Les trobades, trucades i videoconferències entre el president dels Estats Units, Donald Trump, i el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski, han estat marcades en els darrers mesos per episodis de desconfiança, enfrontaments inèdits i moments puntuals de cooperació. Menys de 24 hores després de la cimera d’Alaska entre Trump i Vladímir Putin —que va tancar-se sense cap acord—, Zelenski ha confirmat que viatjarà aquest dilluns a Washington amb l’objectiu de “parlar de tots els detalls sobre com posar fi a la matança i la guerra”. El líder ucraïnès també ha donat suport a la proposta del magnat de celebrar una cimera trilateral amb Putin i ha recordat la “llarga i substancial” conversa mantinguda aquest dissabte amb el president nord-americà, que es va estendre durant una hora abans d’incorporar-hi diversos dirigents europeus en una videotrucada addicional. La pregunta ara és com ha evolucionat realment la relació entre Trump i Zelenski des del retorn del republicà a la Casa Blanca.
La relació, fins aleshores cordial, va patir un punt d’inflexió el 28 de febrer, quan Trump i Zelenski van protagonitzar una escena insòlita al Despatx Oval. La que havia de ser una trobada de guió previsible —amb la signatura d’un acord perquè els Estats Units participessin en l’explotació dels valuosos minerals ucraïnesos, a canvi del suport militar i financer prestat des del 2022— va acabar derivant en un xoc diplomàtic sense precedents. Davant de les càmeres, Trump, acompanyat pel vicepresident JD Vance, va interrompre el protocol i va retreure a Zelenski la manca d’agraïment explícit cap a Washington pel seu paper clau en la defensa d’Ucraïna. El to de la reprimenda, pública i inesperada, va sorprendre els assistents i va ser retransmès en directe a escala mundial. La tensió va escalar fins al punt que el líder de Kíiv, visiblement molest, va decidir abandonar la Casa Blanca abans fins i tot del dinar oficial que havia de segellar la jornada, deixant en suspens la signatura de l’acord mineral que es presentava com a peça central de la trobada.
Amb el pas de les setmanes, la situació va començar a destensar-se. El 19 de març, Trump va mantenir una conversa telefònica d’una hora amb Zelenski, al final de la qual va assegurar a la seva xarxa Truth Social que “anem pel bon camí”, un missatge que volia transmetre la idea d’un acostament després del xoc diplomàtic de febrer. Pocs dies més tard, els dos mandataris es van retrobar en persona en un escenari inesperat: el 26 d’abril, al funeral del papa Francesc. Segons Kíiv, la reunió va ser privada i breu, però la Casa Blanca la va qualificar posteriorment de “molt productiva”. La trobada va durar uns 15 minuts i va deixar una imatge icònica: Trump i Zelenski asseguts cara a cara en dues cadires sobre el terra de marbre de la basílica, amb expressions greus i concentrades, inclinant-se lleugerament l’un cap a l’altre en senyal d’atenció i respecte mutu.
El 25 de juny, la relació ja es podia considerar plenament normalitzada. Aquell dia, tots dos líders es van reunir a la Haia, en el marc d’una cimera de l’OTAN, i el president ucraïnès va descriure la trobada com a “llarga i substancial”, subratllant que havia servit per parlar de “com aconseguir un alto el foc i una pau real”. Zelenski va remarcar que s’havien posat sobre la taula “totes les qüestions realment significatives” per al futur d’Ucraïna, mentre que Trump va transmetre un missatge d’optimisme, ja que, a parer seu, la reunió “no podia haver anat millor” i reafirmava la seva determinació d’aconseguir posar punt final a la guerra.
Focus sobre Alaska
Durant la darrera setmana, Trump i Zelenski han mantingut fins a dues converses clau que han acabat de marcar el to previ a la seva trobada a Washington. El 13 d’agost, el president ucraïnès va participar en una sèrie de reunions virtuals amb Trump i diversos líders europeus, en una iniciativa impulsada pel canceller alemany, Friedrich Merz, que aquell mateix dia havia rebut Zelenski a Berlín en una visita sorpresa. A la trobada telemàtica hi van prendre part també la presidenta de la Comissió Europea, el president del Consell Europeu i el secretari general de l’OTAN, entre d’altres. Tres dies després, el 16 d’agost, Zelenski va tornar a parlar amb Trump en una videotrucada d’aproximadament una hora, ja després de la cimera d’Alaska. El mandatari ucraïnès va qualificar aquella conversa de “llarga i substancial”, una expressió que ha fet servir reiteradament per remarcar quan percep que els avenços amb Washington són tangibles.
Tot i l’aparent distensió dels últims dies, Trump ha deixat clar després de la seva cimera amb Putin que el pes de qualsevol acord recau ara en Zelenski. “Realment ara depèn del president Zelenski aconseguir-lo (un acord de pau). També diria que els països europeus han d’implicar-s’hi una mica, però depèn del president Zelenski”, va declarar el president nord-americà, abans de recomanar al seu homòleg ucraïnès que “arribi a un pacte” amb Moscou, recordant que “Rússia és una gran potència, i ells no ho són”. Zelenski, per la seva banda, ha rebutjat qualsevol pressió en aquest sentit i ha reiterat que, davant les “traïcions” recurrents de Rússia i els esforços diplomàtics en curs, el més previsible és que l’Exèrcit rus intensifiqui els pròxims dies els seus atacs contra objectius ucraïnesos per reforçar la posició política de Putin de cara a futures negociacions.