Ali Larijani, el cap del Consell de Seguretat Nacional de l’Iran al qual Israel ha declarat haver “eliminat” en un atac aquest dimarts, s’havia convertit en els últims mesos en una de les persones més influents del país. En la seva posició d’assessor molt proper a Alí Khamenei, aleshores líder suprem de l’Iran, Larijani es va encarregar de liderar la repressió contra les protestes civils del passat mes de gener, que haurien acabat amb milers, o desenes de milers, de morts, segons diverses organitzacions. L’esclat del conflicte entre l’Iran i Israel i els Estats Units va reforçar encara més la seva posició i arran de la mort del líder suprem en un atac israelià el mateix 28 de febrer, es van convertir en el líder de facto de l’Iran, passant per sobre del més moderat primer ministre, Masoud Pezeshkian. Larijani va ser considerat durant dècades un pragmàtic i algú amb qui es podia negociar des d’Occident. De fet, va ser un dels artífexs de l’acord nuclear al qual l’Iran va arribar amb els Estats Units i les principals potències occidentals l’any 2015, però que el president estatunidenc Donald Trump va cancel·lar durant el seu primer mandat. Durant les setmanes prèvies a l’atac conjunt israeloestatunidenc contra l’Iran el 28 de febrer, Larijani havia estat directament involucrat en les negociacions amb el govern de Donald Trump per a un nou acord nuclear.
Larijani prové d’una important família clerical de la República Islàmica. El seu pare, Mirza Hashem Amoli, va ser un prominent estudiós religiós i aiatol·là i, igual que Larijani, els seus germans han ocupat algunes de les posicions més importants a l’Iran, inclòs en el sistema judicial o a l’Assemblea d’Expert, el cos clerical que tria i controla el líder suprem. Tot i la dedicació religiosa de la seva família, Larijani té una considerable formació acadèmica. L’any 1979 es va graduar en Matemàtiques i Informàtica a la Universitat Tecnològica Sharif, i més tard va aconseguir un màster i un doctorat en Filosofia a la Universitat de Teheran, on va escriure la seva tesi sobre el filòsof alemany Immanuel Kant. Han estat, però, les seves posicions polítiques les que li han permès mantenir-se com una persona influent en el règim de la República Islàmica.
Una llarga carrera política
Després de la revolució islàmica de 1979, Ali Larijani s’uneix al Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica durant els anys 80. Posteriorment, ja en la dècada dels 90, Larijani fa el salt a la política i ocupa la posició de ministre de Cultura i, més endavant, de director de la cadena de televisió pública IRIB des de 1994 fins a l’any 2004. L’any 2005, Larijani es va presentar a les eleccions presidencials per dirigir el país, però el seu resultat no li va permetre passar a la segona volta. Aquell mateix any, va ser nomenat el secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional i el principal negociador nuclear del país. Durant aquell temps es va convertir en la referència per a les nacions occidentals per negociar amb l’Iran i era vist com un moderat dins del règim. Segons els analistes, si bé Larijani era vist com un pragmàtic més que com un ideòleg intransigent, està compromès amb la supervivència de la República Islàmica com el sistema de govern de l’Iran. El 2007 el conflicte amb l’aleshores president, Mahmud Ahmadinejad, a qui criticava més per les seves formes que no per la duresa de les seves polítiques, va provocar la seva dimissió de tots els càrrecs.
Però no va abandonar la política. L’any 2008 va guanyar les eleccions per representar el districte de Qom al parlament iranià, i va ser president de la legislatura des d’aquell any fins a l’any 2020, on va tenir un paper molt important en l’impuls de diverses reformes polítiques i econòmiques. Va ser durant aquells anys quan també va aconseguir l’aprovació parlamentària de l’acord nuclear amb els Estats Units i les altres potències occidentals l’any 2015. Acord que va ser rebutjat per Trump durant el seu primer mandat (2016-2020). De fet, les seves connexions als Estats Units haurien provocat que el consell dels aiatol·làs no el deixés presentar-se a les eleccions presidencials dels anys 2021 i 2024, quan diu que es va afavorir la victòria d’un radical i d’un moderat, respectivament. La seva capacitat política i la seva influència, però, li van servir per què durant l’estiu del 2025 tornés a ser nomenat cap del Consell de Seguretat Nacional. Des que va ocupar el lloc, les seves posicions s’haurien endurit i durant el mes d’octubre va cancel·lar la cooperació de l’Iran amb l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica, declarant que els informes de l’agència “ja no eren efectius”.
El líder de facto
Aquest mes de gener, Larijani va ser el principal encarregat de la violenta repressió amb la qual el govern de Teheran va respondre a les multitudinàries manifestacions que van sacsejar el país durant setmanes. El seu intent de contenir la fúria popular amb violència, tortures i execucions hauria provocat la mort de com a mínim 3.000 persones, tot i que algunes organitzacions estimen que la xifra podria ser deu cops superior. Segons indiquen algunes investigacions, les ordres les donava l’aiatol·là, aleshores Ali Khamenei, i les executava el Consell de Seguretat d’un Larijani molt allunyat del que condemnava la violència policial contra les manifestacions pacífiques. Des del 28 de febrer, amb la mort de Khamenei i altres membres de la plana major de la República Islàmica, Larijani es va convertir en el líder de facto de l’Iran i es va oposar a l’elecció de Mojtaba Khamenei com a líder suprem del país i va pressionar perquè s’elegís algú més moderat. Segons indica The Guardian, va intentar endarrerir la reunió dels líders clericals per buscar alternatives al fill de l’aiatol·là assassinat per Israel. Tot i ser declarat un objectiu per part d'Israel, Larijani es va mostrar en públic el passat divendres quan es va unir a les manifestacions pel Dia de Jerusalem, que se celebra a l'Iran per demanar la llibertat de Palestina.
Iran confirma la mort de Soleimani, comandant de la milícia paramilitar Basij
La Guàrdia Revolucionària iraniana ha confirmat aquest dimarts la mort de Gholamreza Soleimani, comandant de la milícia paramilitar Basij (encarregada de la repressió ciutadana i vinculada a la Guàrdia) als bombardejos, segons han informat agències oficials. La mort de Soleimani, comandant de la milícia Basij els últims sis anys, havia estat anunciada per l'Exèrcit israelià aquest dimarts, qui havien assegurat que ha mort en "un atac precís" de la força aèria a Teheran.