Un diumenge de vermut qualsevol. Malgrat la distància social, podem sentir les converses a les taules de la vora. Una xerrada sobre una hospitalització. Sí, a un hospital de Maryland, diu un home. Donald Trump apareix com a tema recurrent en la vida de persones a més de 6.000 quilòmetres d'ell. Amb tota mena de detalls i moltes teories conspiratives associades.

Els últims quatre anys, Trump ha dominat l'agenda mediàtica; ha esdevingut trending topic en el debat públic; ha construït imatges icòniques d'enorme transcendència i ha canviar les línies de la diplomàcia internacional.

La constant Trump

A quatre setmanes de les eleccions presidencials, la campanya de Trump és una muntanya russa, una constant en el seu mandat però que ara contempla els seus mateixos límits. Si el primer debat entre Trump i Biden va ser més digne d'un reality televisiu que d'una campanya electoral, el positiu de l'assessora de comunicació Hope Hicks presagiava un espectacle encara més estrany, que va cristal·litzar quan Amèrica va assabentar-se que el matrimoni Trump patia la covid-19.

L'editor de la revista The New Yorker, David Remnick, afirma que "ara ja és clar que la incompetència, el cinisme i la imprudència de Trump han amenaçat el seu propi benestar". En el debat de Cleveland, Trump va acusar a Biden de prendre mesures exagerades contra el coronavirus: "cada cop que el veus té una mascareta. Podria estar parlant a dos-cents peus de distància, i apareix amb la màscara més gran que mai hagi vist", va dir el republicà.

Dies abans, la nominació exprés d'Amy Coney Barrett per substituir la vacant de Ruth Bader Ginsburg al Tribunal Suprem va ser la demostració, altra vegada, del supremacisme de la idiotesa amb què el trumpisme s'agafa les mesures sanitàries malgrat els 7,3 milions de casos i 210.000 morts per la covid-19 als EUA. La presentació de Barrett al Rose Garden de la Casa Blanca va deixar un regueró de contagis. Almenys vuit dels que hi van assistir, entre ells el president i la primera dama, han donat positiu. Senzillament, mesures de distanciament inexistents. Senzillament, les màscares n'estaven absents.

Patrons comuns

Aquest nou vaivé en la presidència de Trump és una demostració més dels patrons comuns que marquen tota la seva gestió: constant creació de cortines de fum; afirmacions amb desmentiments adossats; rebaixar la importància de la pandèmia; exagerar tractaments i polítiques potencials, la recerca permanent de culpables.

L'hospitalització del president ha provocat que la campanya cancel·lés esdeveniments en llocs clau com Wisconsin, Pennsilvània i Nevada. Trump és bo en les distàncies curtes. Distàncies en què pot organitzar mítings electorals amb milers de persones i amb l'Air Force One com a gran fons d'escenari.

Trump com a mestre de cerimònies és una bona fórmula per a recaptar fons i crear entusiasme entre els seguidors. La campanya basada en el seu personalisme extrem necessita l'activació de masses per recuperar terreny al candidat demòcrata Joe Biden, que lidera les enquestes i la recaptació de fons, en bona mesuram per la resposta del president al virus que ell mateix pateix i combaten els doctors del Centre Mèdic Walter Reed.

Escurçar l'avantatge de Biden

Molts interpreten aquest nou capítol del seu mandat com una estratègia per escurçar l'avantatge de Biden. Però les últimes setmanes la seva estratègia agressiva s'ha materialitzat a desviar l'atenció sobre la pandèmia i centrar-la en la seva candidata al Tribunal Suprem, la recuperació econòmica i la seguretat pels aldarulls.

La malaltia de Trump no és ni serà una història de superació, malgrat les crides evangèliques a resar en directe per un president de 74 anys, amb obesitat i mals hàbits alimentaris. Malgrat que el cap de gabinet de la Casa Blanca, Mark Meadows, jugués a cuc i amagar amb els mitjans i la salut del president quan el van ingressar a l'hospital: "Els signes vitals del president aquestes últimes 24 hores han estat molt preocupants i les pròximes 48 hores seran crítiques en termes de la seva atenció. Encara no som en un camí clar cap a la recuperació total".

El positiu juga en contra seu

El primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, que va passar la covid-19 a l'abril, va augmentar la seva popularitat després del diagnòstic. Més de la meitat dels britànics, el 51%, deia que tenia una opinió favorable del primer ministre el dia després de la seva infecció, 17 punts més que el mes anterior.

Però els votants nord-americans poden tenir una perspectiva diferent de Trump, que ha desobeït els consells de les autoritats sanitàries i ha afavorit la desinformació.

La crisi mèdica del pacient Donald Trump també és una lliçó per al nostre sentit crític. Estem immersos en un món que desconfia permanentment de les fonts oficials, mitjans de comunicació i professions com periodista o polític. Les teories conspiradores no són patrimoni dels antivacunes o dels supremacistes blancs. Podem caure en un món que Trump no ha inventat però que ha contribuït a pervertir considerablement.

Dubtem del seu positiu com si fóssim el spin doctor de Frank Underwood (un alter ego de Trump, corregit i augmentat); dubtem dels comunicats mèdics i dels tractaments adequats, com si fóssim epidemiòlegs prestigiosos; dubtem de la informació de la Casa Blanca com si fóssim Woodward o Bernstein.

La presidència de Donald Trump ha tensat com ningú no ho havia fet mai abans les costures del sistema democràtic dels Estats Units.

L'escriptor Richard Ford creu que Donald Trump "és només un símptoma desconcertant d'una malaltia més profunda que pateix Amèrica, alimentada per la indignació, la frustració, la desil·lusió, la por, una història violenta, una constant indefensió i fins i tot una aversió cap al nord-americà en el qual ens hem convertit". Indignació, frustració i por, les llavors que ha anat deixant pel camí Trump en el seu afany per passar a la Història com el primer i últim emperador d'una república que es diu els Estats Units.

Miquel Pellicer és editor de TrumpLand Media

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat