Han passat quaranta anys des de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea, i a Catalunya el balanç general és clarament favorable. Tot i que encara persisteix un cert desconeixement sobre el funcionament de les institucions europees i una distància emocional respecte a la seva política, la majoria de la ciutadania reconeix el paper clau que ha tingut la UE en el desenvolupament econòmic i social del país.

Segons una enquesta recent, elaborada a partir d’un miler d’entrevistes a residents europeus a Catalunya, prop de sis de cada deu catalans es defineixen com a europeistes. En canvi, una minoria significativa afirma sentir-se poc o gens identificada amb el projecte comunitari. Ara bé, una de les dades més rellevants és el fort augment de l’europeisme entre els joves. En la franja d’edat de 18 a 24 anys, el suport a la UE ha crescut notablement en comparació amb anys anteriors, fins al punt que aquest col·lectiu s’equipara als majors de 65 anys, tradicionalment més favorables a la integració europea.

Quin és el sentiment de pertinença?

Aquest increment entre els més joves resulta especialment significatiu si es té en compte que no van viure el procés d’adhesió ni els primers anys d’integració. Malgrat això, són avui un dels grups més convençuts del valor del projecte europeu. Paral·lelament, també es detecten diferències segons l’origen: les persones nascudes fora d’Espanya mostren un nivell d’europeisme més alt que les nascudes a Catalunya o a la resta de l’Estat. Pel que fa a les ideologies, els votants de centreesquerra són els que expressen un suport més ampli a la UE.

En termes generals, una àmplia majoria considera positiva la pertinença d’Espanya a la Unió Europea, tot i que aquesta percepció ha baixat lleugerament respecte a l’any anterior. Aquesta valoració coincideix amb tendències similars observades a escala estatal i europea, on el suport continua sent majoritari.

Desconnexió amb la política europea?

Ara bé, aquest sentiment favorable conviu amb una realitat menys optimista: el desinterès i la desconnexió amb la política europea. Més de la meitat dels enquestats admeten tenir poc o gens d'interès en aquest àmbit, i una gran majoria percep que la seva veu té poca influència en les decisions que es prenen en l'àmbit europeu. A més, una part important de la població és incapaç d’identificar institucions clau de la UE, fet que evidencia un dèficit de coneixement.

Malgrat aquestes mancances, creix la demanda d’una Unió Europea més forta i amb un paper més destacat en el futur. Tres de cada quatre ciutadans voldrien que la UE assumís més protagonisme davant dels reptes globals actuals. En aquest context, el Parlament Europeu es manté com la institució més reconeguda, per davant d’altres òrgans comunitaris.

Pel que fa a l’impacte d’aquestes quatre dècades, gairebé set de cada deu catalans consideren que la UE ha contribuït positivament al creixement econòmic, especialment en àmbits com el comerç. També hi ha una valoració favorable en el terreny social, i l’impacte en el futur personal es puntua amb una nota mitjana notable. A més, es percep que l’euro ha aportat estabilitat i que l’ampliació de la UE podria ser beneficiosa per als països candidats.

Incrementar la defensa?

A més, l’estudi també apunta a un debat emergent sobre el paper de la Unió Europea en matèria de defensa. Actualment, un de cada quatre catalans considera que caldria incrementar la despesa en aquest àmbit, una opinió que guanya pes entre els més joves, on arriba fins al 40% en la franja de 18 a 24 anys. Tot i això, quan es pregunta per les prioritats dels futurs pressupostos europeus, la seguretat i la defensa queden en un segon pla, escollides només per una minoria.

En canvi, la crisi de l’habitatge es posiciona clarament com la principal preocupació ciutadana. D’altra banda, la percepció sobre l’impacte de la UE en la vida quotidiana és moderadament positiva: aproximadament la meitat dels enquestats consideren que les seves accions tenen una influència notable. Aquestes opinions es van recollir en un context internacional tens, marcat per l’escalada de tensions entre els Estats Units i l’Iran, fet que pot haver condicionat la sensibilitat envers les qüestions de seguretat.