Rússia ja lidera un altre rànquing, el de pitjor valorada, segons el CEO. A l'hora de puntuar en una escala del 0 al 10, l'actuació de determinats països o actors globals davant els problemes mundials, Rússia obté les qualificacions més dolentes. Concretament, el 73% dels enquestats la valoren amb la pitjor nota. En segon lloc, encara que lluny, hi apareix la Xina, amb el 40%. En tercera posició, i força a prop, hi ha Israel (38%). La millor valorada, en aquest sentit, és la Unió Europea (5%).

També s'ha preguntat a un terç de la mostra pel grau d'amenaça que suscita la guerra d'Ucraïna per al món, un altre terç per la UE i el terç restant per a Catalunya. Els resultats mostren que, si bé el conflicte és vist com una amenaça en l'àmbit mundial (52%) i de la UE (49%), quan es pregunta per a Catalunya no es percep aquesta amenaça amb tanta intensitat (29%).

Qui té més responsabilitat en la guerra d'Ucraïna?

En aquest sentit, les preguntes també estaven enfocades en valorar el grau de responsabilitat d'un conjunt d'actors en la guerra d'Ucraïna, les persones enquestades atorguen molta responsabilitat a Rússia (76%). Mentre que el 19% creu que la culpa és d'Ucraïna. Per altra banda, la segona causa amb més adeptes és l'OTAN (29%) i els EUA (27%).

D'aquesta manera, quan es demana a les persones què hauria de prioritzar la UE davant la guerra, la meitat és partidària que el conflicte acabi aviat, encara que suposi per a Ucraïna haver de cedir una part del seu territori a Rússia (51%). Un 35% prefereix continuar fent costat militarment a Ucraïna, malgrat que suposi allargar la guerra. 

Què hauria de fer la UE en la guerra d'Ucraïna? 

De tot el ventall de mesures que podria emprendre la UE en la guerra d'Ucraïna, la que té més quòrum és ampliar les sancions econòmiques a Rússia. Aquesta decisió és la que suscita un grau d'acord més gran amb un 41%. La que genera més desacord és intervenir militarment en el conflicte (51%). Una altra decisió que també genera força acord és la de prohibir la concessió de visats turístics a ciutadans russos (18%). Curiosament, aquesta decisió és també la que presenta un percentatge més alt de gent que no hi està d'acord (34%).

Altres dades rellevants en matèria de política internacional que deixa el CEO

Un 44% dels enquestats assegura informar-se sobre política internacional cada dia, mentre que el 9% confessa no fer-ho mai. La meitat de les persones enquestades sap identificar a partir d'un llistat de quatre noms (Úrsula von der Leyen, Jean Claude Juncker, Angela Merkel i Mario Draghi). Prop de la meitat (48%) identifiquen correctament i de manera espontània el nom del president de França. Un percentatge semblant identifica quin país no forma part de la UE a partir d'un llistat de quatre /països (Lituània, Suïssa, Croàcia i Bulgària). Un fet que fa que el 32% dels catalans no sap que Suïssa no forma part de la UE. 

 

Imatge principal: el president rus, Vladímir Putin / Efe