Un país sencer tenyit de vermell, blanc i blau, els colors del seu partit, i una població festiva mobilitzada de forma massiva per expressar el suport al president. Aquest és l’ambient que es respirava a Ruanda les setmanes prèvies a les eleccions presidencials. Els ruandesos, citats a les urnes el passat 4 d’agost, han reelegit Paul Kagame, del Front Patriòtic Ruandès (FPR), com el seu president amb un 98,63% dels vots, segons ha anunciat la Comissió Electoral Nacional.

Cridant a ple pulmó “Paul Kagame” durant tota la nit del divendres, Kigali, la capital del país, va celebrar la victòria del president més estimat de Ruanda. Però els resultats no han sorprès ningú, atès que la decisió ja estava presa des de feia dos anys quan, el desembre de 2015, el president va convocar un referèndum, que va guanyar amb el 98,4% dels vots a favor seu, per canviar la constitució i així poder presentar-se a un tercer mandat de set anys i dos més de cinc anys, fet que li permetria perpetuar-se en el poder fins a l’any 2034.

Ruanda Meritxell Prats 4

Paul Kagame celebrant la seva victòria / Foto: Meritxell Prats

Des de les set del matí fins a les tres de la tarda, 6,8 milions de ciutadans es podien acostar als 2.340 centres electorals repartits per tot el país per registrar el seu vot mitjançant l’empremta dactilar, sistema comú a Ruanda des de les primeres eleccions multipartidistes de 2003. La població exhibia orgullosa el dit tacat de tinta a les sortides dels col·legis i es feia fotos per recordar el dia. 

Aquests comicis han sigut només un tràmit democràtic pel qual el país havia de passar, ja que els altres dos aspirants a la presidència, Frank Habineza (0,47% dels vots), del Partit Demòcrata Verd i únic partit registrat de l’oposició, i Philippe Mpayimama (0,73% dels vots), que es presentava com a candidat independent i que ja va felicitar el president abans de saber-se els resultats definitius, amb prou feines són coneguts per la població ruandesa, que considera Paul Kagame l'única opció vàlida per dirigir el país.

Durant els 19 dies que va durar la campanya electoral i per als set anys de mandat vinents, Kagame ha promès seguir en la mateixa línia que en les dues legislatures anteriors i així continuar treballant a favor de la unitat de tots els ruandesos, la seguretat i el desenvolupament del país. “El 4 d’agost, votar FPR significa votar pel desenvolupament, la unitat i la seguretat”, proclamava el president durant els mítings electorals. Després d’anunciar-se els resultat provisionals, Kagame va agrair el suport a tots els seus votants i va subratllar que, tot i les crítiques que rebia el seu model democràtic, els ruandesos havien demostrat el que volien.

Ruanda Meritxell Prats 3

Foto: Meritxell Prats

“Veus tot el que tenim davant? Tots els edificis alts, els hotels, les carreteres asfaltades i il·luminades, la seguretat... és gràcies a ell (Kagame)”, ens explica Salomó, un conductor de moto-taxi, mentre senyala el paisatge atapeït de turons de Kigali. Després del genocidi de 1994, que va deixar el país enfonsat, i durant els anys que Paul Kagame ha estat al capdavant del govern de Ruanda, el país ha experimentat un fort creixement econòmic que, segons el Fons Monetari Internacional, està culminant aquest any amb un creixement del PIB del 6,1%. Segons l’informe d’UNICEF de 2016, el programa nacional de salut (Mutuelle de Santé) ofereix cobertura sanitària al 90% de la població i la mortalitat infantil s’ha reduït de 184 morts per cada mil habitants l’any 2000 a 42 l’any 2015. El 76% de la població té accés a fonts millorades d’aigua potable, però, amb tot, les desigualtats entre la ciutat i les zones rurals són descomunals i, segons aquest mateix informe, el 60% de la població viu per sota del llindar de la pobresa, situat en 1,9 dòlars al dia.

Paul Kagame també ha hagut de defensar-se de les acusacions de falta de llibertat d’expressió i falta de democràcia al país pel fet de tornar-se a presentar. “Democràcia és oferir a cada ciutadà el dret a prendre les seves pròpies decisions. En el nostre model democràtic, a Ruanda, ningú queda enrere. No hi ha discriminació. Tots els ruandesos tenen dret a viure les seves pròpies vides”, afirmava el president en els mítings.

Un informe d’Amnistia Internacional publicat el mes de juliol passat denunciava el clima de por en el qual es viu a Ruanda a causa dels atacs constants a l’oposició política i als mitjans de comunicació independents. Durant els últims 23 anys, els opositors de Kagame han patit empresonaments, atacs físics, assassinats i fins i tot s’han vist obligats a exiliar-se del país. Aquest any 2017, el representant local del partit Forces Democràtiques Unides, no inscrit en el registre oficial, Jean Damascene Habarugira, va aparèixer mort uns dies després de ser citat amb un funcionari de la seguretat local, segons un comunicat del partit.

El 3 de maig d’aquest mateix any, Diane Rwigara, que des de feia mesos havia estat parlant de temes com la pobresa, la injustícia i la llibertat d’expressió, va anunciar que es presentaria a les eleccions com a candidata independent, fet que finalment no va poder ser perquè dos dies després es van filtrar a les xarxes socials unes fotografies seves en les quals apareixia despullada. Durant el 2016, tres periodistes van ser empresonats per investigar temes relacionats amb la corrupció i possibles morts sospitoses. L’organització Human Rights Watch també va denunciar, en el seu informe de 2016, que la societat civil ruandesa és molt dèbil a causa de la intimidació i el control de l’Estat, perquè no hi ha cap cantonada que no estigui vigilada per un policia.

Història

Paul Kagame és president de Ruanda des de l’any 2000, però forma part del poder del país des de l’any 1994, quan el seu partit, el Front Patriòtic Ruandès, i el seu braç armat, l’Exèrcit Patriòtic Ruandès, van acabar amb el genocidi de la majoria hutu contra els tutsis que, en només 100 dies, es va cobrar la vida d’entre 800.000 i 1.000.000 de persones. Després de 9 anys de governs provisionals, va guanyar les primeres eleccions democràtiques l’any 2003 amb un 95% dels vots i va ser reelegit per a un segon mandat l’any 2010 amb el 93% dels vots.