L'oposició bielorussa ha fundat un "consolat popular" a Catalunya aquest dijous, com a part d'una xarxa diplomàtica paral·lela al règim de Lukaixenko que també inclou una "ambaixada popular" a Espanya i 14 oficines diplomàtiques més. La iniciativa, que compta amb el suport de la líder opositora Svetlana Tikhanóvskaia, demana eleccions lliures, la fi de la repressió i l'alliberament dels presos polítics a l'exrepública soviètica.

La xarxa diplomàtica dels activistes contra el president Aleksandr Lukaixenko compta amb 14 ambaixades populars a Europa, Àsia i l'Amèrica del Sud, i dos consolats: un a Escòcia i l'altre a Catalunya. L'objectiu marcat per a les oficines és informar sobre la situació política al país de l'est d'Europa, establir contactes amb els governs, institucions i teixit social de cada país i ajudar especialment els bielorussos que s'han vist forçats a fugir del país.

Barcelona, "un símbol de la lluita per la llibertat"

L'activista Alena Turava, en representació del consolat català, ha expressat que Barcelona és "un símbol de la lluita per la llibertat", citant George Orwell. L'eurodiputat d'ERC Jordi Solé també ha intervingut per reclamar a la UE que s'impliqui per aconseguir "un estat democràtic" per a Bielorússia. Turava ha expressat que a la capital catalana "els demòcrates van ser reprimits", en referència implícita a la Guerra Civil i el franquisme. "Farem tot el que puguem per defensar el futur de Bielorússia, i el futur de la democràcia al món". La representant de l'ambaixada popular a Espanya, Valentina Tkatcheva, ha afegit que l'Estat "no es pot quedar indiferent al que està passant".

La xarxa diplomàtica dels activistes contra el president Aleksandr Lukaixenko compta amb 14 ambaixades populars a Europa, Àsia i l'Amèrica del Sud, i dos consolats: un a Escòcia i l'altre a Catalunya. / Efe

Al seu torn, Jordi Solé ha reiterat el seu suport a l'oposició bielorussa i ha demanat l'alliberament pels presos polítics al país. A més, s'ha compromès a "empènyer" la UE a aconseguir que el país de l'est europeu tingui "un estat democràtic on es puguin celebrar eleccions lliures i no hi hagi presos polítics i perseguits". També ha aplaudit la "dignitat democràtica" dels activistes "malgrat la repressió, la repressió policial i l'exili" forçat pel règim.

La lluita dels opositors per unes eleccions justes

Una de les exiliades després de les eleccions del passat 9 d'agost, la líder opositora Svetlana Tikhanóvskaia ha intervingut per demanar que la diàspora bielorussa estigui "unida". "No us atureu", ha reclamat, pregant que informin de la situació del país als estats on resideixen i que parlin de la "violència als manifestants".

Els opositors a Catalunya s'han organitzat mitjançant l'organització Razam, que té com a objectiu mantenir els vincles culturals de la diàspora bielorussa amb el seu país d'origen. A més, ara està centrada a proporcionar informació sobre l'actual conflicte, "lluitar per a unes eleccions justes" i adreçar-se a les institucions catalanes.

La situació a Bielorússia

Aleksandr Lukaixenko, al capdavant de l'antiga república soviètica durant els últims 26 anys, es va proclamar guanyador de les eleccions presidencials de l'estiu. Amb tot, l'oposició i actors internacionals com la UE les van tractar de "fraudulentes" i el règim va reprimir i empresonar múltiples manifestants que demanaven la repetició dels comicis en els mesos següents.

Tot i que part de la comunitat internacional ha rebutjat la validesa de les eleccions i Brussel·les ha imposat sancions al règim, Lukaixenko continua al poder.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat