Nou capítol en les creixents tensions entre Israel i Turquia per la seva posició a l'Orient Mitjà. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha respost de forma taxativa a la petició de Turquia a la Interpol d'interposar una ordre internacional d'arrest contra ell, i altres alts càrrecs del seu govern, per diversos càrrecs de crims de guerra derivats del tracte als integrants de la Flotilla Global Sumud. Netanyahu ha descrit l'últim moviment turc com un "intent patètic d'intimidar als líders i als soldats d'Israel" i ha titllat el president turc, Recep Tayyip Erdogan, de "dictador antisemita".
"Erdogan és un dictador antisemita", escriu Netanyahu en un comunicat difós per la seva oficina, en el qual assegura que el president turc "ha massacrat als kurds, dona refugi a terroristes de Hamàs, ocupa la meitat de Xipre i empresona a un nombre record de periodistes i polítics que l'oposen". El Ministeri de Justícia turc va demanar una ordre de detenció per a Netanyahu i altres membres del seu govern a la Interpol, tot donant continuïtat a les ordres d'arrest turques que un tribunal d'Istanbul va emetre el passat mes de juliol, tal com recorda en un comunicat el ministre Akin Gürlek.
Netanyahu i els altres 34 acusat, entre ells el militar Afek Moskovitch, estan perseguits per delictes de genocidi, crims de lesa humanitat i tortures, derivats de l'abordatge en aigües internacionals de la Flotilla Global Sumud, que transportava ajuda humanitària a la Franja de Gaza. "Rebutgem categòricament que el govern de Netanyahu sigui immune a la rendició de comptes. No permetrem que els crims comesos a Gaza quedin impunes", va declarar el ministre Netanyahu emmarca la petició del govern turc a la Interpol en un conflicte més gran entre les dues potències militars que, en els últims dies, ha tingut Síria com a escenari. "Ara pretén estendre la seva agressió contra Israel a Síria. Israel no ho tolerarà", continua el text.
Bombardeig d'una base al nord de Síria
El primer ministre israelià fa referència al suposat intent de Turquia d'introduir les seves tropes en una base militar al nord-est de Síria, raó per la qual l'exèrcit israelià va bombardejar-la el passat dimecres. Després de, a parer seu, haver neutralitzat l'Iran i els seus aliats en la seva capacitat de suposar una possible amenaça contra Israel, Netanyahu gira el focus cap a Síria. A Netanyahu li preocupa la possible influència que pugui exercir Ankara en la construcció del nou exèrcit i Estat sirià després de la caiguda del règim de Baixar al-Assad el desembre de 2024. Durant els primers mesos del nou règim, que lidera l'exguerriller islamista Ahmed al-Sharaa, l'exèrcit israelià va bombardejar desenes de posicions i bases militars del sud de Síria i va expandir les zones que ocupa militarment en aquesta àrea, justificant-ho amb la suposada protecció de la minoria religiosa drusa, també present a Israel.
Israel va assegurar que Damasc va permetre el desplegament de tropes turques a la base d'Abu al-Duhur, propera a la ciutat d'Idlib, i que havia fet cas omís de les seves advertències que aquest desplegament suposaria una amenaça a la seguretat d'Israel. Tanmateix, tant Síria com Turquia ho han negat. Els atacs de dimarts es produeixen després de l'empitjorament de les tensions entre Israel i Turquia i d'una retòrica cada cop més dura entre els dos països sobre Síria.
Turquia, que té el segon exèrcit més gran de l'OTAN i que aquest mes ha signat un pacte de defensa mútua amb el Pakistan i l'Aràbia Saudita, s'ha convertit en un dels principals aliats d'Al-Sharaa. Ha estat entrenant l'exèrcit de Síria, ajudant-lo a reconstruir les seves institucions i infraestructures estatals i proporcionant-li suport militar i diplomàtic.
Escalada retòrica, de moment
De fet, tant el govern sirià com el turc van desmentir les acusacions israelianes del desplegament militar a la base, i des d'Ankara es va insistir a dir que no tenia previst cap moviment de tropes al nord de Síria i que continuaria la seva cooperació militar per entrenar el nou exèrcit sirià. Tot i aquests desmentiments, Israel va advertir Turquia que deixes de perseguir "aventures perilloses" a Síria, mentre que Ankara va continuar exigint la fi del que va descriure com a atacs "irresponsables" d'Israel. A on tampoc va agradar l'atac és a Washington. L'ambaixador dels Estats Units a Turquia i enviat especial per a Síria i l'Iraq, Tom Barrack, va dir en una publicació a la xarxa social X que el govern de Donald Trump estava "profundament preocupat perquè els atacs aeris israelians confirmats a la base aèria d'Abu al-Duhur constitueixen una escalada innecessària que no promou l'estabilitat regional".
Tanmateix, el ministre de Defensa israelià ha indicat aquest dissabte que es va comunicar al govern estatunidenc les intencions de bombardejar la base, però que no van obtenir cap resposta. "Es va transmetre informació d'intel·ligència als elements autoritzats als Estats Units. Després que la petició no rebés resposta, el primer ministre [Benjamin Netanyahu] i jo [el titular de Defensa, Israel Katz], vam autoritzar portar a terme l'atac, que es va executar amb èxit", recull un comunicat del ministeri.
Segons Defensa, les forces armades israelianes havien recomanat "en diverses ocasions" dur a terme el bombardeig per "clara informació d'intel·ligència rebuda sobre les intencions de Turquia de dur a terme accions que podien fer perillar la seguretat de l'estat d'Israel". I, en el marc de la contesa electoral, el comunicat també s'adreça tant a l'oposició israeliana com a la premsa, assegurant que "pintar l'operació a Síria amb colors polítics és una combinació d'ignorància, manca de comprensió dels interessos de seguretat d'Israel i un desig constant d'atacar el govern".
A Israel preocupa l'existència d'aquest nou exèrcit, i ha bombardejat en múltiples ocasions bases militars i punts estratègics sirians per retardar la seva reconstrucció. Els experts situen aquesta nova escalada amb Turquia en el marc de la campanya per a les eleccions d'aquest mes d'octubre, on els partits de la coalició de Netanyahu esperen revalidar el govern tot posant l'èmfasi en l'agenda de ser l'única potència regional per poder mantenir la seguretat del país. Els advertiments creuats i el to de les declaracions han elevat les tensions entre Turquia i Israel fins al punt que es tem una crisi amb risc de confrontació militar directa.
Tanmateix, cap dels dos sembla, de moment, disposat a arribar fins aquest punt. Fins ara, Erdogan no s'ha pronunciat amb massa duresa sobre els atacs o la retòrica israeliana, i va rebutjar la denúncia d'una escalada militar per part de Netanyahu, assegurant que provenien del "seu intent de perseguir unes polítiques expansionistes i desestabilitzadores a la regió abans de les eleccions a Israel".