Negar que Jennifer Lopez és una de les superestrelles més grans dels últims temps és no tenir visió global. Cantant, ballarina, actriu, productora, empresària... i un llarg seguit d’etiquetes que semblen quedar curtes. Dona orquestra per mèrits propis. Des de ser la primera artista a tenir un àlbum i una pel·lícula al número u la mateixa setmana (amb J.Lo i Plans de boda, l’any 2001), fins a actuar a la mitja part de la Superbowl 2020 amb Shakira —sent les primeres llatines a compartir aquest escenari i aprofitant-ho per fer crítica social—, passant pels seus moments més virals, com el videoclip de On The Floor, o ser la raó de la creació de Google Imatges gràcies a la seva icònica aparició amb el vestit Versace verd als Grammy del 2000. Però obviar que actualment camina sobre gel prim és no voler veure el context que l’ha portat a embarcar-se en la seva arrera gira Up All Night, culminant en la seva delicada arribada al Sant Jordi aquest 15 de juliol.
Relat d’autosuperació i dona empoderada
El 2024, Jennifer Lopez semblava tenir-ho tot. Havia tornat amb el seu amor etern, Ben Affleck, i estava escrivint, produint i interpretant un triple projecte —disc, pel·lícula i documental— amb un cost de 20 milions de dòlars sortits de la seva pròpia butxaca. L’objectiu: homenatjar/respondre/reinterpretar el seu disc This Is Me... Then, vint anys després. Amb un to grandiloqüent i un relat de somni americà, volia mostrar la seva veritable jo i cantar “la història d’amor més gran que s’ha explicat mai”. El resultat? Potser allò de: “Per molt que puguis fer-ho, no vol dir que hagis de fer-ho”.
Ella mateixa reconeixia al documental que ningú ho demanava. I, efectivament, la rebuda va ser freda: el disc va obtenir les pitjors xifres de vendes de la seva carrera; la pel·lícula va ser criticada per ser excessiva, poc clara i de mal gust; i la gira, pensada per promocionar el projecte i anomenada inicialment This Is Me... Now: A Love Story, va ser rebatejada com The Greatest Hits i finalment cancel·lada un mes abans del seu inici per la baixa venda d’entrades. Per si no fos prou, tot coincidia amb la signatura del divorci amb Affleck. Potser Jesucrist a la creu no va patir tant com JLo aquell estiu.
En una asfixiant tarda d’un dimarts d’estiu, tocava pujar a Montjuïc per comprovar si Jenny from the Block seguia tan en forma com diu
Però el relat d’autosuperació i de dona empoderada que acompanya el seu personatge públic, l’ha tornat a portar a la carretera menys d’un any després. Up All Night 2025, una gira que repassa tots els himnes de la seva carrera. Estratègicament, però, és curiosa: evita les grans ciutats habituals de les gires internacionals i aposta per llocs on mai ha actuat i potser té més opcions d’omplir. L'Àfrica (amb parada única a Egipte), Europa (amb set dates a Espanya) i Àsia són els territoris escollits. I així, en una asfixiant tarda d’un dimarts d’estiu, tocava pujar a Montjuïc per comprovar si Jenny from the Block seguia tan en forma com diu.
La mateixa noia del barri
Tot i que els passis VIP de 1.700 euros estaven esgotats, encara hi havia localitats sense vendre. Però això no va suposar cap problema quan la del Bronx va aparèixer vestida de general —estil lluentons Ibiza party— al so de On the Floor. Com si fos missa, es recitava cada vers amb Pitbull. El públic tenia ganes de gresca i JLo ho va donar tot. Ella i el seu cos de ballarins. Des de l’EDM de Save Me Tonight fins a l’himne feminista Ain’t Your Mama: empoderament i viatge de l’heroïna en clau femenina. Amb aquell castellà de “sóc latina però m’agrada Taco Bell”, es va dirigir agraïda al seu públic després de sis anys sense visitar la península.
