El Pakistan ha invocat l’article 51 de la Carta de les Nacions Unides per justificar el seu dret a l'autodefensa, després d'un atac en què, segons les autoritats pakistaneses, han mort 26 civils. En un comunicat oficial, Islamabad ha afirmat que es reserva el dret de respondre “en el moment, lloc i manera que consideri oportuns”. Aquesta declaració es produeix enmig d'una nova escalada de tensió entre dues potències nuclears històricament enfrontades.
➕ Les claus del conflicte entre l'Índia i el Pakistan
➕ L'Índia llança un atac amb míssils contra el Pakistan
La resposta pakistanesa ha estat presentada després d’una reunió del Comitè de Seguretat Nacional, encapçalada pel primer ministre Shehbaz Sharif. El govern ha qualificat l’acció militar de l’Índia com un “acte de guerra no provocat, covard i contrari al dret internacional”. Segons el comunicat oficial, les forces armades han rebut l’autorització plena per dur a terme les accions que considerin necessàries, subratllant que “la integritat territorial del país serà defensada amb fermesa davant qualsevol agressió”.
Durant l’atac de la nit anterior, l’exèrcit pakistanès ha informat que va aconseguir abatre cinc avions de combat i diversos drons de les forces índies. També ha denunciat que els bombardeigs indis han afectat infraestructures civils importants, com una central hidroelèctrica situada a la vall de Neelum Jhelum, dins del territori disputat del Caixmir.
Atacs d'artilleria de l'exèrcit pakistanès
A l’altre costat de la frontera, les autoritats índies han confirmat que set civils han perdut la vida a conseqüència dels atacs d’artilleria perpetrats per l’exèrcit pakistanès. Entre les víctimes hi ha dos infants. Els atacs s’han concentrat a la zona de Caixmir sota control indi, especialment al districte de Poonch, on una quarantena de persones també han resultat ferides.
Segons fonts militars índies, els bombardeigs pakistanesos han afectat diverses localitats situades a prop de la línia de control, la frontera de facto que divideix el Caixmir entre els dos països. L’ús d’artilleria pesant i morters ha causat danys tant humans com materials, deixant les poblacions civils atrapades enmig del foc creuat.
El conflicte pel Caixmir continua sent una de les disputes territorials més llargues i perilloses del món, amb episodis recurrents de violència que posen en risc la seguretat regional. Tot i els intents de mediació per part de la comunitat internacional, la desconfiança entre Islamabad i Nova Delhi persisteix. Aquesta darrera escalada podria dificultar encara més qualsevol intent de diàleg i augmenta el temor d’un enfrontament obert entre dos estats armats amb capacitats nuclears.
Les Nacions Unides i diversos governs internacionals han fet una crida a la contenció i al diàleg diplomàtic, advertint sobre les conseqüències d’un conflicte que podria tenir implicacions greus no només per al sud d’Àsia, sinó també per a l’estabilitat global.