Les Nacions Unides han documentat 1.004 casos de violència sexual relacionada amb el conflicte a Ucraïna des de l’inici de la invasió russa a gran escala, el febrer del 2022, fins al juliol del 2026. D’aquests, 892 —el 89%— han estat atribuïts a autoritats russes, segons un nou informe de l’ONU, que destaca el diari Kyiv Post. Entre les víctimes hi ha 16 menors i la més jove tenia només quatre anys. L’organització alerta, però, que les dades no reflecteixen tota la magnitud del fenomen.
Civils i presoners, entre les víctimes
La violència documentada afecta tant civils com presoners de guerra i persones detingudes. Segons l’informe, la majoria de les víctimes dels abusos atribuïts a Rússia són homes, principalment presoners de guerra ucraïnesos i civils detinguts en territoris ocupats o traslladats a centres de detenció russos.
Entre les pràctiques documentades hi ha violacions, violacions grupals, mutilacions genitals, descàrregues elèctriques als genitals, nuesa forçada i amenaces de violència sexual. En total, l’ONU ha identificat 725 homes, 151 dones i 16 infants entre les víctimes dels casos atribuïts a les autoritats russes. Les dones afectades tenien entre quatre i 82 anys.
L’informe també documenta 112 casos atribuïts a autoritats ucraïneses, principalment relacionats amb abusos contra presoners de guerra russos. Segons Reuters, l’ONU assenyala, però, que Ucraïna ha cooperat amb els investigadors i ha adoptat algunes mesures preventives, mentre que els esforços per exigir responsabilitats encara són limitats.
Podria haver-hi més casos
Els 1.004 casos no representen una estimació del nombre total de víctimes, sinó els incidents que els investigadors de l’ONU han pogut verificar. L’organització adverteix que la violència sexual relacionada amb els conflictes acostuma a estar fortament infraregistrada per la por de les víctimes, l’estigma social i el trauma.
A Ucraïna, aquesta dificultat s’accentua per la guerra. L’accés de les missions internacionals als territoris ocupats per Rússia és molt limitat, i Moscou tampoc permet als investigadors de l’ONU accedir a determinades instal·lacions de detenció dins de Rússia. Segons l’organització, aquestes restriccions impedeixen establir l’abast real dels abusos.
Una arma de guerra?
El ministre d’Exteriors ucraïnès, Andrii Sybiha, ha denunciat que la violència sexual s'utilitza com una "arma de guerra" per les forces russes. Sybiha ha remarcat que els casos documentats són només una part de la realitat: "El nombre real pot ser molt més elevat".
L’ONU, però, formula les seves conclusions en termes de casos verificats i atribució de responsabilitats, sense extrapolar automàticament aquestes dades a tots els membres de les forces russes. L’informe atribueix els casos a diferents autoritats russes, inclosos membres de les forces armades, els serveis penitenciaris i els organismes de seguretat.
El problema de la impunitat
La investigació també posa el focus en què passa després dels abusos. Segons l’ONU, Rússia no ha demostrat haver adoptat mesures significatives per prevenir aquests actes ni per investigar-los i castigar-ne els responsables. Moscou, a més, ha negat l’accés dels investigadors a zones ocupades i centres de detenció.
Aquesta falta de cooperació dificulta tant la quantificació dels crims com la identificació dels responsables. Per a les víctimes, això afegeix un segon obstacle al trauma: la possibilitat que els abusos quedin sense resposta judicial.