L'1 de novembre del 2024, la marquesina de l’estació ferroviària de Novi Sad va col·lapsar i va matar setze persones. Era divendres al matí i centenars de passatgers es disposaven a pujar als trens cap a Belgrad o Subotica quan, de sobte, una estructura de ciment —vella, esquerdada i mai reparada— va cedir sobre els viatgers. Aquella tragèdia no només va esquinçar la vida de les víctimes i les seves famílies, sinó que també va sacsejar la consciència col·lectiva d’un país sencer. Sèrbia, un any després, ja no és la mateixa. El que inicialment es va intentar presentar com un accident puntual es va revelar, amb el pas dels dies, com una conseqüència directa de la corrupció sistèmica, la desídia institucional i la mala gestió crònica. L’esfondrament de la marquesina va ser l’espurna d’un moviment estudiantil que ha liderat dotze mesos de protestes ininterrompudes, des de Novi Sad fins a Niš, amb mobilitzacions que han arribat a reunir més de mig milió de persones només a Belgrad, una xifra inèdita en un país de menys de set milions d’habitants. La societat sèrbia s'ha despertat i ha dit prou. El govern populista d’Aleksandar Vučić, vinculat a interessos russos i obertament desinteressat en l’ingrés a la Unió Europea, s’ha trobat per primer cop davant una ciutadania indignada, farta i capaç de sostenir la pressió. La tragèdia a l’estació de tren s’ha convertit, per a molts, en el símbol d’allò que Sèrbia ja no vol ser: un país governat per negligents, sense rendició de comptes i condemnat a repetir els mateixos errors.

Amb el pas dels mesos, el moviment estudiantil que va sorgir a les universitats ha crescut fins a convertir-se en una autèntica força política i social. Sota el lema “Teniu sang a les mans”, els joves han estès la seva acció per tot el territori i han convertit l’empremta vermella d’una mà —emblema de la protesta— en un símbol omnipresent, tant als carrers com a les xarxes. Acompanyats de centenars de milers de ciutadans, exigeixen responsabilitats pel que va passar aquell fatídic 1 de novembre, però també reclamen un canvi profund que implica reformes democràtiques i eleccions anticipades per posar fi al que consideren un règim corrupte i desconnectat de la ciutadania. Els estudiants s’han limitat a manifestar-se; han après a organitzar-se, a negociar, a resistir. Han recorregut el país a peu, han parlat amb veïns i treballadors de totes les regions i han portat a terme accions simbòliques com recórrer Europa en bicicleta fins a Brussel·les per fer arribar el seu clam a les institucions de la Unió Europea. El crit de justícia indubtablement ha travessat fronteres. Aquest mateix dissabte, gairebé dos-cents manifestants s’han concentrat a Barcelona, davant de l’Arc de Triomf, per recordar les víctimes amb 16 minuts de silenci, començats exactament a les 11:52 —l’hora exacta de l’esfondrament—. Amb cartells amb els noms de les persones mortes i missatges com “De Barcelona a Novi Sad. Justícia, comunitat, solidaritat” o “El govern serbi té les mans tacades de sang”, la diàspora també ha deixat clar que no pensa oblidar.

El lema “Teniu sang a les mans” s'ha estès arreu de Sèrbia / Europa Press
El lema “Teniu sang a les mans” s'ha estès arreu de Sèrbia / Europa Press

Com no podia ser d’una altra manera, a Sèrbia també s’ha commemorat la tragèdia de l’1 de novembre. Des de bon matí, desenes de milers de persones han omplert els carrers de Novi Sad en una jornada de dol col·lectiu que ha traspassat la política per esdevenir un acte de pura memòria. Grups de ciutadans han arribat a peu des de setze punts diferents de la ciutat i els voltants, en un gest simbòlic que ha culminat amb una marxa silenciosa fins al lloc de l’accident. Allà, també a les 11:52, la multitud ha guardat setze minuts de silenci, un per cada vida perduda. Sense crits ni consignes, només silenci i dolor. Cap bandera, cap proclama, només algunes pancartes negres amb la paraula Pamtimo —recordem, en serbi— han trencat la uniformitat d’una jornada marcada per la contenció. En paral·lel, el president Vučić ha tornat a escenificar el desdeny cap al moviment ciutadà, intentant minimitzar l’abast de la commemoració i amenaçant amb detencions si es produïen “actes violents”, tot i que la mobilització ha estat completament pacífica. Davant les càmeres, el mandatari ha ridiculitzat la trobada preguntant-se si a Novi Sad “s’hi juga algun partit de futbol”, mentre anunciava que els seus seguidors organitzaran una contramanifestació “molt més gran” a finals de novembre.

