La derrota de Donald Trump a les eleccions de mig mandat als Estats Units no s'acaba a les portes del Capitoli. La victòria demòcrata a les dues cambres del Congrés obre una nova etapa de fragilitat política per al president nord-americà i projecta incertesa sobre tres dels principals escenaris de conflicte internacional: l'Iran, Israel i Ucraïna. Però seria precipitat interpretar el resultat com un canvi automàtic de rumb a Washington. Trump ha perdut múscul parlamentari, no pas el control de la Casa Blanca ni la capacitat de prendre decisions militars.
El primer front on es pot notar el cop és l'Iran. La guerra, iniciada al febrer amb els atacs nord-americans i israelians, s'ha convertit en un problema polític de primer ordre per a Trump. L'encariment de l'energia i el desgast econòmic han alimentat el malestar dels votants. El mateix president ha admès que el conflicte ha perjudicat els republicans, mentre que el vicepresident JD Vance ha atribuït directament la derrota a la guerra.
Les tres opcions de Trump
Segons l'anàlisi d'Axios, Trump té tres opcions sobre la taula: reprendre els bombardejos, provar d'arribar a un acord amb Teheran o mantenir el bloqueig naval i les sancions per forçar concessions. Cap de les tres és senzilla. Una nova ofensiva podria agreujar la crisi energètica i el cost polític de la guerra; negociar, en canvi, comportaria el risc que el règim iranià interpretés la feblesa electoral nord-americana com una oportunitat per endurir les seves exigències. La paradoxa és que Trump necessita una sortida diplomàtica, però difícilment voldrà que sembli una retirada.
A Israel, el resultat electoral pot accelerar una fractura que ja venia de lluny. El suport a Netanyahu i a les operacions militars israelianes ha deixat de ser un consens intocable entre els dos grans partits nord-americans. Reuters destaca que el nou Congrés demòcrata podria intensificar el control sobre l'ajuda militar, les vendes d'armes i les polítiques israelianes als territoris palestins. També podria convertir les audiències parlamentàries en un instrument de pressió sobre l'administració.
Trump, de fet, ha anunciat que vol posar fi als prop de 4.000 milions de dòlars anuals d'ajuda militar directa a Israel. Però això no significa que Washington trenqui amb el seu aliat: continuaran existint les vendes d'armament i altres mecanismes de cooperació. El canvi més profund pot ser polític: que el suport a Israel deixi de ser una qüestió transversal i es converteixi definitivament en un camp de batalla partidista.
Per a Ucraïna, la derrota republicana pot representar una finestra d'oportunitat. Volodímir Zelenski espera que el nou Congrés faciliti més suport a Kíiv i més pressió sobre Moscou, segons ha informat Al-Jazeera. Els demòcrates són, en general, més favorables a mantenir l'ajuda nord-americana que l'ala aïllacionista republicana. Tanmateix, això no garanteix un canvi immediat: Trump continua dirigint la política exterior i ha demostrat que està disposat a pressionar Ucraïna perquè accepti unes condicions de pau que no necessàriament li siguin favorables.
Per a Vladímir Putin, el panorama també és ambigu. La debilitat política de Trump podria animar el Kremlin a aprofitar els pròxims mesos per guanyar terreny abans que Washington modifiqui les seves prioritats. Però un Congrés demòcrata més exigent també podria dificultar qualsevol concessió que afavorís Moscou.
La gran lliçó d'aquestes eleccions és que les guerres ja no són només una qüestió de política exterior: també tenen un preu a les urnes. Trump encara pot decidir com actua als tres escenaris, però cada decisió tindrà més obstacles i un cost polític més elevat. I, en un president que ha fet de la força la seva principal carta diplomàtica, aquesta pot ser una limitació tan important com perdre el Congrés.