Donald Trump va anunciar aquest dijous que ampliava el termini de l’ultimàtum que ha donat a la República Islàmica de l’Iran per obrir l’estret d’Ormuz, però manté l’amenaça de destruir les centrals elèctriques si el règim dels aiatol·làs s’hi neguen. El mandatari nord-americà es vanta que l’Iran està desesperat per aconseguir un acord per acabar la guerra, i que estan negociant, tot i que els iranians ho neguen. Però els Estats Units ja consideren diverses opcions per donar “un cop final” si les negociacions fracassen, que inclouen l’enviament de tropes terrestres per apoderar-se d’actius clau. Segons informa Axios, citant fonts d’un alt funcionari de defensa nord-americà, la Casa Blanca i el Pentàgon estan considerant enviar almenys 10.000 soldats de combat addicionals a la zona de guerra en els pròxims dies, cosa que alimenta les especulacions de què s’està considerant seriosament una operació terrestre. El funcionari de defensa nord-americà preveu que la decisió es prengui la setmana vinent i afirma que les tropes pertanyeran a unitats de combat diferents de les que ja s'han enviat a la regió. Aquestes informacions se sumen a les que ja va donar el Wall Street Journal, que va ser el primer a informar d’aquest contingent de reforç que està considerant l’administració Trump, però Axios posa sobre la taula les diferents opcions militars per a aquest “cop final”.
Quines són les quatre opcions sobre la taula a Ormuz?
Si els intents de negociar una solució al conflicte no donen fruit i els iranians continuen obstaculitzant el transport marítim a l’estret d’Ormuz, els Estats Units podrien llançar un atac que tindria un doble propòsit. D’una banda, millorar la posició nord-americana en possibles converses amb Teheran amb una demostració de força contundent; i d’una altra, podria permetre al president tenir un argument per donar per acabada la guerra i declarar la victòria, tenint en compte que els objectius nord-americans mai han estat clars. Trump podria posar en pràctica primer la seva amenaça de bombardejar centrals elèctriques i instal·lacions energètiques a l’Iran, tot i que Teheran ha amenaçat amb una represàlia massiva a tot el Golf. Però segons aquestes informacions d’Axios, contrastades amb dos funcionaris i dues fonts amb coneixement de l’afer, el Pentàgon estudia quatre escenaris per anar més enllà, entre els quals Trump hauria d’escollir.
La primera opció és envair o bloquejar l'illa de Kharg, el principal centre d’exportació de petroli de l’Iran, però els iranians ja han advertit els Estats Units que si fan aquest pas, convertiran l’illa en un “bany de sang”, i asseguren que tenen minades les aigües i els accessos terrestres a la seva joia energètica. Fins i tot, estarien disposats a destruir voluntàriament la seva pròpia infraestructura petroliera si s'intenta un desembarcament de marines estatunidencs. Aquesta amenaça, recollida per The Guardian, hauria estat transmesa per intermediaris d’altres països a l’administració Trump, amb un clar missatge: Kharg Island i altres infraestructures crítiques podrien ser sacrificades si així s’impedeix que els marines consolidin un cap de platja, la qual cosa implicaria que els Estats Units haurien d’assumir un escenari de baixes elevades i destrucció massiva.
La segona és envair Larak, una illa ubicada aproximadament a 45 quilòmetres al sud-est de Bandar Abbas, entre les illes de Qeshm i Ormuz, que és clau per consolidar el control de l’Iran de l’estret d’Ormuz. Aquest punt estratègic alberga búnquers iranians, llanxes d’atac de la Guàrdia Revolucionària capaces de destruir bucs de càrrega i civils, a més de radars que monitoren els moviments en l’estret. Teheran ha bloquejat el pas de petroli i el gas liquat a través de l’estret vital i ha provocat l’augment dels preus mundials de l’energia.
La tercera opció és prendre l'illa estratègica d’Abu Musa a l’est del golf Pèrsic, i dues illes més petites —Tunb Major i Menor— situades a prop de l’entrada occidental de l’estret, que estan controlades per l’Iran, però que també estan reclamades pels Emirats Àrabs Units, un aliat clau dels Estats Units i Israel. En aquest sentit, el president del Parlament, Mohammad Bagher Ghalibaf, va escriure dimecres a la xarxa X que la intel·ligència iraniana suggereix que “els enemics de l’Iran, amb el suport d’un país de la regió, estan preparant una operació per ocupar una de les illes de l’Iran”. Alguns analistes interpreten que Ghalibaf podria estar referint-se als Emirats Àrabs Units i la seva reivindicació sobre Abu Musa. La darrera opció és la de bloquejar o prendre el control dels vaixells que exporten el petroli iranià en el costat oriental de l’estret d’Ormuz.
D’altra banda, també hi ha plans militars per a operacions terrestres en el profund de l’interior de l’Iran per assegurar l’urani altament enriquit que es troba en instal·lacions nuclears que ja han estat bombardejades, tant en la guerra dels 12 dies del juny de l’any passat, com durant aquest conflicte. Com a alternativa, els Estats Units podrien atacar les instal·lacions des de l’aire per impedir que l’Iran accedeixi al material, com van fer dissabte passat amb l'atac a la planta d'enriquiment d'urani de Natanz.