França afronta una de les mobilitzacions estudiantils més importants dels últims anys. El que va començar a finals de setembre en un institut de la perifèria de París s’ha estès a centenars de centres de tot el país, amb aules bloquejades, manifestacions i enfrontaments amb la policia. Els estudiants denuncien, sobretot, la falta de professors, la massificació de les aules i el mal estat dels edificis educatius.
Per què protesten?
Les protestes van començar el 21 de setembre al liceu Saint-Exupéry, a la regió parisenca, on els alumnes es van sumar a les reivindicacions dels professors per la manca de personal i recursos. Tot i que les autoritats van enviar més personal al centre i el conflicte inicial es va desactivar, la protesta es va estendre ràpidament a altres instituts. Segons l'agència de notícies Reuters, els bloquejos ja afectaven més de 1.200 centres a principis d’octubre.
Les reivindicacions van molt més enllà de tenir més professors. Els estudiants descriuen edificis deteriorats, aules massificades, filtracions d’aigua, manca de material i professors que no són substituïts quan falten. The Guardian recull testimonis d’alumnes que també denuncien llargues jornades escolars, les desigualtats educatives segons el barri on viuen i les dificultats del sistema d’accés a la universitat.
El problema és especialment visible en zones desfavorides de la perifèria de París. Reuters assenyala que a Seine-Saint-Denis, un dels departaments amb més mobilització, sindicats i famílies denuncien una falta crònica de professors, infermers i treballadors socials. Segons una enquesta sindical citada per Reuters, dues terceres parts dels instituts del departament tenen places de professor sense cobrir.
Què ha fet el govern?
Davant l’expansió de les protestes, el govern de Sébastien Lecornu ha intentat combinar mesures educatives amb una resposta policial. El primer ministre ha reconegut que les reivindicacions dels estudiants són "legítimes" i ha encarregat als ministres que treballin en cinc demandes principals: garantir la substitució dels professors absents, revisar la durada de la jornada escolar i accelerar les reparacions dels centres, entre altres mesures. El govern vol presentar propostes abans de final de mes.
Alhora, les autoritats han augmentat la presència policial davant dels instituts. El govern considera que una part de les mobilitzacions ha deixat de ser una protesta educativa i ha derivat en episodis de violència urbana. En aquest sentit, el diari francès Le Monde informa que, des de l’inici del moviment, més de 5.000 persones han estat posades sota custòdia policial, el 87% menors, i que la Inspecció General de la Policia Nacional ha obert deu investigacions sobre actuacions policials
Ferits de gravetat
La mobilització també ha registrat episodis greus. Hi ha hagut barricades, incendis, desperfectes i enfrontaments amb les forces de seguretat. Però la violència també ha afectat els mateixos manifestants. El cas més greu es va produir dilluns a Lens, al nord de França. Un estudiant de 15 anys va perdre una mà durant una intervenció policial. Segons el mateix diari, una investigació de la policia, l’IGPN, intenta determinar exactament com es va produir l’explosió d’una granada. El fiscal ha explicat que encara no es pot confirmar si el jove va recollir l’artefacte o si aquest va caure directament sobre ell. A Tours, un altre estudiant de 16 anys ha perdut la visió d’un ull durant un bloqueig. La fiscalia considera que les lesions són compatibles amb l’impacte d’un projectil policial i el cas també està sota investigació.
En total, el ministre d’Educació ha informat de 215 estudiants ferits des de l’inici de les mobilitzacions, tot i que el govern assegura que la majoria de les lesions es van produir accidentalment o per actuacions d’altres manifestants.