Rússia està lliurant simultàniament una guerra convencional al front d’Ucraïna, i una guerra híbrida contra Europa, combinant els drons, els sabotatges, els ciberatacs i els desplegaments com els dels míssils hipersònics amb capacitats nuclears a Bielorússia per intimidar Occident sense una escalada directa. Les violacions de l’espai aeri a Dinamarca, Noruega, Polònia, Romania, Finlàndia, Estònia i Lituània en els darrers mesos han obligat a tancar aeroports intensifiquen la sensació de vulnerabilitat, obligant l’OTAN a pujar les inversions en defensa i als països europeus a invertir en sistemes i murs antidrons. El desplegament dels míssils Oréixnik forma part d’aquesta estratègia d’intimidació i dissuasió dirigida contra l’OTAN i Ucraïna. Rússia va advertir el passat mes d’agost que havia iniciat la producció en massa dels míssils Oréixnik amb el que ja va atacar Ucraïna en novembre del 2024, i va anunciar els seus plans de desplegar-los a Bielorússia a finals d’aquest any. I Putin, els ha complert.
Impossible d'interceptar, segons Rússia
Oréixnik (Орешник), que en rus significa “avellaner”, segueix la tradició russa de posar-li noms botànics als míssils i armes estratègiques: Yars (bedoll), Topol (pollancre), Poplar (similar), Bulava (maça, però amb arrel vegetal). Oreshnik hi encaixa perfectament, simbolitzant la tenacitat i la capacitat de "trencar defenses" com una nou dura (krepki oreshok, expressió idiomàtica russa). Aquest míssil balístic d’abast mitjà (Intermediate-Range Ballistic Missile, IRBM) és l’orgull del Kremlin. Vladímir Putin ha presumit en diverses ocasions del seu míssil hipersònic de primera generació i ha tret pit assegurant que no existeix una arma equivalent al món i que és impossible d’interceptar per cap dels escuts antimíssils occidentals, destacant que la velocitat que assoleix és de Mach 10 (12.000 km/h) o "2,5-3 quilòmetres per segon", fet que el situa en la categoria d’arma hipersònica i el converteix en indetectable per a les defenses antiaèries enemigues. L'Oréixnik, que pot portar ogives nuclears i convencionals, compta amb un mínim de sis caps de guiatge individual redireccionables de manera independent, amb vehicles de reentrada hipersònics, la qual cosa li permet atacar sis objectius al mateix temps. La fase final implica maniobres a molt alta velocitat, generant plasma i trajectòries complexes, pensades per saturar o esquivar sistemes com el Patriot o altres interceptors moderns.
La propaganda russa enalteix el seu poder
El míssil, que té entre 15 i 18,5 metres de llargada, i un diàmetre d'uns 1,9 metres, està muntat en un transportador i llançador mòbil per a un desplegament i ocultació ràpids. De mitjà abast, pot impactar amb objectius que es troben a 5.000 quilòmetres de distància el que fa que pugui impactar, teòricament, en objectius situats a tota Europa en qüestió de minuts i, fins i tot, amb un marge d'error de poques desenes de metres. Els mitjans de comunicació afins del règim del Kremlin destaquen que l’Oréixnik només trigaria 11 minuts a arribar a una base aèria a Polònia i 17 minuts en arribar al quarter general de l’OTAN o bases ucraïneses, reduint els temps de reacció i saturant defenses com el Patriot. La popularitat de l’Oréixnik a Rússia va arribar a convertir el míssil en un símbol del poder rus: es van difondre vídeos espectaculars del seu impacte i dels danys que seria capaç d’infligir a les ciutats europees, es van vendre samarretes amb la imatge del míssil al costat de Putin i fins i tot es va popularitzar el nom Oréixnik entre els nous nadons russos.
Aquesta retòrica propagandística es va accentuar després que Rússia utilitzés s per primer cop l’Oréixnik en combat contra Ucraïna en novembre de l’any passat. En aquell atac, contra una fàbrica a Dnipró que construïa míssils quan Ucraïna formava part de la Unió Soviètica, es van produir explosions que van durar fins a tres hores, tot i que no hi va haver víctimes mortals. El llançament es va efectuar des de la regió d’Astrakhan (probablement des del polígon de Kapustin Yar), a uns 1.000 quilòmetres de distància, i el míssil va assolir el seu objectiu al cap d’uns quinze minuts.
Però tot i que el Kremlin s’esforça a presentar l’Oréixnik com una arma capaç de burlar qualsevol defensa i d’infligir danys “catastròfics” a ciutats i comandaments europeus, fins i tot sense recórrer a armament nuclear, analistes occidentals adverteixen que, tot i que és un avenç important davant les defenses actuals, la retòrica russa probablement exagera la seva invulnerabilitat i el seu caràcter realment innovador, ja que es tracta d’una adaptació de sistemes ja existents. Aquests analistes consideren que el seu ús contra un objectiu puntual i amb càrregues possiblement inertes, i els moviments com els que s’han fet a Bielorússia, són un missatge dissuasiu dirigit a l’OTAN i a l'opinió pública, en el context d'unes negociacions liderades pels Estats Units per assolir la pau a Ucraína, més que un veritable canvi radical en l’equilibri militar sobre el terreny.