Àsia s’està escalfant a una velocitat que ja supera clarament la mitjana mundial. L’últim informe de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) confirma una tendència que preocupa cada vegada més la comunitat científica: el continent més poblat del planeta no només pateix els efectes del canvi climàtic, sinó que s’està convertint en una de les regions on aquests impactes es manifesten amb més intensitat.
Segons l’organisme internacional, el ritme d’escalfament registrat entre 1991 i 2025 pràcticament duplica el de les tres dècades anteriors. L’any 2025 va situar-se entre els quatre més càlids des que existeixen registres i va deixar una anomalia de temperatura de gairebé un grau respecte al període 1991-2020. Si la comparació es fa amb les dècades de referència anteriors, l’increment arriba fins als 1,9 graus centígrads.
La dada és rellevant perquè no es tracta només d’una qüestió estadística. Darrere d’aquest augment hi ha conseqüències directes sobre la vida de centenars de milions de persones. L’increment de la calor extrema afecta la salut pública, redueix la productivitat agrícola i incrementa la vulnerabilitat de les comunitats més pobres. En molts països asiàtics, especialment al sud i al sud-est del continent, les onades de calor ja no són episodis excepcionals, sinó una realitat cada vegada més freqüent.
La calor ja no és el principal problema
L’informe recull alguns exemples que il·lustren aquesta transformació. El Kazakhstan va registrar temperatures fins a 14 graus per sobre de la mitjana habitual en determinats moments de l’any. Bahrain va encadenar deu dies consecutius superant els 40 graus i Corea del Sud va patir els incendis forestals més devastadors de la seva història recent.
Però el problema va molt més enllà de la calor. Els oceans que envolten Àsia continuen acumulant energia i batent rècords de temperatura. Aquest fenomen contribueix a l’augment del nivell del mar, que només durant el 2025 va créixer prop de cinc mil·límetres. Pot semblar una xifra modesta, però acumulada any rere any representa una amenaça creixent per a zones costaneres densament poblades, infraestructures estratègiques i ecosistemes marins.
A aquesta situació s’hi afegeix el retrocés continuat de les glaceres de la Meseta Tibetana, sovint coneguda com el “sostre del món”. Les masses de gel d’aquesta regió alimenten alguns dels grans rius asiàtics dels quals depenen centenars de milions de persones. La seva pèrdua accelera el risc d’inundacions a curt termini i planteja interrogants sobre la disponibilitat futura d’aigua dolça.
Els efectes combinats del desglaç i de l’escalfament dels oceans també poden alterar els patrons meteorològics i intensificar fenòmens extrems. El 2025, bona part del sud d’Àsia va registrar precipitacions superiors a la mitjana. Les pluges monsòniques i diversos ciclons van provocar inundacions greus al Pakistan, Indonèsia i Tailàndia, entre altres països. El balanç supera el miler de morts i suma milions de persones afectades.
Les conclusions de l’OMM dibuixen un escenari preocupant. Àsia no només és una de les regions més exposades al canvi climàtic, sinó també una de les més determinants per entendre com evolucionarà la crisi climàtica global durant les pròximes dècades. El que avui passa als seus oceans, glaceres i grans ciutats pot anticipar el futur que espera a moltes altres parts del planeta.