Des del passat mes de gener, quan els Estats Units van atacar Veneçuela i treure el seu president, Nicolás Maduro, emmanillat fins a una presó a Nova York, Donald Trump ha augmentat la pressió retòrica i econòmica sobre Cuba per forçar canvis polítics i econòmics. Sembla que la pressió de l’administració Trump —que ha deixat l’illa sense subministrament de petroli i ha provocat una greu crisi energètica i econòmica— i les converses entre els dos països han fet efecte. Concretament, el govern de Cuba ha confirmat que emprendrà una sèrie de reformes que permetran als cubans que resideixen fora del país invertir i ser propietaris de negocis privats a l’illa, tal com va avançar en primícia el Miami Herald. El passat divendres, el Partit Comunista de Cuba i el president de l’illa, Miguel Díaz-Canel, va reconèixer converses entre la seva administració i la de Donald Trump, tal com el líder estatunidenc feia dies que anunciava. La mesura és una picada d’ullet a la comunitat cubana de Miami i el sud de Florida, la més important del món fora del país, i gràcies al capital dels quals s’han finançat multitud de negocis a Cuba en els últims anys. La reforma, per tant, posaria en regla una realitat que ja es produeix i posaria en marxa una demanda històrica de la comunitat cubanoestatunidenca.
Una picada d'ullet a Washington
El viceprimer ministre i ministre de Comerç Exterior i Inversió Estrangera de Cuba, Oscar Pérez-Oliva, ha confirmat aquest dilluns l’aprovació de la mesura en una entrevista a la cadena estatunidenca NBC, després que ho avancés el Miami Herald el passat divendres. La iniciativa, segons ha afirmat el ministre, va “més enllà de l’esfera comercial” i inclou també “grans inversions, especialment en infraestructures” de sectors considerats prioritaris com el turístic, el de la mineria i l’energètic, aquest últim durament colpejat per la creixent pressió dels Estats Units, que ha aturat l’arribada de petroli veneçolà a l’illa. Aquest és l’últim en una sèrie d’anuncis de l’administració comunista de Cuba d’apropament entre l’Havana i Washington arran de la pressió creixent d’aquesta última sobre el règim cubà. Segons l’actual legislació, els cubans residents a l’exterior no poden ser socis d’una micro, petita o mitjana empresa (mipymes), tot i que sí que poden participar en empreses estrangeres i mixtes. Després d'un veto de cinc dècades, Cuba va tornar a autoritzar el 2021 la creació de mipymes privades. Tot i que tenen clares limitacions sectorials, operatives i de mida, aquests actors econòmics —amb prop de 10.000 aprovades i en actiu— juguen ja un paper clau al país en termes d'importacions, ocupació i recaptació fiscal.
“Hem fet una anàlisi al Buró Polític [del Partit Comunista Cubà] i al govern del país, i crec que les noves accions que s’implementaran resoldran gairebé totes les inquietuds plantejades pels cubans” a l’exterior, va afirmar el president Díaz-Canel en una intervenció televisada el passat divendres. En aquella ocasió, el líder cubà, que va reconèixer contactes entre la direcció del partit únic i l’administració estatunidenca, va afirmar que “la relació amb els cubans residents a l’estranger constitueix un dels aspectes més importants i decisius que hem d’abordar”.
El possible impacte de la mesura
Les valoracions sobre l'impacte d'aquestes mesures varien de forma notable. Algunes veus dins del sector empresarial asseguren que és un moviment molt positiu; mentre que, des de l'àmbit acadèmic, els experts mostren en general més cautela. “És històric. Podria ser el principi del desmantellament de l'embargament econòmic dels Estats Units a Cuba”, subratlla en declaracions a EFE l'empresari cubanoestatunidenc Hugo Cancio. El mateix empresari, que és propietari d’un negoci en línia que envia productes a Cuba adquirits a l’exterior, afirmava en un article el passat dijous que el govern cubà ha d’implementar mesures com l’anunciada per atraure inversions a l’illa. Cancio també demana al govern comunista l’obertura del mercat immobiliari. Segons apunten fonts governamentals cubanes, també s’estaria estudiant facilitar als cubans residents a l’exterior la residència i compra de propietats immobiliàries a l’illa, especialment aquells que van abandonar l’illa abans de 2013, ja que, segons la legislació de l’època, van perdre les seves propietats —en favor de l’estat— i el dret a heretar.
Des de l'acadèmia s'assenyalen principalment els frens externs amb què toparan aquestes mesures, perquè les sancions de Washington dificulten que s'inverteixi a Cuba des dels EUA i, fins i tot, des de tercers països. “L'èxit d’aquesta mesura dependrà no només de com Cuba la dissenyi i implementi, sinó també de les flexibilitats que es donin als EUA”, assenyala a EFE l'economista cubana Tamarys Bahamonde. A parer seu, “l'impacte serà més gran o menor en dependència de les condicions i el context que envolti l'autorització d'aquestes inversions”. El seu èxit també dependrà de l’administració cubana, que en altres instàncies d’apropament als Estats Units ha alentit l’aplicació de mesures d’obertura econòmica i que en estar altament burocratitzada pot tardar mesos a implementar-les plenament. L’administració cubana, diuen diversos empresaris cubanoestatunidencs, també ha de donar garanties de liberalització per donar seguretat als inversors i que s’hauran de traduir en modificacions a les lleis cubanes.