Dia històric per a la República de Nagorno Karabakh. El Senat francès ha demanat aquest dimecres al Govern que reconegui la independència d'aquesta regió d'Armènia, a petició de diversos grups parlamentaris i del president de la Cambra, com a gest de solidaritat amb el poble armeni.
En una resolució aprovada avui, el Senat, controlat per la dreta, "convida al Govern a reconèixer la República de Nagorno Karabakh i a utilitzar aquest reconeixement com a instrument en les negociacions en vista de l'establiment d'una pau duradora", apunta el projecte de resolució aprovat aquest dimecres per 305 vots a favor, un en contra i 30 abstencions.
Armènia ha saludat avui aquesta resolució. "El Senat francès ha pres una decisió històrica. El reconeixement d'Artsaj (Nagorno Karabaj en armeni) entra a l'agenda internacional", va escriure Nikol Pashinián, el primer ministre armeni, a Facebook. Les autoritats karabajíes també han expressat el seu reconeixement a França, on viu la tercera diàspora armènia més gran del món.
Condemna a les agressions de l'Azerbaidjan
El text condemna l'agressió militar de l'Azerbaidjan, dirigida amb el suport de les autoritats turques i de mercenaris estrangers, i sol·licita la retirada immediata de les forces azerbaidjaneses del territori del Karabaj després de les operacions de guerra iniciades el passat 27 de setembre. Presentada pel president del Senat, el conservador Gérard Larcher, i cinc dels vuit presidents de grups parlamentaris de tot l'arc ideològic, la disposició insta així mateix l'Executiu a enviar ajuda humanitària "massiva" a la població civil i a obrir tots els canals humanitaris possibles.
A més, sol·licita el desplegament de les forces internacionals sota la tutela del Grup de Minsk per protegir la població; insta a investigar els crims de guerra comesos en aquest territori i a establir negociacions per resoldre definitivament el conflicte, garantint el restabliment de les fronteres definides el 1994 i la seguretat dels armenis. Copresidit per Rússia, França i els Estats Units, el Grup de Minsk està integrat també per Bielorússia, Alemanya, Itàlia, Suècia, Finlàndia, Turquia, l'Azerbaidjan i Armènia.
Un control internacional per a l'alto al foc a l'Alt Karabakh
La Cambra Alta, la resolució de la qual no és vinculant, ja que no obliga l'Executiu a assumir les seves disposicions, convida també el Govern a valorar el rol que les autoritats turques han tingut en el conflicte per plantejar, al costat dels socis europeus, "una resposta més ferma i apropiada".
Aquest cap de setmana, el president francès, Emmanuel Macron, va insistir en la necessitat que hi hagi un control internacional de la implementació de l'alto al foc a la regió, que va ser supervisat per Moscou, davant del temor que Rússia i Turquia quedin al capdavant de les futures negociacions del procés de pau.