El Pentàgon ha donat llum verda al gran anhel de Volodímir Zelenski en el marc de la guerra d’Ucraïna: l’enviament de míssils Tomahawk de llarg abast per combatre Rússia. El Departament de Guerra dels Estats Units ha vist amb bons ulls la mesura després de concloure que no afectaria negativament les reserves d’arsenal nord-americanes i ha deixat la pilota sobre la teulada de Donald Trump. Segona la CNN, el president tindrà l’última paraula sobre un aspecte que seria determinant per a Kíiv a l’hora de frenar la invasió de Moscou iniciada el febrer del 2022, donada la distància que poden recórrer aquests projectils.

El Pentàgon va traslladar la seva avaluació a la Casa Blanca a principis d’octubre, segons ha informat la cadena de televisió nord-americana, just abans que Trump es reunís amb Zelenski a Washington. Durant aquell dinar de treball, el president republicà va expressar la seva reticència a proporcionar míssils a Kíiv: “No volem regalar coses que necessitem per protegir el nostre país”. Uns dies abans d’aquestes paraules, que van suposar un cop dur per a Zelenski, Trump havia assegurat que els Estats Units disposaven de “molts míssils Tomahawk” que es podrien enviar a Ucraïna. Val a dir que entre aquestes dues declaracions es va produir una conversa telefònica entre Trump i Putin, enemic de Zelenski i contrari a l’enviament de projectils nord-americans.

Durant les últimes setmanes, el possible enviament dels míssils a Ucraïna ha estat rebut amb optimisme pels principals aliats europeus dels Estats Units, que interpreten que Washington no té arguments sòlids per continuar posposant l'operació. Segons han explicat dues fonts diplomàtiques europees a la CNN, l’absència d’impediments tècnics o logístics reforça la pressió perquè Trump prengui una decisió definitiva en aquest sentit.

Els míssils Tomahawk, desenvolupats als Estats Units, s’han convertit en una de les demandes més insistents de Kíiv per reforçar la seva capacitat ofensiva en profunditat dins del territori rus. L’arma, coneguda tècnicament com a BGM-109, pot ser llançada des de vaixells, submarins o plataformes terrestres, i és capaç de colpejar objectius a més de 2.500 quilòmetres, una distància que supera amb escreix la dels sistemes que Ucraïna ha rebut fins ara. A diferència dels Storm Shadow britànics —amb un abast d’uns 250 quilòmetres— o dels ATACMS nord-americans —d’uns 300—, els Tomahawk volen a baixa altitud i a velocitat subsònica, una combinació que dificulta la seva detecció per radar i els fa especialment efectius en operacions estratègiques.

Oposició frontal de Moscou

Moscou ha advertit en diverses ocasions que l’enviament dels míssils Tomahawk seria percebut com una acció hostil. Segons va declarar Serguei Narishkin, cap del Servei d’Espionatge Exterior, el moviment “incrementaria notablement els riscos per a la seguretat, no només a Europa, sinó a escala global”. El temor del Kremlin no és casual, ja que el Pentàgon destaca en la seva documentació tècnica que el Tomahawk pot ser equipat amb càrrega convencional o nuclear, i que la seva versió terrestre inclou variants amb ogives de més de 450 quilos i centenars de submunicions. Raytheon, l’empresa fabricant, subratlla que la seva versió més avançada —el Block IV Tactical Tomahawk— és capaç de canviar de trajectòria durant el vol, mantenir-se en suspens durant hores i adaptar el seu objectiu en temps real.

Dificultats operatives

Una de les incògnites que continua oberta és com podria Ucraïna disparar els míssils Tomahawk en cas que els Estats Units decidissin finalment subministrar-los. Aquests projectils, habitualment llançats des de vaixells o submarins, presenten un repte operatiu per a l’exèrcit ucraïnès, ja que la seva armada ha quedat pràcticament desmantellada. L’opció més probable seria el llançament des de plataformes terrestres. En aquest sentit, els Marines nord-americans han desenvolupat llançadors terrestres que podrien ser lliurats a Kíiv. Tanmateix, fins i tot en cas que Washington es negués a facilitar aquests llançadors, fonts europees confien que els enginyers ucraïnesos podrien trobar una solució alternativa, com ja van fer amb els Storm Shadow, dissenyats inicialment per a avions de combat moderns de l’OTAN però adaptats per operar amb la flota soviètica envellida d’Ucraïna. En una publicació recent a la xarxa social X, Zelenski va reiterar que el seu país espera ampliar les capacitats d’atac de llarg abast abans de finals d’any, com a pas necessari per aconseguir que el conflicte acabi “en condicions justes” per a Ucraïna.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!