La fiscalia de Milà ha obert una investigació per localitzar els italians que van participar en els anomenats ‘safaris de guerra’ a la guerra de Bòsnia, entre el 1992 i el 1996, i en els quals viatjaven al Sarajevo assetjat per disparar contra civils després de pagar grans quantitats de diners: entre 80.000 i 100.000 euros actuals, i el preu pujava si es disparava a nens. La denúncia, que té 17 pàgines de llarg, arriba de l'escriptor i periodista italià, Ezio Gavazzeni, l'exmagistrat Guido Salvini i l'advocada Nicola Brigida, juntament amb Benjamina Karic, qui fou alcaldessa de Sarajevo entre 2021 i 2024, i que ha anat recollint informació sobre els rumors que han persistit durant anys de rics viatjant a Sarajevo per matar civils des de les posicions dels franctiradors.
“El que vaig saber, d'una font de Bòsnia i Hercegovina, és que la intel·ligència bosniana va alertar la seu local del Sismi (l'actual AISI, l'agència d'intel·ligència italiana) a finals de 1993 de la presència d'almenys cinc italians als turons que envolten Sarajevo, escortats per disparar a civils”, indica la denúncia que presentava Ezzio Gavazzen el passat mes de gener i que ara recull el fiscal Alessandro Gobbis, expert en antiterrorisme. El fiscal està disposat a cridar els primers testimonis per localitzar els italians que van participar en els safaris de guerra. El testimoni que recull la denúncia afirmava que, com a mínim, hi van participar un home de Torí, un de Milà i un de Trieste, justament la ciutat des d'on sortien els vols de l'aerolínia sèrbia Aviogenex amb destinació Belgrad.
El perfil dels ‘franctiradors de cap de setmana’
La tesi de la investigació, que indaga en un possible delicte d'homicidi voluntari amb l'agreujant de crueltat i motius abjectes, és que hi havia italians que pagaven sumes, d'entre 80.000 i 100.000 euros actuals, per anar a Sarajevo un cap de setmana i poder disparar contra persones indefenses “per diversió”. El perfil que dona la denúncia és de persones corrents, properes a cercles de l'extrema dreta i amb passió per a les armes que exhibien en camps de tir o excursions de caça, i que buscaven adrenalina de forma “sàdica”. Entre els testimonis que estan preparats per declarar hi ha un exoficial d'intel·ligència bosnià, que està disposat a relatar el que li va explicar un presoner de guerra serbi capturat: el transport dels “caçadors” des de Belgrad.
Es pagava més per matar nens
Entre els possibles testimonis també hi ha un oficial d'intel·ligència eslovè, els pares d'una nena assassinada als “carreró dels franctiradors (Sniper Alley, en anglès)” i un bomber ferit que, durant el judici per crims contra la humanitat contra Slobodan Milošević, ja havia parlat de “tiradors turístics” amb roba i comportament que xocaven amb el context: “Estic entrenat i sé reconèixer quan algun jove sense familiaritat amb una zona arriba conduït gairebé per una mà en una àrea que aquesta coneix bé”, afirmava. També podria intervenir Mirovan Zupanic, el director eslovè del documental Sarajevo Safari, que documenta meticulosament històries i testimonis sobre la possibilitat que milionaris estrangers pagaven per viatjar a la capital bosniana i poder disparar contra éssers humans. Segons apunta la denúncia, per a matar nens es pagava més, mentre que disparar gent gran era gratuït. Durant la massacre de Sarajevo van morir 11.541 civils, dels quals 1.601 eren nens, i va deixar més de 60.000 ferits.