Amb l'aprovació a la Cambra de Diputats, la llei de l'avortament impulsada pel Govern de l'Argentina ha passat aquest divendres el seu primer escull. Tanmateix, encara queda aconseguir el crucial vistiplau del Senat, que fa dos anys va rebutjar un projecte similar, per aconseguir que la llei entri en vigor.
La iniciativa, que planteja accedir legalment a la interrupció voluntària de l'embaràs fins a la setmana 14 de gestació - actualment només es permet avortar legalment si la dona va patir una violació o corre perill la seva vida -, ha rebut els vots a favor de 131 diputats, 117 en contra i 6 abstencions. Durant una sessió parlamentària de 20 hores ininterrompudes, una multitud de persones es va manifestar a les portes del Congrés a Buenos Aires, tant a favor (marea verda) com en contra (celestes).
The moment pic.twitter.com/c8pJEquYNc
— Gàl·lia Moldavsky (@galiamoldavsky) December 11, 2020
La lluita per una llei d'avortament a l'Argentina
Si el text és aprovat en el senat, tota persona gestant podrà accedir en el sistema de salut a l'avortament legal, segur i gratuït, dins del termini de 14 setmanes establert -i més enllà si l'embaràs va ser fruit d'una violació o corre risc la vida materna-, en un temps màxim de 10 dies des del seu requeriment.
Durant una sessió parlamentària de 20 hores ininterrompudes, una multitud de persones es va manifestar a les portes del Congrés a Buenos Aires. / Efe
Les menors de 13 anys podran fer-ho mitjançant el seu consentiment informat amb l'assistència d'almenys un dels seus pares o representant legal, i les que tinguin entre 13 i 16, si el procediment es fa de forma invasiva i no amb un medicament, de manera que quedi compromesa la seva salut, hauran de donar consentiment amb l'assistència dels seus progenitors o tutors. Respecte a l'objecció de consciència, tindran dret a exercir-la els professionals que intervinguin en l'avortament, però hauran de derivar "de bona fe a la pacient" un altre professional "sense dilacions".
Una llei per reduir els avortaments clandestins
Ja des de la campanya electoral que va portar a la victòria el 2019, el president Fernández es va comprometre a impulsar aquest projecte amb la principal motivació de reduir els avortaments clandestins, que posen en risc la vida de les dones. "Vetllar per l'assistència i l'acompanyament de totes les dones i persones gestants que decideixen interrompre el seu embaràs és entendre que es tracta fonamentalment d'un problema de salut pública", va dir en la sessió la diputada del governant Front de Todos Cecilia Moreau.
Malgrat la intenció del govern, pot tornar a passar que el Senat no ho aprovi, com va passar el 2018. Tanmateix, en aquella ocasió, la primera en què es debatia la llei de l'avortament després d'anys de lluita feminista, la diferència de vots va ser menor (129 a favor, 123 en contra i una abstenció). A més, el text no procedia de l'Executiu, llavors encapçalat pel conservador Maurici Macri (2015-2019), sinó que havia estat redactat per la Campanya Nacional pel Dret a l'Avortament Legal, Segur i Gratuït. "Avui estem més a prop que l'avortament voluntari sigui llei, d'un país on les dones, nenes i altres persones amb capacitat de gestar puguin exercir veritablement tots els seus drets i decidir sobre els seus propis cossos i els seus propis projectes de vida", ha expressat avui aquesta plataforma.