La primera jornada de la cimera de l'OTAN a Madrid ha servit per presentar el nou Concepte Estratègic de l'aliança militar davant el món, amb el clar objectiu de vigilar de ben a prop Rússia, que en aquests moments suposa l'"amenaça més directa" per occident, i també els "desafiaments" de la Xina pels seus "interessos, seguretat i valors". Es tracta d'un document essencial per al funcionament de l'aliança, el més important després del mateix tractat, que dicta les passes a seguir en el futur. Els nous reptes als quals s'enfronta l'aliança enmig d'una guerra a Europa, ha explicat en roda de premsa el secretari general, Jens Stoltenberg, l'han portat a adoptar una nova línia d'actuació diferent de la que s'ha seguit en els darrers deu anys. Entre altres mesures, una de les més rellevants implica el reforçament del front a l'est d'Europa amb més militars que es puguin desplegar amb rapidesa en el cas de rebre un atac. Paral·lelament, el president espanyol Pedro Sánchez ha aconseguit incloure els seus propis interessos en el concepte estratègic: després de la tragèdia de la setmana passada a la frontera de Melilla, el text reconeix que la "inestabilitat" a l'Àfrica "afecta directament" la seguretat de l'aliança.

Blindar el front est

El nou Concepte Estratègic presentat a Madrid reafirma que l'objectiu principal de l'OTAN és "garantir la defensa col·lectiva" de l'aliança amb un plantejament de "360º" que busca defensar-se en "tots els dominis i direccions" i en "cada centímetre" del territori aliat. L'organització es marca tres tasques principals: la dissuasió i la defensa; la prevenció i gestió de crisis; i la seguretat cooperativa. Tot i que pretén crear les condicions per "un món sense armes nuclears", l'aliança atlàntica avisa que mantindran les seves capacitats nuclears per "preservar la pau, prevenir la coerció i dissuadir les agressions" per part de tercers. El nou concepte estratègic de l'OTAN preposicionar equips, millorar la cadena de comandament i tenir previstos reforços que podrien desplegar-se amb rapidesa. En línia amb l'increment d'efectius al flanc oriental d'Europa per la guerra a Ucraïna, la nova estratègia de l'OTAN recull també la intenció de "reforçar" la seva capacitat de defensa, especialment apostant per les noves tecnologies: "La primacia tecnològica cada vegada influencia més l'èxit en el camp de batalla", ha apuntat Stoltenberg.

L'OTAN avisa Putin i la Xina

"L'àrea euroatlàntica no està en pau", ha declarat Stoltenberg davant els mitjans, i els aliats no descarten un "atac" de Rússia contra la seva "sobirania i integritat territorial". En el document, acusen el Kremlin d'intentar establir "esferes d'influència i control directe" amb "coerció" no només a l'est d'Europa, sinó també al Sud. "Enfortirem significativament la dissuasió i la defensa de tots els aliats, millorarem la nostra resiliència contra la coacció russa i donarem suport als nostres socis per contrarestar les interferències i les agressions malignes", avisen al president rus, Vladímir Putin. Per impulsar una OTAN més forta, es proposen mantenir una "presència substancial i persistent" dels seus efectius per "terra, mar i aire". "Garantirem una estructura de comandament robusta, resilient i integrada, així com la seva modernització", afegeix el text. Una de les novetats més destacades de l'estratègia atlàntica per als pròxims deu anys és que posa el focus en la Xina. "Les operacions híbrides i cibernètiques malicioses de la República Popular de la Xina i la seva retòrica de confrontació i desinformació tenen com a objectiu els aliats i perjudiquen la seguretat de l'Aliança", conclouen en el text. Així, l'OTAN vol preparar-se millor per "protegir-se" de les "tàctiques coercitives" de Pequín per "dividir" l'aliança.

Sánchez celebra la protecció a la "integritat territorial" i el front sud

El document de l'OTAN fa referència, per primer cop, a la zona del Sahel, que considera com a "element estratègic d'interès", i apunta a l'amenaça que pot suposar la "instrumentalització de la immigració" com a eina política. Més concretament, el document parla del desafiament per a la seguretat que generen els conflictes, la fragilitat i la inestabilitat al Nord d'Àfrica i al Sahel. Aquest reconeixement arriba dies després que almenys una trentena de persones migrades morissin a la frontera entre el Marroc i Melilla en circumstàncies que no s'han acabat d'esclarir i que, segons el mateix Sánchez, van anar a càrrec de la gendarmeria marroquina "en coordinació" amb la Guàrdia Civil espanyola. És per això que la inclusió explícita de la defensa de "la sobirania i la integritat territorial de tots els aliats" ha estat tan celebrada per la Moncloa. En el darrer concepte estratègic, aquesta qüestió quedava difuminada en la defensa de la integritat de l'aliança, fet que obria un debat sobre la possibilitat que Ceuta i Melilla poguessin quedar fora de l'àmbit de protecció de l'OTAN. L'executiu espanyol també ha celebrat que el document dediqui tres paràgrafs a la frontera sud de l'OTAN