Els estats membre de la Unió Europea van aprovar aquest dilluns un nou reglament per crear centres de deportació de migrants fora del territori comunitari, seguint el model que va impulsar el govern italià de Giorgia Meloni a Albània. En resum, tal cosa permetrà que els països europeus tanquin acords amb països tercers que "respectin les normes internacionals sobre drets humans i els principis del dret internacional, inclòs el principi de no devolució", sempre que rebi el suport del Parlament Europeu. L'acord assolit pels estats membre sota la presidència danesa suposa un pas important per "contribuir" a reduir les arribades de migrants al bloc comunitari, segons el ministre danès d'Immigració, Rasmus Stoklund. "Tres de cada quatre migrants irregulars a qui la Unió Europea ha emès una decisió de retorn continuen quedant-se aquí en lloc de tornar al seu país", va afegir Stoklund. En aquest context, ens preguntem: com són els centres de deportació de migrants que ha aprovat la UE?
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va proposar l'octubre de l'any passat la creació d'aquesta mena de centres la mateixa setmana que Itàlia engegava el polèmic pla d'externalització de l'acollida migratòria a Albània. Aleshores, mitjans italians com La Reppublica van publicar imatges del camp d'acollida de Gjadër, que va ser una base de la Força Aèria albanesa durant la dictadura comunista. Era un centre envoltat d'un mur de set metres d'alçada, amb càmeres i altres sistemes de vigilància. A dins, un seguit de barracons amb capacitat per uns 3.000 sol·licitants d'asil, tot i que va començar amb 400. A més de llits, hi havia una sala mèdica, un laboratori d'anàlisi, una sala amb instruments per a radiografies i ecografies, i una altra per visites psicològiques i psiquiàtriques. Hi havia tres sectors: un pels sol·licitants d'asil, un altre per les persones que seran repatriades i un últim per a qui cometi delictes.
L'acord amb Albània implicava que Itàlia aixecaria els centres de Gjadër i de Shëngjin per un cost de 700 milions d'euros en cinc anys. El pla inicial era que les forces de seguretat albaneses es limitarien a vigilar el perímetre exterior, mentre que les autoritats italianes controlarien les dues instal·lacions. A dintre s'hi gestionarien les sol·licituds d'asil i les possibles repatriacions de persones rescatades en aigües mediterrànies, unes gestions que es podrien allargar durant un mes. Les persones que hi podien accedir eren homes, "no vulnerables" i procedents de països "segurs", que són més fàcils de repatriar. La idea era identificar les persones migrants rescatades i sotmetre-les a un control sanitari en el centre de Shëngjin. Després, els sol·licitants d'asil serien traslladats a Gjadër, a vint quilòmetres de distància, d'on no podrien sortir fins que es resolguin els seus expedients. Les persones que complissin les condicions podrien presentar una sol·licitud d'asil a la UE, i serien deportades si se les denegava. La previsió era que cada any hi arribessin uns 36.000 migrants.
Ara bé, els temps verbals que fem servir ja suggereixen que no ha estat ben bé així. Després d'obrir el 2024, el projecte ha estat pràcticament aturat pels tribunals italians i europeus. Un dels esculls era el que es considerava un "país segur", fet que ara sembla haver-se desbloquejat. El ministre italià de l'Interior, Matteo Piantedosi, va celebrar aquest dilluns l'acord de la UE sobre migració, subratllant que preval l'enfocament italià i que inclou la creació d'una llista de països d'origen "segurs", així com "la repatriació eficaç de migrants". "El canvi que Itàlia ha sol·licitat en matèria de migració s'ha produït: hem aconseguit una llista europea de països d'origen segurs, hem reformat completament el concepte de tercer país segur i estem a punt d'implementar un sistema europeu de repatriació eficaç", va afirmar Piantedosi.
Quins països es consideren segurs?
El ministre italià va subratllar que els estats membre podran "finalment" aplicar els procediments accelerats a les fronteres, tal com preveu el protocol Itàlia-Albània. A més, va detallar que la nova normativa permetrà efectuar "repatriacions fins i tot cap a països tercers diferents dels d'origen", i que els centres de retorn podran funcionar "no només com a punts d'arribada, sinó també com a punts de trànsit", fet que augmentarà la capacitat operativa dels estats membre.
Concretament, la UE va acordar un nou reglament que revisa el concepte de tercer país segur per ampliar les circumstàncies en les quals una sol·licitud d'asil pot ser rebutjada per inadmissible. En particular, no exigeix de manera obligatòria que existeixi una "connexió" amb el país per poder retornar un migrant. En aquesta línia, s'ha donat llum verda a la primera llista de països d'origen "segurs", que inclou països com el Marroc, Colòmbia, Bangladesh, Egipte, l'Índia, Kosovo i Tunis, així com els països candidats a adherir-se al bloc comunitari.
Imatge principal: el centre de migrants de Gjadër, a Albània / Europa Press