11 són les vegades que el Congrés dels EUA ha votat per tractar d'investir al candidat republicà Kevin McCarthy com a president de l'òrgan legislatiu, totes sense èxit, el que representa un bloqueig històric que està evidenciant una fractura interna al partit republicà. Aquest dijous, després de tres dies de votacions, el candidat republicà va tornar a perdre l'onzena votació per tractar de ser investit com a president, després que 20 representants del seu partit -que s'han rebel·lat contra la seva formació- hagin tornat a votar en contra. Tal és la situació de bloqueig que fins i tot l'expresident Donald Trump va fer un crit a la unitat dels republicans i va demanar als representants díscols que recapacitessin per tirar endavant la votació definitiva. Aquest dijous es van celebrar quatre votacions, cap d'elles exitosa, en les que el resultat ha estat gairebé idèntic en totes, tal com ha passat també els dies anteriors: entre 200 i 202 vots per McCarthy (republicà), 212 vots per Hakeem Jeffries (demòcrata) i 10 vots per Andy Biggs (republicà ultraconservador).

La majoria necessària per convertir-se en president està en 218 vots si voten tots els membres de la Cambra. Els republicans controlen 222 escons enfront dels 212 dels demòcrates. Aquesta estreta majoria significa que pràcticament tots els conservadors han de votar al mateix candidat perquè surti triat. No obstant això, hi ha 20 congressistes díscols -més una abstenció- que estan impedint el seu nomenament. 

Rebel·lió al partit republicà: els ultraconservadors s'oposen a McCarthy

No és habitual que la Cambra de Representants hagi de votar en repetides ocasions per elegir un president, de fet, un bloqueig d'aquestes característiques i durada no tenia lloc des de feia exactament cent anys (1923). Però per què està passant això? Doncs perquè hi ha 20 representants del partit republicà que s'han posicionat en contra del seu propi candidat. Aquest grup es denomina "Freedom Caucus" i està integrat per 20 republicans ultraconservadors. Els republicans que formen part dins d'aquest "grup rebel" d'extrema dreta demanen que es modifiquin algunes de les normes de la Cambra.

El dimecres, McCarthy va acceptar algunes demandes dels rebels, segons va informar la CNN. Les concessions, que no han estat suficients per als rebels, estan relacionades amb les normes internes del Congrés per a iniciar més fàcilment una votació per a expulsar al president de la Cambra de Representants. Els congressistes díscols també volen augmentar la presència de membres del Freedom Caucus en el Comitè de Normes del Congrés, un poderós òrgan que regula les normes internes de la cambra. A més, volen permetre votacions en l'hemicicle per a establir límits als mandats dels membres i promulgar legislació específica sobre política fronterera. Sens dubte, unes modificacions importants dins els mecanismes de funcionament d'un òrgan legislatiu amb una gran història i una consolidada forma de funcionar. El president del grup Freedom Caucus, Scott Perry, ha insistit que “no hi ha acord”. Perry ha acusat de fer “filtracions” al bàndol de McCarthy el que “fa més difícil confiar”. El congressista s'ha mostrat “totalment insatisfet”. “No cediré a l'statu quo”, ha conclòs reafirmant la seva posició de rebel·lió contra el candidat del seu mateix partit.

Però hi ha més. Els republicans han avisat que volen iniciar una sèrie de recerques sobre qüestions tan variades com la caòtica retirada de l'Afganistan, la política migratòria del Govern, els problemes fronterers amb Mèxic, l'origen de la pandèmia i, especialment, les suposades connexions de Hunter Biden, fill del president, amb oligarques ucraïnesos. A Hunter se l'ha relacionat amb presumptes operacions de rentada de diners i diversos negocis tèrbols en aquest país, en informacions difoses per mitjans i bloguers propers a l'extrema dreta.

Kevin McCarthy Congres EFE
El candidat republicà a la presidència del Congrés, Kevin McCarthy / EFE

El 1923, l'últim any en què es va necessitar més d'una votació

En el darrer segle en només dues ocasions s'ha necessitat més d'una votació per elegir un president per al Congrés dels EUA. Una vegada va ser aquest dimarts, l'altra va tenir lloc fa 100 anys, el 1923. Les eleccions de novembre de 1922 havien estat preocupants per als republicans. Van perdre 77 escons a la Cambra, i el seu marge sobre els membres demòcrates es va reduir de 171 a només 18. Tretze mesos després d'aquests comicis s'iniciava la primera votació al Congrés per triar-ne el president. En unes circumstàncies semblants a les d'ara, un grup de representants republicans es van posicionar en contra del candidat presentant perquè demanaven canvis en les normes de la cambra. Llavors es van necessitar 3 dies i 9 votacions per poder obtenir un resultat suficient per investir un president de la cambra. Sens dubte ara ja s'ha superat aquesta xifra de dies i de votacions per tractar de resoldre un bloqueig que ja és històric.

Si l'any 1923 es va crear una situació ja excepcional i la més propera a l'actual en els darrers 100 anys, cal anar encara més enrere fins última vegada que es van necessitar més de 10 votacions per trobar un president per al Congrés dels EUA va ser l'any 1859. Ho han llegit bé, aquest bloqueig va ser encara més extraordinari que l'actual i es van necessitar 44 votacions per trobar un president. Aquelles 44 votacions van acabar amb l'elecció de William Pennington, de Nova Jersey, com a president de la Cambra.

Què passarà ara?

La resposta a aquesta pregunta és ben simple: el Congrés seguirà fent votacions fins que guanyi un candidat. Ara bé, dins la simplicitat d'aquest procés s'hi emmarquen les diferents possibilitats que els partits tenen. La més obvia, però que encara no ha estat ni confirmada ni esmentada pels republicans, és un canvi de candidat. Aquesta decisió seria un revés per al partit, ja que significaria que la seva proposta de president del Congrés ha estat un fracàs, però podria servir per convèncer als republicans díscols. En tot cas, de moment i segons apunten alguns mitjans de referència del país nord-americà, Kevin McCarthy seguirà sent el candidat del partit republicà en les properes votacions.