A. —Doncs bé, sembla que la cosa anirà entre el PSC i Aliança...
B. —A nosaltres ja ens va bé! No hi ha millor notícia que l’Orriols lideri l’independentisme i us generi encara més frustració!
A. —Què vols dir?
B. —Home, el nostre presi potser no és la alegría de la huerta, però entre una paia que no té cap més programa que parlar sobre fotre fora els moros del país —cosa que no podrà fer, perquè no té cap competència que la legitimi, per cert— i que, a més a més, no té ni punyetera idea de gestió... doncs ja diràs.
A. —Diria que la gent no la votarà precisament pel tema de la gestió. Pel que fa a la immigració, ella no deixa de dir el que expressen la majoria dels líders europeus, entre els quals comença a haver-hi els vostres amics del Regne Unit, my friend. A banda, deixa’m dir-te que, si tan bons sou en gestió, hauríeu de petar-ho a les enquestes i, de moment, no pugeu ni una merda d’escons.
B. —El que vulguis; mentre n’hi hagi prou per governar... Pensa que, amb el suport més minso que hem tingut mai, aquí manem com si l’Illa tingués majoria absoluta, encara que sigui al preu que l’esquerra se’n vagi al carall.
A. —Aquí és on diria que us fotreu la castanya. Els catalans no volem ser governats per una simple gestoria. Ja saps que a mi no em va gaire la mística... però entre el pujolisme i aquest avorriment perpetu tan castellà potser hi ha uns quants grisos. Si sou tan brillants en l’administració de la cosa nostra, per què estem encara tan lluny d’Islàndia?
B. —No et fot, perquè a Islàndia hi fot molt de fred i tothom és més civilitzat. I si vols un president que “pujolegi”, quina opció millor tens, ara per ara, que l’Illa? No t’agraden aquests viatges tan estupendos que es casca pel món? Digues, quant de temps fa que no veies un presi fent tantes reunions amb els batlles del país?
A. —Ja hi tornes. Governar Catalunya no és fer reunions ni visitar el notari perquè et faci testament. La gent necessita una mica de trempera i aquesta paia pot no ser Reagan pel que fa a la gestió, però té una idea clara del país i genera confiança, perquè, a diferència dels pispes del procés, ella sembla no tenir res a perdre, ni ha vingut al Parlament a fer-se la simpàtica. Fixa’t que és l’única que treu de polleguera el presi.
B. —Això és veritat, no la suporta.
A. —I això no passa perquè tinguin diferències polítiques, que també, sinó perquè fa gala d’una dialèctica que el deixa en evidència.
B. —No em toquis la polla, rei. Ja t’he dit que la Sílvia, per nosaltres, és la millor notícia del món! Els indepes veniu de molts anys de decepcions. Tu creus que si aquesta menda governa el país aconseguireu res de res? Continuareu exactament igual; digues, si no, què coi pot fer per expulsar els immigrants del país?
A. —En el fons, sempre heu necessitat la immigració per fer-nos xantatge. Primer vau engalipar els espanyols que venien del sud (amb molta traça, això t’ho haig d’admetre, quasi millor que la de Franco) i ara voleu utilitzar tota la moreria perquè ens fem caquetes i renunciem a ser catalans.
B. —Però a veure, xato, és que tu tens algun problema per ser català, avui en dia? Però si vivim de puta mare! Que et molesten, els immigrants?
A. —Doncs en tinc uns quants, començant pel fet que la realització dels meus ideals polítics em pot dur a la presó, mentre que tu pots continuar pregonant el fadaralisma des de la terrassa del Belvedere fotent-te un whisky i sense pestanyejar de vergonya. A mi els moros i sa tia en patinet me la rellisquen, però el país necessita tornar a posar les seves prioritats al centre, i el que no enteneu és que la gent votarà Aliança perquè l’Orriols, si més no, s’atreveix a tenir una retòrica d’estat sense la por que li feia al triler d'en Mas.
