parcial de tropes, són molts els russos que han intentat sortir del país o buscat la manera de lliurar-se de la guerra.
La Vanguardia comparteix una imatge de Giorgia Meloni, la qual espera aconseguir la presidència italiana. En aquestes eleccions s'elegiran 600 parlamentaris (400 diputats i 200 senadors) davant dels 945 actuals (630 i 315) després d'una reforma aprovada en referèndum, amb 4.193 candidats a la Cambra de Diputats i 2.152 al Senat, mentre que a la regió de Sicília (sud) també es votarà per a l'elecció del president i la renovació de la seva assemblea. El rotatiu també anticipa la celebració el cap de setmana vinent del cinquè aniversari de l'1-O amb un reportatge sobre com es va gestar i com van arribar les urnes als col·legis.
El Periódico opta per informació de proximitat i comparteix una imatge que gairebé ocupa tota la portada de la diada castellera d'aquest dissabte a la plaça Sant Jaume en motiu de les festes de la Mercè. Unes festes que ja han portat els primers incidents nocturns quan aquesta matinada un grup de joves s'ha dedicat a destrossar mobiliari urbà. Fotografia petita en una cantonada de Giorgia Meloni. La formació dels últims governs italians ha requerit complexos pactes entre partits que gairebé mai no aconseguien obtenir una majoria suficient, però en aquesta ocasió la dreta es presenta unida, almenys sobre el paper, amb Meloni com a líder indiscutible.
"A les portes del neofeixisme", alerta el diari Ara. El partit Germans d'Itàlia de Meloni només va aconseguir un 4% dels sufragis en les eleccions del 2018, en les quals el Moviment 5 Estrelles, liderat per Luigi Di Maio, va ser el més votat. La formació ara es presenta en solitari després de patir diverses escissions. Sota el lema 'Junts, per Itàlia', el programa de la coalició de dreta i extrema dreta inclou una reducció dels impostos i una tarifa plana a autònoms, així com un gran pla d'infraestructures i la promoció de la producció del país. En matèria migratòria, el document posa el focus en el reforç de la seguretat i la "defensa de les fronteres".
Finalment, El Punt Avui posa l'accent en la baixada de casos de covid i assegura que els experts donen per segura una vuitena onada de casos però que aquesta gairebé no tindria impacte clínic. Espai també per a la cultura, concretament per al Festival de Cinema de Sant Sebastià, que ha premiat amb la Petxina de Plata a la barcelonina Carla Quílez pel seu debut al cinema amb la pel·lícula La Maternal.
