La petició del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, d’un alto el foc permanent entre Israel i Hamàs i l’avís que podria reconèixer unilateralment l’Estat palestí al marge de la Unió Europea han irritat el govern israelià fins al punt d’originar una crisi diplomàtica entre els dos països. S’hi ha vist també embolicat el primer ministre de Bèlgica, Alexander De Croo, que passava per allí. El ministre d'Exteriors d'Israel, Eli Cohen, en una piulada a X (abans Twitter) ha acusat els dos europeus de mentir i de “donar suport al terrorisme”. Els ambaixadors dels tres països han estat cridats i esbroncats per cadascun dels respectius governs. A hores d'ara no se sap com acabarà aquest desori. A més, la crisi ha esclatat el primer dia de treva, que ha permès alliberar tretze ostatges israelians, deu tailandesos i un ciutadà filipí, a més de 39 presoners palestins. La treva també ha facilitat el lliurament de 30.000 tones d'ajuda. És el tema que obre totes les portades fora la d’El Punt Avui, que ni esmenta l’incident.
El Mundo aprofita l’avinentesa per retratar Sánchez com un imprudent, un tossut i un inoportú, perquè era el segon dia que repetia les seves demandes i ho va fer al pas de Rafah, la frontera entre la Franja de Gaza i Egipte on es produir l’intercanvi entre israelians i palestins. Dijous, el govern israelià es va mostrar disgustat i divendres, directament emprenyat. El tabloide ultra fa entendre que Sánchez fa servir la tragèdia de la guerra i el terrorisme com a teló de fons d’una operació de propaganda pel seu benefici polític.
La resta dels diaris procura posar-se al costat del president de l’executiu espanyol, alguns amb més braó i amagant la seva poca traça, com El País (“Israel carrega contra Sánchez per criticar les “matances” de civils”) i La Vanguardia (“Israel obre una crisi diplomàtica amb Espanya per “suport al terrorisme”). Altres sí que l’exposen com una mala diplomàcia. És el cas d’El Periódico (“El suport de Sánchez a Palestina indigna a Israel”) i l’Ara (“Sánchez indigna Tel-Aviv…”, etcètera). Aquests títols també deixen endevinar les inclinacions de cada diari en aquest conflicte.
Té força que un president de govern espanyol plantegi reconèixer unilateralment un Estat, Palestina, al marge dels compromisos diplomàtics i polítics assumits per Espanya dins la Unió Europea. Al Kosovo, per exemple, en deuen haver pres bona nota —i també a Brussel·les— i als independentistes catalans els haurà fet pensar una mica. Té també molta força que algú acusi Espanya d’afavorir el terrorisme, una qüestió existencial que encara corlliga la política i el periodisme peninsulars més de deu anys després de la desaparició d’ETA. Deu ser una píndola difícil d’empassar per uns i altres.
