Els sis passos fronterers que té Gaza estan tancats després que el de Rafah, l'únic que fa frontera amb Egipte, hagi quedat també clausurat pel costat palestí. Segons ha informat l'OMS, l'encreuament és accessible pel costat egipci, però roman tancat per l'altra banda, cosa que impedeix no només el trànsit de l'ajuda humanitària que s'intenta fer arribar a la zona, com ara el carregament de subministraments mèdics enviat a Egipte per l'organisme de les Nacions Unides, sinó també el de persones. En les darreres hores, altres organismes d'ajuda també havien confirmat que el pas fronterer de Rafah no estava operatiu.

🔴 Guerra entre Israel i Hamàs a Gaza, DIRECTE | Última hora del conflicte amb Palestina
 

Les autoritats egípcies han denunciat en els últims dies que els voltants de la cruïlla de Rafah han estat bombardejades per Israel, cosa que ha provocat interrupcions en les operacions del pas fronterer que separa el Sinaí egipci amb l'enclavament palestí i que ara també està tancat per a l'ajuda humanitària. A més del de Rafah, Gaza té cinc punts fronterers més, els d'Erez, Kerem Shalom, Karni, Nahal Oz i Sufa, de vital importància per a la subsistència dels habitants de la franja.

Per què Egipte no vol refugiats de Gaza

Obrir un "corredor humanitari" per facilitar un potencial èxode de milions de refugiats palestins cap a Egipte a través del pas de Rafah, única sortida de la Franja de Gaza no controlada per Israel, és una proposta que el govern del Caire ni pot ni vol acceptar. Sobretot, per les conseqüències que tindria per a la situació política, econòmica, a més de per consideracions ètiques.

Egipte ha denunciat en termes categòrics la possibilitat de deixar entrar palestins expulsats de casa per la pressió israeliana, malgrat la "intransigència" d'Israel i el suport dels EUA i el Regne Unit a aquesta possibilitat. En aquesta línia, el president egipci, Abdul-Fatah al-Sisi, ha remarcat aquest dijous que els palestins "han de romandre a la seva terra", posició que el rei jordà, Abdullah II, ha reiterat davant el secretari d'Estat nord-americà, Anthony Blinken, per evitar desestabilitzar la regió. Egipte va mostrar la disposició a rebre ferits alhora que pressiona per facilitar l'entrada d'ajuda humanitària a l'enclavament, si bé Israel rebutja aquesta proposta i reitera que només permetrà la sortida de persones del territori.

Entre els motius destaca, per exemple, la neteja ètnica. Segons assenyala Efe, la neteja ètnica és "expulsió" forçosa sistemàtica de grups ètnics, racials o religiosos d'una zona determinada. Això és el que Israel fa amb els palestins, segons denuncien els mateixos habitants dels territoris ocupats, ONG i organismes internacionals. Obrir el pas perquè els 2,2 milions d'habitants de Gaza sota bombardeig israelià entrin a Egipte i s'hi assentin seria habilitar aquesta opció, que és la preferida d'Israel i els EUA.

El tema econòmic també preocupa. Tal com destaca la mateixa agència, Egipte no té diners per afrontar una onada de refugiats i instal·lar-los al Sinaí, un territori desèrtic i aïllat amb molt poques opcions de desenvolupament. La situació econòmica egípcia és molt precària, amb una inflació disparada, una pèrdua constant del valor de la seva moneda i un deute extern que no deixa de créixer. I una influència de refugiats, que se sumarien a les desenes de milers que ja acull el país per altres conflictes (Sudan, Sudan del Sud) causarien un gran desequilibri.

En aquest sentit, Efe recorda que Egipte és el segon país del món amb més deute amb el Fons Monetari Internacional i és considerat el que corre més risc d'una suspensió de pagaments després d'Ucraïna.

Per altra banda, preocupa el tema de la seguretat, constata la mateixa agència de notícies. Egipte i Israel col·laboren en matèria de seguretat i valoren molt aquesta col·laboració. El Sinaí és un territori on el Caire manté combats armats amb grups islamistes.