La Universitat de Barcelona (UB) ha suspès cautelarment el catedràtic emèrit Ramón Flecha, de 73 anys, després de rebre onze testimonis que relaten un seguit de conductes "molt greus" de caràcter sexual, vexatòries i intimidatòries que, "si es confirmen, podrien ser delictives". Els fets, presumptament, van passar fa anys, quan eren becàries, estudiants o doctorandes del grup d'investigació CREA, especialitzat en violència masclista, que Flecha dirigia. Segons la versió de les afectades durant aquests anys van patir coerció sexual, abús de poder i control emocional. Arran d'una publicació a principis de juliol en diversos mitjans, que destapava el cas, la UB afirma que es va posar en contacte amb les presumptes víctimes. L'11 de juliol, la institució va rebre la "denúncia formal" de les advocades que representen les dones que apunten tant a Flecha com a altres membres el grup d'investigació.
A banda de suspendre el catedràtic emèrit de funcions, la UB ha iniciat un procés d'informació prèvia, un dels protocols previstos per a situacions d'aquest tipus. A banda, i tenint en compte la "complexitat" dels fets denunciats, es designarà una comissió que serà l'encarregada de la investigació. La formaran tres especialistes, interns o externs, amb "formació específica en violència de gènere i assetjament institucional".
Comportaments "intolerables"
Segons el comunicat oficial de la UB aquest dilluns, 11 persones han declarat, a través de les seves advocades, haver estat víctimes de comportaments que s'han qualificat "d'intolerables i contraris al codi ètic", i que si es confirmen "podrien ser constitutius de delicte". La setmana passada es va produir una trobada entre els advocats de la universitat i els de les denunciants. A banda d'obrir una investigació, una altra de les mesures ja adoptades ha estat la cancel·lació del congrés internacional European Conference on Domestic Violence, que s'havia de celebrar el mes de setembre en l'edifici històric de la UB, espai que el rectorat els va negar fa uns dies, i demanar al CREA que l'organitzés fora del campus. La UB també ha decidit la desvinculació informàtica, tot i que el grup no pertany a la UB des del 2020. La UB també ha comunicat que no participarà institucionalment en cap activitat relacionada amb CREA ni amb les persones denunciades, i ha iniciat una revisió de les xarxes socials de la institució per poder detectar possibles vulneracions del codi ètic.
El comunicat de la UB assegura que "la consternació és absoluta" i expressa el compromís d'actuar "sense demora i amb contundència" per esclarir els fets i depurar responsabilitats. A més, segons apunta El Periódico, el centre ha ofert a les denunciants tots els recursos "tècnics, legals i psicològics necessaris per al seu acompanyament i reparació". La UB puntualitza que el professorat emèrit, com és el cas de Ramón Flecha, desenvolupa un màxim de seixanta hores anuals de docència presencial. La docència té caràcter voluntari i ha de ser preferentment de postgrau. També pot dirigir tesis doctorals i treballs de finals de grau i de màster, i impartir seminaris i formació continuada. Pot formar part de grups de recerca —en aquest cas el CREA—, participar en convenis amb empreses i institucions públiques, i dur a terme altres tasques de recerca de la universitat.
Acusacions d'abusos
El cas va explotar fa dues setmanes, quan un grup de 14 dones va enviar una carta al rector de la UB, Joan Guàrdia, explicant el cas i exigint mesures per esclarir la situació. Una d'aquestes dones va explicar les situacions a les quals van fer front durant el temps que van col·laborar amb Ramón Flecha. Alguns dels testimonis explicaven que entre les seves tasques hi havia: preparar-li la maleta, planxar-li camises, netejar el bany de casa seva, rentar els plats, fer la compra durant un viatge de feina, rentar el seu cotxe o dormir on ell estigués perquè no es volia quedar sol. Almenys sis de les denunciants expliquen que Flecha va desplegar un comportament manipulador per mantenir sexe amb elles i demanar-los massatges mentre ell tenia una clara situació de superioritat jeràrquica. En alguns casos, ell era el director de tesi d'alguna d'elles, i en d'altres, formava part del tribunal que jutjava el seu treball de recerca per convertir-se en doctores.
Pocs dies després, el catedràtic va negar totes les acusacions i va assegurar que "són totalment falses i fruit d'una perversa fabulació basada en l'anonimat". En un comunicat, Flecha afirmava que "ni jo ni la UB hem rebut cap denúncia". "Davant acusacions falses i calúmnies inventades, em trobo totalment indefens i amb la reputació molt afectada sense motiu real", ha assegurat Flecha, que demana als mitjans una rectificació d'una "notícia falsa" que atempta contra el seu dret a l'honor i la dignitat. "Al mateix temps, penso emprendre les accions pertinents per restablir el meu dret constitucional a no ser acusat en fals", avisava Flecha. "Sempre escolto, crec i dono suport a totes les víctimes de violència de gènere i abús de poder, mai dic víctimes als qui agredeixen a les víctimes", concloïa.