Després d’un any de mobilitzacions, el règim de Vučić ha intentat jugar totes les cartes possibles per contenir una protesta que no s’ha deixat doblegar. Per una banda, ha optat per la confrontació oberta, qualificant els estudiants de “terroristes finançats des de l’exterior” i desplegant operatius policials de mà dura per intimidar els ciutadans als carrers. Per l’altra, ha activat una via aparentment més conciliadora, oferint préstecs hipotecaris amb condicions favorables pels joves, anunciant augments salarials per al personal universitari i prometent inversions en el sector educatiu. Però cap d’aquestes tàctiques ha estat efectiva. En la vigília del primer aniversari de la tragèdia, Vučić ha intentat projectar una imatge més moderada i conciliadora, demanant disculpes “per algunes paraules” pronunciades contra els estudiants i assegurant que encendria una espelma “per les setze ànimes innocents” en una església local. Tot i això, ha volgut deixar clar que “la veritable Justícia no s’imparteix als carrers, sinó a les institucions”. La resposta dels estudiants no s’ha fet esperar. A través de les xarxes socials, han recordat el passat del president com a ministre de Propaganda del règim de Slobodan Milošević —conegut com el carnisser dels Balcans— i han assenyalat la coincidència entre la seva crida al diàleg i l’arribada imminent de desenes d’equips de premsa internacional a Novi Sad. “Si us pregunteu per què ara ofereix reconciliació, quan fa només un mes va ordenar que ens colpegessin i arrestessin, hi ha un petit detall: s’esperen 47 mitjans de tot el món”, han escrit a la xarxa social X.

“És una espècie de Viktor Orbán a Sèrbia”

Un dels rostres visibles d’aquesta onada de mobilització és en Dragor, estudiant d’un màster en Història a la Universitat de Belgrad i membre actiu del nucli dur del moviment que ha sacsejat el país des de fa un any. En declaracions a El Nacional.cat, en Dragor explicava fa uns mesos que la indignació col·lectiva no ha sorgit d’un projecte polític estructurat, sinó d’un rebuig massiu i frontal contra l’actual govern de Vučić. “És una espècie de Viktor Orbán a Sèrbia”, assegurava, i el descrivia com una figura autoritària que actua sota una aparença democràtica. Entre les acusacions més freqüents que rep el president, destaca l’acaparament de poder, el control dels mitjans de comunicació i una aliança persistent amb el Kremlin, que ha convertit Sèrbia en el principal aliat de Rússia a Europa en plena guerra a Ucraïna. Davant la pressió creixent dels carrers, el govern va respondre amb una maniobra que ha generat més burles que adhesions: la creació d’un campament de suposats joves pro-Vučić davant del Parlament, en paral·lel a les manifestacions a Belgrad. “És un xou per fer veure que no tots els estudiants estan contra el govern”, deia en Dragor a aquest diari. “Però si t’hi fixes bé, les tendes estan pràcticament buides i només hi ha gent gran jugant a les cartes”.

Què els espera als serbis?

De cara al futur, totes les mirades apunten a les urnes. Les eleccions s’han convertit en l’objectiu central del moviment estudiantil, que exigeix posar fi a l’etapa Vučić a través del sufragi. Les autoritats, però, defugen el debat. El president serbi només ha admès que hi haurà comicis “l’any que ve”, sense concretar cap data. Retardar-les podria ser el millor escenari per a Vučić, però només si el govern aconsegueix oferir “bones notícies” a la ciutadania i resoldre problemes com les sancions dels Estats Units a la petroliera russa NIS o les tensions pel subministrament de gas. Sense això, l’actual cap d’Estat podria arribar-hi tocat de mort. Mentrestant, els estudiants mantenen la tensió alta i es preparen per als comicis com si fossin un referèndum sobre el futur de Sèrbia. El moviment ja treballa a tota màquina, amb la confecció d’una llista de candidats, tot i que l’han mantinguda sota secret. Això ha dividit opinions, ja que mentre alguns reclamen transparència immediata, altres consideren que és estratègicament més intel·ligent esperar per evitar que el règim desacrediti els noms abans d’hora. Sigui com sigui, el missatge dels estudiants és clar: quan arribi el moment, estaran preparats.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!