Rússia no s’ha limitat a reclamar Crimea o el Donbàs. Segons declaracions recents del ministre d’Exteriors, Sergei Lavrov, els objectius de Moscou s’estenen molt més enllà: Khàrkiv, Dnipropetrovsk, Mykolajiv i Odessa són ara en la llista, juntament amb Crimea i les regions del sud que ja controla. Aquesta nova interpretació del concepte “Novorossiya” –una regió inventada que els funcionaris del Kremlin consideren “integral” a Rússia– evidencia que les seves ambicions van molt més enllà del pla de pau proposat pels Estats Units.
El pla de pau nord-americà, amb els seus 28 punts, només preveia l’ocupació russa de Crimea, tots els oblasts de Luhansk i Donetsk, i les parts ocupades de Zaporíjia i Kherson. Tota altra terra, incloses zones de Khàrkiv, Mykolajiv i Dnipropetrovsk, hauria d’haver tornat a les autoritats ucraïneses. Les declaracions de Lavrov no introdueixen una demanda completament nova, però deixen clar que Rússia no està disposada a renunciar a les seves reclamacions històriques i ideològiques, que el Kremlin ha amplificat en els últims anys com una mena de narrativa imperial.
Ampliació de demandes
Aquesta ampliació de demandes arriba just abans d’una possible trobada entre els especials enviats nord-americans, Steve Witkoff i Jared Kushner, i Vladímir Putin. El timing no és casual: Lavrov està fixant condicions abans que Washington intenti qualsevol avenç negociador. És una estratègia clàssica de pressió: mostrar flexibilitat aparent en algunes regions mentre s’exigeix més en altres. Moscou envia un missatge clar: la guerra no acabarà amb concessions mínimes; la narrativa del Kremlin implica que tot Novorossiya és, en termes de geopolítica russa, no negociable.
La magnitud d’aquesta pretensió posa en evidència la complicada realitat de les negociacions: el que Brussel·les i els aliats occidentals consideren “inviable” o “inacceptable” ja forma part del relat rus. Odessa, per exemple, apareix citada públicament com a “ciutat russa” en discursos oficials i en declaracions mediàtiques del Kremlin. És un recordatori que la guerra a Ucraïna no només és militar, sinó també simbòlica: territorial, cultural i identitària.
El focus de Trump
Per als Estats Units, aquest escenari és un maldecap diplomàtic. Les converses amb Zelenski, ja delicades, es veuen complicades per la possibilitat que Moscou no accepti cap limitació territorial. Trump mateix, en entrevistes recents, ha posat el focus sobre la disposició d’Ucraïna a negociar, un discurs que contrasta amb el dels aliats europeus, que assenyalen Rússia com la part reticent. La suma d’ideologia, ambicions territorials i pressió mediàtica converteix el panorama en un laberint gairebé impossible de resoldre.
Si hi ha alguna lliçó clara, és que qualsevol pla de pau haurà de tractar no només la superfície ocupada avui, sinó les aspiracions de Moscou per tot Novorossiya. La guerra no és només un conflicte sobre el present: és una batalla sobre la història i el futur, sobre la interpretació del territori, i sobre qui té dret a decidir el destí de milions de persones. En aquest context, cada negociació és una prova de fins on els estats petits poden defensar-se davant els grans poders, i d’això, Ucraïna en sap molt.