Des de fa temps, la relació entre Rússia i l’Orient Mitjà està marcada per una tensió latent entre els seus interessos estratègics i els beneficis que pot treure del caos regional. Moscou ha mantingut tradicionalment aliances sòlides i una influència econòmica important a la zona, amb l’Iran com un dels seus socis principals. Tot i això, com un dels majors productors mundials de petroli i gas, Rússia també es beneficia quan esclaten conflictes a la regió, ja que els preus del cru pugen.
L'Iran, aliat clau
Actualment, el Kremlin observa com el seu aliat iranià es veu seriosament debilitat pels atacs aeris israelians, mentre n’obté beneficis econòmics. L’Iran ha estat clau per al Kremlin, especialment pel subministrament de drons Shahed que Rússia utilitza en els bombardeigs a Ucraïna. Tot i que gran part de la producció d’aquests drons ja es fa en territori rus, els recents atacs ucraïnesos a fàbriques allunyades del front podrien posar en perill aquest suport iranià.
➕ Trump exigeix la rendició de l'Iran mentre Israel intensifica els bombardejos sobre Teheran
A més, hi ha un cert 'sentiment d’humiliació' per part del Kremlin, que es veu incapaç —o no disposat— a intervenir mentre un altre dels seus aliats a l’Orient Mitjà rep un bombardeig intens. Moscou ha condemnat públicament els atacs d’Israel com a “il·legals” i ha acusat Occident de manipular la situació per ajustar comptes polítics. No obstant això, no ha ofert cap suport militar a Teheran, la qual cosa demostra que la seva aliança amb l’Iran mai no ha arribat a compromisos de defensa.
Una eventual caiguda del règim iranià, que sembla un objectiu clar per a Israel, representaria una nova pèrdua per a Rússia, sumant-se a altres retrocessos a la regió com els que ha patit a l’Iraq, Líbia o Síria. Tanmateix, el conflicte actual obre també noves oportunitats. L’augment del preu del petroli beneficia directament Rússia, i la crisi diplomàtica li permet tornar a posicionar-se com a actor clau en la política internacional, després d’anys d’aïllament pel conflicte a Ucraïna.
Putin: mediador entre Israel i l'Iran?
Putin intenta treure profit de la seva capacitat de comunicació simultània amb l’Iran, Israel i els Estats Units per presentar-se com a mediador. Aquesta posició li permet projectar Rússia com un agent estabilitzador a l’Orient Mitjà. En una trucada recent amb el president nord-americà, Donald Trump, Putin va recordar la col·laboració passada entre ambdós països sobre el programa nuclear iranià, indicant que podria estar disposat a recuperar aquest paper.
➕ Putin: de senyor de la guerra a mediador global entre Israel i l’Iran
Sembla que Washington podria estar obert a aquesta idea. Després de la trucada, Trump va expressar la seva disposició a considerar Putin com a possible mediador en el conflicte. Això reflecteix un intent dels dos governs de trobar punts de cooperació més enllà de la guerra d’Ucraïna. L’Iran, juntament amb qüestions com l’Àrtic, l’economia o l’espai, pot oferir un nou espai d’interès comú.
Per al Kremlin —i possiblement també per a Trump—, això suposa un avantatge considerable. Per contra, Ucraïna n’és la gran perjudicada. Amb una crisi creixent a l’Orient Mitjà i els Estats Units aparentment a punt d’incrementar la seva implicació, l’atenció internacional s’ha desplaçat de la guerra a Ucraïna cap al conflicte entre Israel i l’Iran. Així doncs, almenys temporalment, el focus mundial sembla haver-se traslladat al paper del Kremlin com a pacificador potencial a l’Orient Mitjà, deixant en segon pla la seva responsabilitat en el conflicte ucraïnès. Paral·lelament, però, Putin no atura els bombardejos ni els atacs a Ucraïna. Sense anar més lluny, ja són 23 els morts a Kíiv per un atac rus a la capital ucraïnesa.