La protesta estudiantil que va començar la setmana passada a la regió de París s’estén per França i ha elevat la tensió als centres educatius. Aquest dimecres, 356 instituts han estat bloquejats al país, segons les dades del Ministeri de l’Interior, mentre 625 persones han estat detingudes i 83 agents han resultat ferits. Aquest dijous, les mobilitzacions han continuat i han arribat també a diverses universitats.
Contra què protestes els estudiants?
Els estudiants protesten contra les condicions educatives, la supressió de llocs a les universitats i les retallades en les beques. El moviment, que inicialment es concentrava en centres de la regió parisenca, s’ha anat estenent a altres ciutats. Els sindicats estudiantils asseguren que una desena d’universitats han estat bloquejades, entre elles centres de París, Lió, Estrasburg, Montpeller i Marsella.
La jornada també ha deixat episodis de tensió als voltants dels instituts. A Pantin, als afores de París, diversos contenidors van ser cremats davant d’un centre educatiu i els bombers hi van haver d’intervenir. En altres punts, la presència dels antidisturbis va provocar enfrontaments i moments de tensió amb els estudiants concentrats a les portes dels instituts.
El ministre de l’Interior, Laurent Nuñez, ha qualificat els episodis d’"actes de violència urbana" i ha anunciat que la policia intervindrà en els casos en què es produeixin disturbis. Les autoritats han reforçat així la resposta davant d’un moviment que, més enllà de les reivindicacions educatives, comença a adquirir una dimensió política.
L’executiu ha anunciat la creació d’una plataforma de concertació per abordar les demandes dels estudiants, però els sindicats han reclamat mantenir els bloquejos i continuar les mobilitzacions. De moment, l’oferta de diàleg no ha aconseguit frenar les protestes.
A les portes de les presidencials
La mobilització arriba, a més, en un moment especialment sensible per a la política francesa: el país es prepara per a les eleccions presidencials de l’any vinent. El líder de l’esquerra Jean-Luc Mélenchon ha expressat el seu suport als manifestants, un posicionament que ha desencadenat crítiques del govern i d’altres candidats.
Els adversaris de Mélenchon han interpretat el seu suport com un encoratjament als episodis violents registrats durant les protestes. El polític d’esquerres, en canvi, ha defensat les mobilitzacions estudiantils i les seves reivindicacions.
Així, una protesta que va començar centrada en qüestions educatives ha acabat entrant de ple en el debat polític francès. Els bloquejos continuen aquest dijous mentre el govern intenta combinar el diàleg amb una resposta policial davant dels episodis de violència. Caldrà veure si l’executiu aconseguirà reconduir les reivindicacions a través de la nova plataforma de concertació.