Després d'un any convuls, amb la dimissió de Nicola Sturgeon —que havia estat la cara visible de l'independentisme escocès en els últims anys—, la seva posterior detenció i fa una setmana la primera derrota del Partit Nacionalista Escocès a les urnes dels últims temps davant el partit Laborista, el moviment independentista escocès torna aquest cap de setmana al carrer amb una cadena humana que resseguirà el canal Forth and Clyde per demostrar a Londres que tot i les recents dificultats i la crisi dins el principal partit, l'independentisme segueix ben viu. En paraules de Judith Reid, una de les seves organitzadores que ha atès ElNacional.cat, aquesta cadena humana ha de servir per demostrar a Westminster, però també als partits independentistes escocesos que el moviment "no es rendirà" davant les complicacions: "Sabem perfectament que la independència no és fàcil per a ningú, però no ens rendirem fins a aconseguir-la", explica l'activista, que parla d'un esdeveniment únic en la història d'Escòcia per reclamar un nou referèndum d'independència. Abans de dimitir, Strugeon assegurava el 2022 que aquest mes d'octubre, concretament dijous 19, hi tornaria a haver una consulta per decidir el futur del país, fos després d'un acord amb Londres o convocat de manera unilateral des del Parlament escocès. Aquesta promesa es va anar diluint, especialment després del revés de la justícia britànica, que va deixar ben clar que un referèndum sense l'autorització de Westminster està prohibit, i ara, el substitut de Sturgeon, Humza Yousaf, assegura que aquesta nova consulta serà una realitat, però només si compta amb el vistiplau de Londres, fet que li ha suposat les crítiques de part del moviment.
Una via a catalana a petita escala, tot i que d'inspiració bàltica
Aquesta cadena humana cobrirà gairebé 50 quilòmetres de la geografia escocesa, des del municipi de Bowling fins a Camelon, passant per damunt de Glasgow i seguint el curs del canal. L'objectiu de l'organització és que tota aquesta àrea quedi coberta de persones agafades de la mà per demostrar la seva unitat en un moment convuls. Amb tot, Reid insisteix en el fet que si bé les manifestacions dels independentistes a Escòcia són habituals, aquest és el primer cop que organitzen un esdeveniment similar: "A veure com va dissabte, ens hi hem dedicat molt intensament perquè tot estigui ben organitzat", ha reflexionat, sense posar una xifra de persones, tot i que ha volgut subratllar que escocesos que viuen arreu del món tornen aquest cap de setmana a casa seva per participar de la cadena humana, procedents, per exemple, de Suècia o dels Estats Units. L'objectiu, però, com sempre és ser "com més millor" per enviar un missatge als partits independentistes i també al govern del Regne Unit: "Aquest esdeveniment va dirigit al govern de Westminster, que es resisteix al fet que el nostre país es converteixi en independent. Veient el seu menyspreu al territori i a la nostra població un es podria preguntar per què no volen que siguem independents, però la resposta és fàcil: Necessiten Escòcia, els nostres recursos i els nostres actius", explica indignada Reed.
La inspiració a l'hora d'organitzar aquest "esdeveniment històric", tal com el defineixen des de l'organització, és la Via Bàltica, que a finals d'agost de 1989, un milió i mig de persones van participar en una cadena humana de 600 quilòmetres, passant per Estònia, Letònia i Lituània, per reclamar la retirada de l'exèrcit soviètic d'aquests països. Segons explica Reid, des de la pandèmia de la covid el nivell de mobilització havia disminuït a Escòcia (com també ha passat a Catalunya i arreu del món) i buscaven algun esdeveniment que suposés un canvi i motivés a la gent a tornar a sortir al carrer en manifestacions pacífiques. Preguntada per si coneixia que a Catalunya, el 2013, una cadena humana va travessar el país del nord al sud, del Pertús a Vinaròs, Reid ha reconegut que ella personalment no n'havia sentit parlar, però s'ha mostrat entusiasmada per aquesta mobilització que va reunir a més de milió i mig de persones en 400 quilòmetres, vuit vegades més que el recorregut de la cadena humana d'aquest dissabte. "Cercaré més informació, em sembla fascinant!", ha assegurat, fixant-se com a objectiu poder fer una via com la catalana, fa 10 anys, des de les Terres Altes fins a la frontera amb Anglaterra: "Aquests són els nostres plans, hem après moltes coses organitzant la via i ara ja sabem com fer-ho".
