Nigèria viu unes setmanes marcades per una nova onada d’atacs contra escoles i esglésies, que han deixat desenes de nenes segrestades i diverses víctimes mortals. Dilluns passat, diversos homes armats van raptar 25 alumnes —totes noies— d’una escola de secundària a l’Estat de Kebbi i van assassinar la subdirectora i un guarda. Dimarts, un grup armat va atacar una església a l’oest del país, va matar dues persones i va segrestar nombrosos feligresos. I divendres de matinada, un nou assalt a la St. Mary’s Secondary School, a l’Estat del Níger, va acabar amb un nombre encara indeterminat d’estudiants i docents raptats i un guarda abatut. Amb les forces de seguretat desplegades d’urgència i el president Bola Tinubu ajornant viatges oficials per gestionar la crisi, el país es torna a preguntar qui hi ha realment al darrere d’aquesta cadena de violència que colpeja, sobretot, nenes i centres educatius.
Els “bandolers”: bandes criminals sense ideologia
Als estats del nord-oest, com Kebbi i el Níger, els atacs han estat atribuïts a grups de delinqüents armats coneguts popularment com a bandolers. Segons les autoritats nigerianes, aquests grups no tenen una reivindicació ideològica o religiosa concreta, sinó que operen com a xarxes criminals dedicades als robatoris, als assalts i, sobretot, als segrestos massius per obtenir rescats.
Aquestes bandes es mouen per zones boscoses, on esquiven les operacions policials i militars, aprofitant la manca de presència de l’Estat. Des de fa anys, el segrest de menors s’ha convertit en una font d’ingressos per a aquestes organitzacions, especialment després del ressò internacional del rapte de les 276 nenes de Chibok el 2014. Tot i que aquell atac va ser obra del grup jihadista Boko Haram, el model es va replicar entre les bandes criminals del nord-oest.
La convivència amb grups jihadistes
Tot i que els segrestos recents al nord-oest s’atribueixen principalment a bandes criminals, el país continua immers en un escenari marcat per la presència de Boko Haram i de la seva escissió, l’Estat Islàmic de la Província d’Àfrica Occidental. Aquests grups operen sobretot al nord-est, però la seva activitat manté un clima generalitzat d’inestabilitat.
El record del seu paper en el segrest de Chibok i en altres atacs contra escoles i esglésies manté la por entre la població i incrementa la pressió sobre el govern, especialment quan els atacs contra comunitats cristianes coincideixen amb un debat internacional sobre la persecució religiosa al país.
Tensions polítiques i pressió internacional
La crisi de seguretat s’ha agreujat aquest mes després que el president dels Estats Units, Donald Trump, amenaces amb una intervenció militar per protegir la minoria cristiana del país. La narrativa ha estat rebutjada pel govern nigerià, però la pressió ha contribuït a situar el focus mediàtic en els atacs recents, incloent-hi el d’una església on dos fidels van ser assassinats i desenes de persones segrestades. La combinació d’aquests elements —bandes criminals, grups jihadistes i tensions polítiques internes i externes— converteix la situació en una crisi molt gran que el president Bola Tinubu haurà d’afrontar amb urgència.
Una crisi que amenaça l’educació
Organitzacions com Save the Children alerten que els atacs reiterats “soscaven el dret a l’educació” i estan provocant un retrocés dramàtic en la matrícula, especialment de nenes. Entre 2014 i 2022, segons l’ONG, 1.683 estudiants van ser segrestats i 184 assassinats en 70 atacs a escoles.