La publicació massiva dels anomenats “papers d’Epstein” ha provocat una sacsejada que ja no es limita als Estats Units. L’alliberament, per part del Departament de Justícia nord-americà, de més de tres milions de pàgines del cas Jeffrey Epstein –incloent-hi correus electrònics, imatges i registres de viatges– ha posat sota el focus membres de cases reials, exministres i figures influents de diversos països europeus, reobrint un debat incòmode sobre poder, impunitat i silencis sostinguts durant anys.
Un dels noms que ha generat més impacte institucional és el de la princesa hereva de Noruega, Mette-Marit. Els documents confirmen que el 2013 ella i una amiga van passar diversos dies en una de les residències d’Epstein a Florida i que van mantenir contacte posterior. Tot i que no existeix cap acusació penal contra la princesa, ella mateixa ha reconegut públicament un error de criteri i ha demanat disculpes per no haver investigat millor els antecedents del magnat.
Més profund és el cop per a la monarquia britànica, ja greument afectada pel cas de l’expríncep Andreu. Les noves revelacions reforcen la imatge d’una relació estreta i prolongada amb Epstein, amb acusacions d’haver facilitat trobades sexuals amb dones joves. Virginia Giuffre, una de les principals denunciants, va afirmar que va ser obligada a mantenir relacions amb Andreu, una acusació que ell sempre ha negat. La seva exdona, Sarah Ferguson, també apareix als arxius per missatges de to íntim i una relació personal sostinguda amb el financer.
L’escàndol també ha tingut conseqüències polítiques. Al Regne Unit, l’exministre laborista Peter Mandelson ha renunciat al seu escó vitalici a la Cambra dels Lords després de fer-se públic que mantenia una relació propera amb Epstein i que li va arribar a facilitar documents sensibles del govern britànic. La policia metropolitana de Londres ha obert una investigació sobre la seva conducta, convertint-lo en el càrrec polític de més rang esquitxat fins ara.
Altres països europeus afectats pel cas Epstein
A l’Europa de l’Est, el cas ha tingut un impacte immediat. A Eslovàquia, l’exministre d’Afers Exteriors Miroslav Lajcak ha dimitit com a assessor de seguretat del primer ministre després d’admetre contactes amb Epstein, tot i negar qualsevol implicació delictiva. Els documents revelen una comunicació intensa i comentaris de caràcter masclista que han provocat una forta polèmica interna.
A França, l’exministre socialista Jack Lang ha reconegut una relació prolongada amb Epstein, incloent-hi negocis, però descarta dimitir com a president de l’Institut del Món Àrab de París i assegura que no es va beneficiar personalment dels fons del magnat. Altres noms francesos apareixen de manera tangencial als arxius, citats en converses de tercers, sense proves de contacte directe.
En el cas espanyol, els papers fan referència a pagaments i enviaments vinculats a l’expresident José María Aznar, així com a una relació estreta entre Epstein i l’economista Astrid Gil-Casares. També surt a la llum la figura d’un intermediari establert a Barcelona que hauria facilitat dones joves al financer en diversos països.
Tot i que l’aparició d’un nom als arxius no implica necessàriament cap delicte, l’abast de les revelacions torna a posar en qüestió com Epstein va poder teixir durant anys una xarxa de relacions amb figures clau del poder polític, econòmic i social europeu sense que saltessin les alarmes. La publicació dels documents no tanca el cas: el reactiva.