Totes les portades d’aquest dijous obren amb l’ordre de Vladímir Putin de mobilitzar 300.000 reservistes per reforçar l’exèrcit rus empaitat a Ucraïna, i els escarafalls de l’autòcrata del Kremlin per fer por amb l’amenaça nuclear. Anem a pams. Primer, el títol del Quioscos & Pantalles està copiat de la portada de Libèration, que fa una referència a Guerra i pau, la novel·lassa de Lev Tòlstoi. Inclinem, doncs, els nostres caps davant el geni del diari progre francès i de l’autor rus per excel·lència. Segon, atenció als conceptes triats pels diaris als seus títols. La majoria es deixa impressionar (o espantar) pels sorolls nuclears de Putin —especialment l’Ara, El Punt Avui i La Razón, un xic menys La Vanguardia i El Periódico—, mentre que El País, El Mundo i l’ABC destaquen la debilitat del tirà i les revoltes contra la mobilització a Moscou i Sant Petersburg, les ciutats on es fa i es desfà la política russa.
Tant els diaris atemorits per la retòrica milhomènica del tirà, com els que el veuen despoderat i feble, publiquen en portada fotografies de l’Omon, la brutal policia antiavalots del Kremlin, enduent-se detinguts a manifestants contra la guerra. N’han arrestat prop de 1.500 aquest dimecres. Atura’t aquí un moment. No pensis que aquests manifestants estan en favor de la pau i la democràcia. On eren quan es van conèixer els horrors de Bucha, Mariupol es moria de fam o es bombardejaven centres comercials i estacions plenes de civils a Kíiv, Khàrkiv o Kramatorsk? Protesten ara que els pot tocar d’anar ells al front —quan fou mort el combregaren. Torna ara a les portades. Si tu dius que Putin no va de catxa, que “va a totes”, i ho il·lustres amb els antiavalots —quins records a Catalunya, oi?— reforces el missatge de la por. Si expliques que el discurs de mobilització es contesta amb bullangues al carrer, mostres la debilitat del règim. Casualment, la narrativa cagacalces encaixa amb el sentiment de bona part de l’opinió pública i publicada al principi de la guerra, que recomanava la rendició d’Ucraïna amb actitud condescendent i burgesa. L’appeasement. Casualment, en més o menys grau, els quatre diaris impresos catalans cauen en aquest quadre de pusil·lànimes i encongits. Per sort pels ucraïnesos, el seu president, Volodímir Zelenski, va decidir lluitar. Va triar la guerra i no la por —quins records a Catalunya, oi?—.
Per què les portades porugues —o escrupoloses, va— produeixen una sensació amarga, desagradable? Perquè no llegeixen bé el discurs de Putin, encegades per les seves pors. Al tirà se’l nota sota pressió dels sectors nacionalistes i militaristes, dels oligarques i alts buròcrates, i fa mans i mànigues per complaure’ls sense inquietar la ciutadania. Vol fer l’efecte que no perd la guerra, que tot és “culpa de l’OTAN” i de “les elits occidentals” —així ho ha dit—. Ha estat murri en pintar la mobilització com a “parcial”, encara que el text de l’ordre no posa cap límit al reclutament. També en dir que l’objectiu bèl·lic es manté: “L'objectiu principal d'aquesta operació, que és alliberar tot el Donbas, roman inalterat”. Llavors quin sentit té que hagi esgrimit els referèndums d’annexió a Kherson i Zaporízia, que cauen fora de les províncies de Luhansk i Donetsk, constituents del Donbas? Perquè si són territori rus es justifica l'ús d'armes nuclears. Més murri encara en presentar la mobilització com una decisió del Ministeri de Defensa i de l'Estat Major a la que ell “dona suport”, com volent dir que la direcció de la guerra és cosa dels militars i que si es perd la culpa és d’ells i no seva. Analistes de referència (Ryan, Hertling, Kofman, Lee, Massicot, etcètera) pensen que la mobilització parcial no apaivagarà als intransigents i indignarà i espantarà la ciutadania. Potser per això les protestes i les cues quilomètriques a les fronteres, els vols que marxen de Rússia plens com un ou i els bitllets d’avió que han multiplicat el seu preu gairebé per cinc en un dia.
Les portades porugues fan soroll d’angoixa també per manca d’anàlisi tècnica. Rússia ha de rellevar 50.000 morts al front més ferits, malalts i els que han renunciat. Els soldats aptes fa vuit mesos que lluiten. Atès que el rendiment en combat es degrada a partir de la 12ª semana, es tracta d’una tropa esgotada que cal substituir, cosa impossible sense la mobilització parcial. Segons els analistes, els 300.000 reservistes no són prous per canviar el resultat de la guerra. No serveixen per a reconstruir una força ofensiva sinó per a cobrir el relleu dels actuals soldats i mantenir el territori ocupat. Aquests mesos, Ucraïna, ha mobilitzat encara més personal que Rússia, de manera que té l'oportunitat de seguir el seu avanç i recuperar més territori. Parlant en plata, Putin accepta que pot perdre la guerra. No ho deixa amb l'esperança d’allargar-la i que Occident es cansi d’ajudar Ucraïna, cosa que, fins ara, no ha funcionat. A més a més, els manaies de la Xina i l’Índia, Xi Jinping i Narendra Modi, encara aliats, li han dit la setmana passada a Samarcanda que la guerra no toca, és a dir, que el seu suport no és metàl·lic ni etern. En fi. Per paga, dimecres a la nit, Rússia va cedir i va intercanviar 215 soldats ucraïnesos, entre ells 108 combatents del regiment d’Azov i el seus comandants, per 55 de russos i Viktor Medvedchuk, un oligarca prorús, el titella de Putin a Ucraïna.
Michael Kofman, director d’estudis sobre Rússia al Centre d’Anàlisi Naval, un think tank dels EUA, explica que l’escalada de Putin allarga l'agonia dels ucraïnesos sense oferir una possibilitat real de victòria a Rússia. L’anunci de Putin no altera la perspectiva d'una victòria d’Ucraïna, sigui dit amb cautela. Només vol dir, tristament, que hi haurà molts més morts abans no passi. Com veus, la situació real no deixa gaire espai al relat cagarrina de les portades acovardides per les ganyotes nuclears de Putin.
