“Hem eliminat la cúpula del règim. Tant se val qui els reemplaci, ens encarregarem que el seu mandat sigui molt curt”. Aquestes paraules del primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, en la roda de premsa d’aquest dijous, confirmen el que és una evidència demostrada amb fets: ser l’home fort de la República Islàmica de l’Iran és tenir una sentència de mort. Els atacs d’Israel i els Estats Units han anat escapçant el règim cada dia. Primer va ser la peça grossa del tauler, el líder suprem Ali Khamenei just començada la guerra, i durant els vint dies de conflicte, han anat caient figures rellevants de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC), el govern i la intel·ligència iraniana fins a comptabilitzar entre 40 i 48 alts càrrecs del règim, segons ha reportat el govern de Netanyahu. La Guàrdia Revolucionària ha confirmat aquest divendres la caiguda d’un altre “màrtir”, el seu portaveu, Ali Mohammad Naeini, que s’uneix a la d’Esmaeil Khatib, ministre d’Intel·ligència, assassinat dimarts, un dia abans de l’eliminació del secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional, Ali Larijani, a qui es considerava el “líder efectiu” de l’Iran. El nou líder suprem Mojtaba, fill i successor de Khamenei, continua desaparegut i en el centre de tota mena de rumors, des que el donen també per mort, fins que està ferit, en coma, desfigurat i fins i tot alguns diuen que podria trobar-se a Moscou. Així que la pregunta és qui és ara l’home fort de l’Iran, o, cosa que és el mateix, qui serà l’objectiu número 1 d’Israel. I els analistes i mitjans de comunicació de la regió donen un nom: el de Mohammad Bagher Ghalibaf, president del Parlament iranià i veterà del cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica.

El règim s’esforça per minimitzar les baixes de la cúpula, i l’elecció de Mojtaba Khamenei s’interpreta com un símbol de continuïtat i de control per part del règim, tot i que segueix sense aparèixer en públic des que va ser escollit com a líder suprem. En les darreres hores, s’han emès imatges de Mojtaba per primer cop, però en el vídeo, que sembla d’arxiu, se’l veu impartint classe sobre teologia xiïta. També s’ha publicat en el compte a X un missatge de condolença per l’assassinat del ministre d’intel·ligència, Esmaeil Khatib, en el qual també afirma que “s’ha d’arrabassar la seguretat als enemics interns i externs i atorgar-la a tots els nostres conciutadans”.

Però si la figura de Khamenei, mentre es dissipen els dubtes que l’envolten, sembla reservada a un paper formal, de cara a l’exterior, guanya força la de Mohammad Bagher Ghalibaf com a figura política de pes en la cúpula de poder. El president del parlament concedeix entrevistes, ofereix discursos televisats en els quals llança amenaces contra Israel i els Estats Units, i emergeix com un candidat destacat per omplir el buit de lideratge, ocupant un paper clau en l’impuls de l’esforç bèl·lic del país. Recentment, en una publicació a X, va afirmar que, després dels atacs a la infraestructura energètica iraniana, “s’ha aplicat la llei del talió i ha començat un nou nivell de confrontació” i va advertir els Estats Units que havien traspassat "una línia vermella".

Ghalibaf, de 64 anys, és una de les figures més destacades, no clericals, de la República Islàmica, que combina un bagatge militar amb experiència executiva i influència política. Va iniciar la seva carrera a la Guàrdia Revolucionària a una edat primerenca, destacant com un dels seus comandaments durant la guerra Iran-Iraq; posteriorment va dirigir la Força Aèria del cos entre 1997 i 2000 i va contribuir a les seves capacitats, inclosos els programes de míssils. Després va fer el salt a l’àmbit de la seguretat, exercint com a cap de les forces de seguretat interna l’any 2000, on va supervisar un procés de modernització tot mantenint una línia dura davant les protestes. També ha estat cap de la policia i alcalde de Teheran (2005-2017), i des del 2020 és president de l’Assemblea Consultiva Islàmica i també membre del Consell Suprem de Seguretat Nacional, i presideix el Parlament. Després de l’assassinat d’Ali Khamenei, i l’elecció de Mojtaba, ha guanyat pes com a figura executiva, molt a prop dels dos centres reals de poder, el del lideratge religiós i els guardians de la revolució.

Segons el diari libanès En Annahar, l’aparició del nom de Ghalibaf en aquest moment no és casual, sinó que respon a una necessitat estructural dins del règim. Disposa d’una doble expertesa, que combina experiència en seguretat sobre el terreny amb capacitat per gestionar institucions de l’Estat en contextos de crisi. La seva proximitat als centres de decisió el situa com una figura de confiança dins les altes esferes, amb forts vincles tant amb la Guàrdia Revolucionària com amb l’establishment polític en general. Després del nomenament de Mojtaba Khamenei com a líder, es detecta una clara manca d’experiència executiva, fet que situa Mohammad Bagher Ghalibaf com l’opció per aportar el “braç executiu” del règim, especialment en la coordinació de la seguretat, la política i la gestió de dossiers sensibles. 

Mitjans israelians, com The Times of Israel, el descriuen com un home amb una gran ambició, que s’ha presentat a la presidència de l’Iran fins a quatre vegades, però mai ha tingut èxit, i el més a prop que es va quedar va ser el 2013, en segon lloc. En declaracions a AFP, Farzan Sabet, investigador principal de l’Institut d’Estudis Superiors de Ginebra, va afirmar que, després de l’assassinat de Larijani, Ghalibaf era “la persona que probablement supervisava l’esforç bèl·lic i l’estratègia”. “És el president del Parlament, un antic alt comandament de la Guàrdia Revolucionària Islàmica i compta amb forts vincles interfaccionals i institucionals, cosa que el situa en una posició favorable per assumir aquest càrrec”. Ghalibaf també és un pilot qualificat, conegut per presumir de la seva habilitat per pilotar avions Jumbo.

Però Ghalibaf també és una figura controvertida, que ha estat acusat en diverses ocasions de corrupció, que l’ha perseguit durant anys. Com a alcalde de Teheran va afrontar denúncies per vendes irregulars de propietats municipals a preus per sota del mercat, revelades pel digital Memarinews el 2016, fet que va comportar el tancament del mitjà després de la seva queixa formal. Mitjans israelians també subratllen que crítics i organitzacions de drets humans l’assenyalen per corrupció financera, incloent-hi contractes opacs durant la seva etapa al capdavant de la força aeroespacial de l’IRGC i en la seva gestió municipal. I el 2026, alguns mitjans el vinculen a acusacions de corrupció juntament amb altres líders del règim, en un context de crisi interna per protestes reprimides. Organitzacions de drets humans l’han acusat de tenir un paper clau en la repressió de les protestes, tant en les manifestacions estudiantils del 1999, com en les del moviment verd del 2009 o les del passat mes de gener.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!