Gairebé tots els diaris tenen en portada la fotografia de Scholz, Macron i Draghi visitant Volodímir Zelensky a Kíiv. Molt notable l’edició gràfica de La Vanguardia en triar una imatge on els soldats en uniforme de combat contrasten tan vivament amb els líders de vestit i corbata. La Razón també la té, però sembla un cromo de tan petita com la donen, perquè s’han estimat més fer-li un pòster electoral al candidat del PP a la Junta d’Andalusia. És una decisió discutible. De fotos electoralistes en tens cada dia mil, però no és cada dia que els líders de la trinitat europea totpoderosa visiten la capital d’un país en guerra al costat de casa, com qui diu. En guerra contra Vladímir Putin, l’enemic principal de l’estabilitat i la pau al continent europeu. Justament aquesta és la gràcia de la foto, que presenta la Unió Europea en un dels seus millors moments dels últims anys: donant suport a la candidatura d’Ucraïna a la Unió Europea. Quin és el sentit de la UE? Per fer-te-la curta: estendre la pau i la prosperitat al continent. Ara que l’autòcrata rus ha encès la guerra a les fronteres europees, l’organització continental s’acara-se amb la mena d'horror que va motivar la seva fundació. Per ser fidels a la missió de la UE, reforçar una democràcia en conflicte i fer front al tipus d'agressió nacionalista de la qual la UE es considera l'antídot, la setmana vinent a Brussel·les els dirigents del club declararan formalment Ucraïna candidata a l’adhesió. De candidat a membre hi ha una gran distància, en temps i en quilòmetres de paperassa. Que li preguntin sinó a Turquia, que és a la cua des del 1987.
Fa molt de sentit concedir l'estatus de candidat a Ucraïna. En fer-ho, es genera un incentiu gran perquè el govern del futur membre institueixi grans reformes administratives i econòmiques. També expresa la intenció d'ambdues parts de fer que el sol·licitant formi part de la família europea. En el cas d'Ucraïna, el simbolisme de la seva candidatura és molt gros. En fer-ho, la UE declararia que considera Ucraïna un país europeu sobirà com Itàlia o Dinamarca i li reconeix el potencial de bastir-se un futur com el dels països esmentats. La gràcia és que tot això és el contrari del que pensa Putin i un rebuig total a tot el que espera aconseguir amb la seva invasió. Rebutjar la candidatura d’Ucraïna a la UE confirmaria a Putin que Ucraïna és una ficció cartogràfica que pertany a la seva esfera d'influència, no a la d'Occident. Enviar aquest senyal quan Ucraïna lluita per la seva existència soscava els principis de la UE, animaria al major enemic de l'estabilitat europea i desanimaria la seva última víctima. Aquest és el sentit de la fotografia, ultra la satisfacció de veure com Emmanuel Macron s’ha de menjar amb patates les seves afirmacions de la setmana passada, on demanava a Ucraïna que cedís territori a canvi de pau i a Occident que no “humiliessin Putin”. Aquestes expressions van ser rebudes amb una tempesta en contra per terra, mar i xarxes socials. Ahir van ser esmenades per la força de la gent.
