ÚLTIMA HORA | Segueix el minut a minut del conflicte Rússia - Ucraïna


El fiscal de la Cort Penal Internacional (CPI), Karim Khan, va anunciar el 28 de febrer passat que iniciava una investigació per crims de guerra i lesa humanitat  a Rússia per atacar a la població civil d'Ucraïna, després de rebre el suport de 39  estats membres,  entre ells l’Estat espanyol. El suport s’ha ampliat ara a 41 estats, amb Japó i Macedònia del Nord. Tres experts catalans en justícia penal internacional  i membres del Col·legi  d’Advocats Penal Internacional (CAPI) han exposat  avui, en una jornada al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEFJE) de Barcelona, les dificultats de dur el líder rus, Vladimir Putin, i responsables del seu govern perquè siguin jutjats per aquests crims “Esperem que, com diu el lema del nostre col·legi, la justícia no té fronteres”, ha manifestat el secretari general del Col·legi d’Advocats Penal Internacional (CAPI-BPI-ICB), Jaume Antich, que ha presentat les jornades amb la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, que ha estat contundent: “Des del Govern denunciem la intervenció militar russa contra Ucraïna, rebutgem la guerra com a mètode per a resoldre conflictes i apostem per a la negociació amb la mediació internacional.”

 L’advocada i tresorera del CAPI, Antònia Rocha, ha explicat amb detall  i realisme les traves legals per asseure Putin al banc dels acusats. El primer de tots és que  ni Ucraïna ni Rússia no formen part de la Cort Penal Internacional, creada amb l’Estatut de Roma el 1998 i que funciona des del 2003 per enjudiciar els delictes més greus: genocidi (d’un col·lectiu o ètnia), crims de guerra i de lesa humanitat, a  més d’agressions, que trenquen els tractats de resoldre qualsevol controvèrsia de forma pacífica. Rússia va revocar la seva entrada el 2007. El fiscal de la CPI ha resolt que té competència perquè Ucraïna li ha donat permís per poder investigar els fets que ha passat al seu territori, fet -indica Rocha-, que també inclou analitzar l’acció del govern d’Ucraïna a la regió del Donbas. També ha destacat que fins i tot el fiscal de la CPI ha posat un correu electrònic (otp.informationdesk@icc-cpi.int) a disposició de totes les persones que li vulguin facilitar documentació i testimonis. Ara, la principal  dificultat és que Putin ha de ser detingut en un estat membre de la CPI, i ara per ara és inversemblant. Per això, el líder rus no deu témer a ser jutjat.

Recursos

En la jornada, el professor de dret internacional públic de la Universitat Rovira i Virgili, Santiago Castellà, ha exposat el funcionament del dret internacional “on les normes no són obligatòries, sinó disposicions, que els Estats accepten amb lliure voluntat”, i com Rússia va ser “una successora inqüestionada” de l'URSS  com a membre permanent de Nacions Unides. Castellà també ha sostingut que “la població d’Ucraïna  ha deixat de forma clara la seva voluntat de sobirania”, i, per tant, els dirigents russos “han comès fets que violen drets humans i internacionals, que requereixen resposta". També ha recordat que els estats no són jutjats, sinó les persones, i que davant la gravetat dels delictes, aquests no prescriuen. “S’ha comès un delicte d’agressió”, del qual -ha reconegut- que la comunitat internacional va trigar a definir-lo, tot i la seva importància perquè “és la mare dels delictes de guerra i de lesa humanitat”.

Finalment, el mediador internacional i defensor de víctimes a la CPI, Jordi Palou-Loverdós, ha realitzat una intervenció ben crítica als estats membres, que van crear els dos tribunals internacionals, predecessors de la CPI,  per jutjat els crims de l’ex-Iugoslàvia i sobretot de Ruanda, on ha recordat que el tribunal només va voler jutjar el genocidi de 1994, “tot i que el 1995 va haver-hi un altre davant els militars de Nacions Unides. Perquè clar, eren de pell negra”. L’advocat també s’ha mostrat sorprès que la fiscal general de l’Estat espanyol recentment hagi comunicat que ha obert diligències per col·laborar amb la CPI a recopilar informació, quan el 2014 el govern espanyol del PP va limitar, i molt, les competències de la judicatura per jutjar autors de crims de lesa humanitat.

Amb tot, Palou-Loverdós ha recordat que els tractats internacionals permeten intentar la mediació i resolució de conflictes, quan aquests continuen oberts i quan acaben les hostilitats, i ha exigit a la comunitat internacional més mitjans per aquestes resolucions i per a la CPI,  tot exposant els milions i milions d'euros que destinen en mitjans bèl·lics. Ha exposat que "en clau jurídica també és interessant analitzar si Rússia s'ha sentit pressionada en ser envoltada per països de l’OTAN". I, ha fet una crida els estats membres a complir el compromís d’extradició en el cas del conflicte d'Ucraïna, i ha recordat que la Cort Penal Internacional no té policia i requereix dels recursos dels estats membres. “Tenim un mecanisme potent amb potes dèbils”, ha conclòs.