Nigèria, un país africà amb 237 milions d'habitants i molt ric en recursos naturals com el petroli, viu sotmès per una crisi de violència, amb tints religiosos, ètnics i socials i protagonitzada per la ineficàcia governamental, que ha dut al president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat l'estat africà amb una intervenció militar si el govern, liderat per Bola Ahmed Tinubu des del 2023, no atura les matances, sobretot les dirigides contra els cristians. En una publicació a les seves xarxes socials, Donald Trump afirma que "si el govern nigerià continua permetent la matança de cristians, els EUA aturaran immediatament tota l'ajuda i assistència" que rep Nigèria, i entrarien al país, "amb les armes en flames" per "esborrar completament els terroristes islàmics que estan dent a terme aquestes atrocitats horribles". La situació de Nigèria, però, és més complicada que la realitat que anuncia Trump i la violència està estesa en àmplies àrees del país, entre grups ètnics, religiosos i socials des de fa dècades. 

Boko Haram, criminalitat organitzada i lluites territorials

El grup insurgent Boko Haram, la branca d'Al-Qaeda que opera al nord i el nord-est de Nigèria, ha desfermat la violència islamista en les zones sota el seu control des de la seva creació l'any 2002. Des d'aquell any, desenes de milers de persones han mort a les regions del nord-est, on la insurgència islamista s'ha intensificat.  A la meitat nord del país, predominantment musulmana, unes 10.000 persones han perdut la vida o han estat segrestades des de mitjan 2023, quan Bola Tinubu es va convertir en president de Nigèria. La violència en aquestes regions ha desplaçat a més de 3 milions de persones de les seves cases. A la part central del país, als estats de Benue, Plataeu i Nasarawa, grups armats han destruït edificis, escoles, clíniques i llocs de pregària. Una violència que afecta a totes les confessions religioses i que és causada tant per la religió en si mateixa com pels efectes del canvi climàtic, les disputes territorials, la pobresa i la debilitat del poder governamental en aquelles regions.

Acusacions de "genocidi" contra cristians

No és el primer cop que Donald Trump branda l'argument del "genocidi contra els cristians" per atacar governs africans. Ja el mes de maig ho va fer servir contra Cyril Ramaphosa, president de Sud-àfrica en la seva visita a la Casa Blanca. Aquest cop, Trump fa servir l'acusació per justificar la seva instrucció al Departament de Guerra (Defensa) per preparar "una possible acció". "Si ataquem, serà ràpid, despietat, i dolç, justament com els valents terroristes ataquen els nostres preuats cristians", afegia Trump en la seva publicació. Fr. Atta Barkindo, director executiu de Kulah Center, una organització d'anàlisi de polítiques públiques catòlic, creu que la narrativa del "genocidi cristià" ve per la inhabilitat del govern de protegir els seus ciutadans. "Crec que el que la gent intenta expressar és el fracàs del govern a l'hora de protegir els seus ciutadans, i quan la majoria dels assassinats o atacats són cristians, naturalment alimenta aquesta percepció", deia en declaracions a l'agència alemanya DW. El cardenal Pietro Parolin va ser el protagonista fa dues setmanes, quan va negar que el conflicte a Nigèria fos religiós, dient que era "social, per exemple, entre pastors i agricultors. Hem de tenir en compte que molts musulmans a Nigèria també són víctimes d'aquesta intolerància", deia a la presentació de l'Informe de Llibertat Religiosa d'Ajuda a l'Església en Necessitat.

Desconfiança entre musulmans i cristians

En moltes comunitats, la violència va més enllà dels titulars i els escarnis puntuals entre les comunitats pastorals nòmades, majoritàriament musulmanes, i les sedentàries, majoritàriament cristianes, si no que forma part d'una desconfiança històrica entre musulmans i cristians a la zona. Alguns analistes apunten que les acusacions actuals de "genocidi" són una continuació dels conflictes del passat i les invasions musulmanes d'algunes regions. Per a Samuel Malik, investigador del think tank Good Governance Africa (Bona Governança Àfrica), creu que tot i que en alguns llocs la violència presenti trets de violència religiosa, no hi ha proves d'una "campanya coordinada o dirigida per l'estat per exterminar els cristians, que és el que és un genocidi". En canvi, per a Atta Barkindo, tot i que la narrativa pugui generar més divisió i desconfiança, pot despertar consciències sobre la violència, "la seguretat i la inseguretat general del país".

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!