"La independència d'Escòcia és més vital que mai"
Tot i no conèixer l'existència de la Via Catalana del 2012, Reid, en canvi, sí que segueix amb atenció l'actualitat de la política catalana i espanyola, marcada ara pel paper dels partits independentistes, a qui Pedro Sánchez necessita per tornar a ser investit com a president del govern espanyol. Si tant ERC com Junts reclamen una amnistia i fer avenços en l'autodeterminació de Catalunya a l'Estat, les peticions de l'independentisme escocès no són massa diferents i passen, sobretot, per tornar a posar les urnes, com ja van fer el 2014 sota el govern del conservador David Cameron, dos anys abans del Brexit. Reid considera que des de la victòria del "No" en el referèndum del 2014, el panorama polític i social ha canviat de manera radical a Escòcia, començant per la sortida de la Unió Europea que es va produir, segons ella, "contra la nostra voluntat i els nostres vots", ja que els escocesos van apostar majoritàriament (62%) per romandre dins la UE, tot i que els resultats al conjunt del Regne Unit van ser a favor de la sortida. "La independència és més vital que mai. Veiem com Westminster administra malament els diners i, a més, hi ha inestabilitat política amb tres primers ministres diferents en un sol any. Ara mateix la Gran Bretanya està molt lluny de ser gran, és la riota del món, i Escòcia ha de lluitar per un futur millor", defensa amb vehemència la líder independentista.
Poques diferències entre un govern conservador i un de laborista
Tot i que reconeix que la independència del seu país no serà fàcil, amb un ministre principal, Humza Yousaf, que defensa que el referèndum s'ha de pactar amb Londres i amb un govern central ara presidit per Rishi Sunak, però amb unes eleccions a la vista el pròxim 2024, on s'espera una contundent victòria del Partit Laborista, que no vol sentir ni parlar d'una nova consulta, Reid també creu que és imprescindible per a la supervivència d'Escòcia i els escocesos. Preguntada per quin hauria de ser el proper pas si, tot i les mobilitzacions, la negativa a un nou referèndum es manté, Judith Reid evita concrecions perquè defensa que aquesta no és la qüestió: "La veritable pregunta és: a què tenen por? Per què no ens deixen votar?". Amb un govern liderat pel Partit Laborista per primer cop en 14 anys a l'horitzó, tal com auguren totes les enquestes, Reid no creu que un canvi de partit a Downing Street canviï gaires coses pels independentistes escocesos, ja que els de Keir Starmer no semblen disposats a tornar a posar les urnes: "Si els laboristes guanyen i els conservadors perden, la diferència serà minúscula. Tant ells com els liberals són unionistes. Per això crec que ens hauríem de centrar en els diputats que puguin aconseguir els partits independentistes escocesos i ajudar al fet que hi hagi una majoria de l'SNP, Alba (el partit d'Alex Salmond, els verds i l'ISP (partit per la Independència d'Escòcia)".
Amb tot, a només una setmana, els independentistes escocesos van emportar-se un revés electoral, que si bé no deixa de ser en les que es coneixen com a eleccions parcials en una circumscripció escocesa, ha posat en alerta l'SNP, que en els últims anys ha estat hegemònic. "És certament preocupant, però cal no oblidar que els Laboristes només tenen dos diputats dels 51 que aporta Escòcia", ha conclòs Reid, mentre que Starmer parlava el passat sis d'octubre d'un resultat sísmic. Ara bé, tot i aquesta defensa dels partits escocesos, també hi ha retrets acumulats als seus dirigents per la manca d'avenços des del 2014. Per exemple, a Nicola Sturgeon, que va convocar un referèndum aquest octubre del 2023 i que es va acabar oblidant davant les advertències dels tribunals, Reid li retreu que les promeses no serveixen de res, perquè les paraules se les emporta el vent: "Menys promeses i més fets", reclama a l'ex primera ministra, un missatge que fa extensiu a tota la classe política.