Feia dies que les tensions eren més que evidents i més visibles del que acostuma a ser habitual. L’exèrcit de l’Índia ha dut a terme la matinada de dimecres una ofensiva militar contra nou presumptes bases terroristes situades al Pakistan i al territori de Jammu i Caixmir, administrat per Islamabad. Segons el Ministeri de Defensa indi, l’Operació Sindoor respon a la planificació i direcció d’atacs contra l’Índia des d’aquestes zones, una acció que torna a posar el conflicte pel control del Caixmir al centre de l’escenari geopolític del sud d’Àsia.
El territori del Caixmir, situat als contraforts de l’Himàlaia, continua sent un dels punts més sensibles del sud d’Àsia. Des que l’Índia i el Pakistan es van independitzar de l’Imperi Britànic l’any 1947, el control sobre aquesta regió ha estat font de tensió constant entre ambdues potències. Tot i que tant l’Índia com el Pakistan reclamen la totalitat del territori, cadascun n’administra una part, separada per una de les fronteres més militaritzades del món: la línia de control, establerta després del primer enfrontament bèl·lic entre els dos països (1947-1948).
Els dos conflictes armats entre l'Índia i el Pakistan
Des d’aleshores, la regió ha estat escenari de dos conflictes armats més entre l’Índia i el Pakistan, l’últim dels quals va tenir lloc el 1999. L’arrel del conflicte es troba en la partició del subcontinent indi el 1947, quan els diferents estats principals semiautònoms havien de decidir si unir-se a l’Índia o al Pakistan. En el cas del Caixmir, tot i tenir una majoria de població musulmana, el seu monarca va optar per integrar-se a l’Índia, una decisió que des de llavors ha estat profundament contestada.
Durant dècades, grups armats insurgents han lluitat contra l’administració índia del territori, amb el suport explícit o tàcit d’una part significativa de la població musulmana local, que veu en la independència o en la unificació amb el Pakistan una sortida al conflicte. El govern indi acusa el Pakistan de finançar i armar aquests grups, una acusació que Islamabad ha negat reiteradament.
La situació va viure un punt d’inflexió l’agost de 2019, quan el govern del primer ministre indi, Narendra Modi, va decidir revocar l’estatus especial del qual des de 1949 havia gaudit la regió de Jammu i Caixmir. Aquesta autonomia limitada permetia, entre altres coses, restringir la compra de terres per part de persones provinents d’altres parts del país. Amb la seva eliminació, es van implementar noves lleis que permeten als ciutadans indis adquirir propietats a la zona, una mesura que molts habitants del Caixmir han percebut com un intent deliberat de modificar l’equilibri demogràfic i reduir el pes de la població musulmana.
L’anul·lació de l’autonomia va anar acompanyada d’un estricte desplegament de seguretat, amb milers de soldats enviats a la regió, la suspensió de serveis de comunicació i detencions massives. Tot i que la mesura va ser ben rebuda dins de sectors nacionalistes hindús a la resta de l’Índia, a Caixmir va generar un profund malestar i va exacerbar les tensions ja existents.
Els últims bombardejos, en el marc de l’Operació Sindoor, evidencien que el conflicte del Caixmir està lluny de trobar una resolució pacífica. L’escalada militar, sumada a les polítiques internes de Nova Delhi i a les tensions geopolítiques amb Islamabad, contribueix a un ambient cada cop més volàtil a la regió. Mentre el govern indi justifica les seves accions en nom de la seguretat nacional i la lluita antiterrorista, la població civil, atrapada entre dues potències enfrontades, continua pagant el preu d’un litigi que es prolonga des de fa més de set dècades. Sense voluntat política per al diàleg i el respecte als drets de la població local, el Caixmir corre el risc de quedar condemnat a una tensió crònica i a esclats cíclics de violència.