Donald Trump torna a fer un gir en la seva política exterior després de parlar amb Vladímir Putin. Si la cimera d’Alaska va servir perquè la Casa Blanca abandonés la idea d’aplicar noves sancions a Rússia, la conversa telefònica d’aquest dijous ha portat el president dels Estats Units a posar en dubte la possibilitat de subministrar míssils Tomahawk a Ucraïna, una opció que havia deixat entreveure a principis de setmana per intensificar la pressió sobre el Kremlin. El motiu? Segons ha admès el republicà en una breu compareixença a la Casa Blanca, ell líder rus ha expressat el seu malestar. "També necessitem Tomahawks per als Estats Units. Molts. Vull dir, no els podem esgotar per al nostre país. Així que, ja saps, són molt importants. Són molt potents, són molt precisos, són molt bons. Però nosaltres també els necessitem. Així que no sé què podem fer sobre això", ha declarat. El canvi de to arriba en un moment clau del conflicte al front oriental d’Europa, on el suport militar dels aliats occidentals pot marcar el rumb de la guerra.

☎️ Trump parla per telèfon amb Putin un dia abans de veure’s amb Zelenski i acorden reunir-se a Budapest

Preguntat sobre si Putin li havia demanat explícitament que no facilités aquest armament a Ucraïna, Trump ha reconegut que “no li ha agradat la idea”. “Li vaig dir: Et molestaria si donés un parell de milers de Tomahawks a la teva oposició?”, ha explicat, tot afegint que “de vegades cal prendre-s’ho amb humor, però ell (Putin) no riu”. La versió oficial russa no s’ha fet esperar. Moscou ha advertit aquest divendres que l’enviament d’aquests míssils seria percebut com una acció hostil. Segons ha declarat Serguei Narishkin, cap del Servei d’Espionatge Exterior, el moviment “incrementaria notablement els riscos per a la seguretat, no només a Europa, sinó a escala global”. El tema serà clau en la reunió a la Casa Blanca entre Trump i el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que tindrà lloc avui mateix.

“Volem la pau. Volem aturar la matança de 7.000 persones per setmana”, ha assegurat Trump, tot referint-se al conflicte ucraïnès. El president nord-americà ha admès que confiava a posar-hi fi amb rapidesa gràcies a la seva “bona relació” amb Putin. “Vaig pensar que això seria molt ràpid”, ha insistit, abans de recordar altres episodis resolts durant el seu mandat: “Qui hauria dit que hauria portat la pau a l’Orient Mitjà abans que a Ucraïna”. Trump ha afirmat que aquest serà “el novè conflicte” que resol. Les seves paraules arriben poc després d’anunciar una reunió bilateral amb Putin a Budapest, que, a parer seu, podria tenir lloc “d’aquí a dues setmanes, més o menys”.

Una arma mai vista al front ucraïnès

Els míssils Tomahawk, desenvolupats als Estats Units, s’han convertit en una de les demandes més insistents de Kíiv per reforçar la seva capacitat ofensiva en profunditat dins del territori rus. L’arma, coneguda tècnicament com a BGM-109 i produïda per l’empresa Raytheon, pot ser llançada des de vaixells, submarins o plataformes terrestres, i és capaç de colpejar objectius a més de 2.500 quilòmetres, una distància que supera amb escreix la dels sistemes que Ucraïna ha rebut fins ara. A diferència dels Storm Shadow britànics —amb un abast d’uns 250 quilòmetres— o dels ATACMS nord-americans —d’uns 300—, els Tomahawk volen a baixa altitud i a velocitat subsònica, una combinació que dificulta la seva detecció per radar i els fa especialment efectius en operacions estratègiques.

El Pentàgon destaca en la seva documentació tècnica que el míssil Tomahawk pot ser equipat amb càrrega convencional o nuclear, i que la seva versió terrestre inclou variants amb ogives de més de 450 quilos i centenars de submunicions. Raytheon, l’empresa fabricant, subratlla que la seva versió més avançada —el Block IV Tactical Tomahawk (TACTOM)— és capaç de canviar de trajectòria durant el vol, mantenir-se en suspens durant hores i adaptar el seu objectiu en temps real. Aquesta flexibilitat tàctica es complementa amb la capacitat de realitzar maniobres evasives després del llançament. Desenvolupats originalment als anys setanta, aquests míssils de creuer van debutar en combat durant la guerra del Golf del 1991 i des d’aleshores s’han consolidat com una peça clau de l’arsenal nord-americà.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!