El públic tenia ganes de gresca i JLo ho va donar tot. Ella i el seu cos de ballarins. Des de l’EDM de Save Me Tonight fins a l’himne feminista Ain’t Your Mama: empoderament i viatge de l’heroïna en clau femenina
Tot i una posada en escena clàssica —passarel·la senzilla i pantalles laterals sense grans artificis—, l’acció sobre l’escenari era incessant. El concert es dividia en blocs, amb els seus corresponents canvis de vestuari. El segon tram era rock: body de cuir amb tatxes, Jenny from the Block, i una versió contundent de I’m Real. Amb una energia que fregava l’agressivitat de les guitarres urbanes de Lil Wayne, Regular sonava com la cançó més dura de l’escola dels 10’. Evidentment, tot envoltat de focs artificials. “Yo sigo siendo la misma chica del barrio”, va dir, tot i que d’aquella noia ja en queda poc dins d’una milionària que ha dedicat la seva vida a l’espectacle. Però, de cara a la galeria, Get Right anava més forta que mai.
I com que la carrera de JLo sempre ha tingut una mica de tot, va voler pujar la temperatura amb un moment íntim entre dansa contemporània i Magic Mike, abans de cantar I’m Into You i Moments in Love. També va interpretar Birthday, de la seva pròxima mixtape, en un estil molt Cardi B. Però l’entrega més gran va arribar amb el R&B dels 2000: Love Don’t Cost a Thing, All I Have i un moment coral amb el públic. També hi va haver espai per a l’emoció: va cantar Gracias a la vida de Violeta Parra, i en clau flamenca, amb mantó inclòs, va versionar If You Had My Love. Una mica de cor trencat a l’estil Cheetah Girls, amb moment bailaora inclòs. Però qui li pot dir res, si ja signava Ain’t It Funny el 2001?
Jennifer López ha actuat per primera vegada a Barcelona fent parada dins la gira Up All Night / Foto: Juanjo Martín / EFE
Una enamorada de l’amor
Superat l’equador del concert, queda clar que JLo, amb gairebé 56 anys, té la força, la veu i la presència escènica que moltes més joves voldrien. Una màquina incansable de ball i desimboltura. Potser no gira constantment, però quan ho fa, ho fa amb tot. El que vam veure a la Super Bowl fa cinc anys no és res comparat amb quan l’escenari és tot seu. Costa de creure que, només dues nits abans, hagués estat xiulada per culpa d’un mal so a Fuengirola.
El que vam veure a la Super Bowl fa cinc anys no és res comparat amb quan l’escenari és tot seu
Sortint d’un divorci i d’un discret fracàs de vendes, aquesta gira és la seva petita catarsi terrenal. Segons ella, l’amor “és la hostia”, però cal treure també les cançons antiamor: Qué hiciste. I, aferrant-se a la seva vessant llatina, va interpretar Si una vez de Selena. El concepte d’Up All Night va quedar més clar quan, després de diversos discursos motivacionals, va entonar al piano Wreckage of You. No només parla de nits de festa o d’amor, sinó de totes aquelles passades en vetlla per un cor trencat. El concert va anar prenent forma de musical autobiogràfic: una visió 360 d’ella mateixa, incansable.
El concert va anar prenent forma de musical autobiogràfic: una visió 360 d’ella mateixa, incansable
Amb el cinquè vestuari de la nit, tornava a la pista amb Waiting for Tonight i Dance Again. JLo vol mostrar vulnerabilitat, però sense perdre l’espectacle. I només hi havia un clàssic que podia tancar aquest bloc: Let’s Get Loud. La cançó escrita per Gloria Estefan va convertir el Sant Jordi en un autèntic carnaval. Dues hores en què cap gènere pop se li va resistir: EDM, R&B, funk, llatí o flamenc. Tant si la cançó era del 2001 com del 2025, el públic hi era. El concert va acabar —sis looks de lluentons després— irònicament amb ella sola a l’escenari, cantant El anillo. Al cap i a la fi, Jennifer Lopez és una enamorada de l’amor, de la vida. I no hi havia millor manera d’acomiadar-se en aquesta gira de renaixement dels seus propis èxits.