Silenci, poca activitat. Situació inusual. El president dels EUA, Donald Trump, es troba avaluant si implicar els Estats Units en els atacs d'Israel contra l'Iran, especialment en el context del programa nuclear iranià. Tot i considerar la possibilitat d’utilitzar bombes antibúnker per destruir instal·lacions subterrànies, Trump vol evitar una guerra prolongada, una promesa que va fer en campanya i que vol mantenir. Malgrat que és receptiu als arguments d’aliats, com el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que defensen que només els EUA poden frenar el programa nuclear iranià, Trump tem quedar atrapat en un conflicte de llarga durada.
➕ Un míssil iranià impacta en un dels principals hospitals d’Israel després d’una nova onada de foc creuat
Durant el cap de setmana, la Casa Blanca va comunicar a alguns aliats que preferien esperar a veure els resultats de les accions israelianes abans de decidir una possible intervenció. Fins a l'últim moment, Trump no havia pres una decisió definitiva i es mostrava obert a totes les opcions. En paraules seves: "M’agrada prendre la decisió final just abans del moment clau. Amb la guerra, les coses poden canviar molt ràpidament".
Alguns dels seus aliats argumenten que una intervenció puntual, com un atac amb bombes MOAB sobre instal·lacions com la de Fordow, podria ser suficient per frenar l’Iran sense entrar en una guerra oberta. No obstant això, diversos països aliats i experts alerten sobre les possibles conseqüències: l’Iran podria bloquejar el pas del petroli per l'Estret d’Ormuz o accelerar el seu programa nuclear. A més, Teheran ha advertit que respondrà si les forces nord-americanes hi participen activament.
➕ Trump, disposat a fer servir l'exèrcit dels EUA per atacar l'Iran: les claus
Una comparació recurrent ha estat el cas del 2020, quan Trump va ordenar l’assassinat de Qasem Soleimani, alt comandant iranià, sense que això desemboqués en una guerra total. Aquest precedent és usat per alguns assessors per defensar que accions quirúrgiques no tenen per què escalar.
La dicotomia de Donald Trump
Trump ha rebut consells del seu entorn de seguretat nacional, inclosos el director de la CIA John Ratcliffe, el secretari de Defensa Pete Hegseth i el general Michael Kurilla, del Comandament Central. Aquest últim ha demanat més recursos militars a la regió i pressiona per reforçar la presència nord-americana davant d’un possible enfrontament.
➕ Putin treu profit del caos a l’Orient Mitjà mentre Ucraïna cau en l’oblit
Tot i les pressions d’Israel i sectors favorables a una acció contundent, hi ha també resistència dins del mateix Partit Republicà. Els senadors Jim Risch i Josh Hawley han expressat preocupació per una escalada militar, remarcant que no és una guerra americana. El risc de represàlies iranianes és tan alt que l’exèrcit ja està preparant plans de contingència per protegir les tropes desplegades.
Trump ha admès que els Estats Units són els únics capaços d’aturar el programa nuclear iranià, però ha deixat clar que això no implica una acció imminent. Insisteix que el seu únic objectiu és evitar que l’Iran desenvolupi una arma nuclear i que, per aconseguir-ho, vol evitar una guerra llarga i costosa. Trump manté totes les opcions obertes, vol evitar un conflicte prolongat, però no descarta una acció contundent si considera que és l’única manera d’aturar les aspiracions nuclears de l’Iran.