B. —Que t’has tornat nacionalista?
A. —No, ni puta falta que em fa, però sovint el patriotisme posa les coses al seu lloc. Ja saps que m’emociono poc amb això de les banderes, que a casa venim del PSC, però em sembla estúpid titllar de provincians els indepes per haver de salvaguardar-se en ideologies fortes que responen a l’absència d’un estat. L’Orriols et pot semblar la mar de folklòrica i banal, però defensa el mateix tipus de fronteres que el Marlaska i companyia. O resulta que entre Gibraltar i el Marroc hi posareu un bulevard perquè entri tot quisqui a Espanya? Doncs això.
B. —No entenc res. Primer eres abstencionista i ara defenses aquesta gent de poble?
A. —Els sociates, sempre tan urbanites... No els defenso, simplement entenc el fenomen. Un dels errors del procés va ser l’obsessió per legitimar-se en una ideologia hippie-flower que no va anar enlloc. Jo vull la independència per al meu país i, per aconseguir-la, si haig d’acompanyar-me de l’Orriols o de Hitler uniformat ho faré sense cap mena de complexos.
La gent votarà Aliança perquè l’Orriols, si més no, s’atreveix a tenir una retòrica d’estat sense la por que li feia al triler d'en Mas
B. —O sigui, que ara justifiques el racisme. Pues sí que estamos bien, joder.
A. —Ni racisme ni hòsties. Racisme el de l’A por ellos i el dels polis que vau enviar l’1-O a hostiar les padrines!
B. —Perdona, nosaltres no vam enviar ningú. Això ho van fer la Cospedal i els seus amics fatxes!
A. —I vosaltres vau fer com si sentíssiu ploure. En el fons, encara sou més cabrons que la gent del PP. Sabíeu que Rajoy s’enfonsaria després del referèndum i vau aprofitar el 155 i que mig Govern era a l’exili per muntar tota la farsa de l’amnistia i rentar-vos les mans pel que fa a la violència estatal. I ara us estranya que la gent abandoni el processisme i es faci d’Aliança? Si és la cosa més normal del món!
B. —És clar, a tu t’interessa que aquesta boja estigui a la Gene, que caiguin en Sánchez i l’Illa i que PP i Vox governin a Madrit. Així podreu tornar a la llorería i començar el procés una altra vegada. Quan les coses es posin fotudes, què diràs, que cal tornar a votar la CUP? Xato, que jo tinc memòria.
A. —La CUP va fer el fet d’apretar els convergents i jubilar en Mas. I ara l’Orriols farà el mateix amb Junts i Puigdemont. Vosaltres podreu perdonar-lo, però quan torni aquí s’haurà quedat sense partit i no tindrà cap mena de marge per fer res d’útil. La gent d’Aliança està ben lluny del que penso, això ja ho saps, però si els necessitem per carregar les tintes i fer-nos menys trampes al solitari... doncs així sigui. Tenim la gent que tenim, tete. Si volem fer la independència, només amb catedràtics ens quedarem com els d’Alhora, fent pòdcasts pels amiguis.
B. —És clar, és clar... perquè a vosaltres us ressua la polla la pau social. Si cal tornar a la trinxera, al referèndum i a sa tia en patinet... doncs tornem-hi! I mentrestant, Catalunya va fent-se petita i anirem perdent oportunitats a dia que passi. ¡Ole, ole!
A. —Les oportunitats ja estan perdudes, mani qui mani, justament perquè sense estat ni idees que tinguin força no hi ha cap mena de marge. Mira en Trump, com ha deixat en boles tota Europa.
B. —Al final tindran raó els d’El País i seràs un trumpista!
A. —Res més lluny de la realitat, però saps molt bé que, de tant en tant, hi ha figures polítiques que són útils perquè remouen el terreny de joc i en ressituen les normes. No recordes un tal Pasqual Maragall, aquell que us vau carregar pel Montilla?
B. —Vaja, que la culpa de la pau social és nostra. I què més?
A. —Home, quan la implantes a través de la Guàrdia Civil i pretens que te la salvin els jutges fatxes... la gent s’acostuma a emprenyar.
B. —Doncs res, tu, que governi l’Orriols si així estarem tots contents... i mentrestant, el país a prendre pel sac.
A. —El país està fantàstic, justament perquè governeu vosaltres i tampoc no us en sortiu.
B. —Doncs visca el caos, no?
A. —I ara, visca l’ordre... previ al caos!
B. —Madre del amor Hermoso...