El Tribunal Penal número 4 de Damasc ha condemnat aquest dimarts a mort el dictador sirià Bashar al-Assad, en la primera sentència contra el dirigent des de la caiguda del seu règim el desembre del 2024. Al-Assad, que viu exiliat a Moscou amb protecció de Rússia, ha estat jutjat en absència per assassinats, tortures, detencions arbitràries i crims contra la humanitat comesos durant els seus 24 anys al poder.
El jutge Fakhr al-Din al-Uryan ha considerat que al-Assad va actuar com a màxim responsable de les decisions que van permetre la repressió de la població i que va utilitzar les institucions de l’Estat per executar-la. La sentència també condemna a mort Maher al-Assad, germà del dirigent i una de les figures clau de l’aparell militar del règim, i Atef Najib, cosí de l’expresident i antic cap de la Seguretat Política a Daraa. En total, nou persones vinculades a l’antic règim han rebut la pena capital.
Un judici marcat per l'absència
El cas de Najib és especialment simbòlic. És l’únic dels condemnats que està detingut a Síria i que ha pogut comparèixer davant del tribunal. Va dirigir l’aparell de Seguretat Política a Daraa quan, el març del 2011, les protestes contra el govern van començar a estendre’s pel país. Aquell esclat, desencadenat en part per la detenció i tortura de menors que havien escrit consignes contra el govern en una paret, va acabar convertint-se en una guerra que durant catorze anys va devastar Síria.
Durant el judici, el tribunal ha atribuït a Najib responsabilitat en els interrogatoris i les tortures de diversos detinguts i en l’assalt de les forces de seguretat a la mesquita Omari de Daraa. El temple s’havia convertit en un dels principals punts de reunió dels primers manifestants i en un símbol de la revolta contra al-Assad. Segons els testimonis presentats al procés, la repressió de les protestes va provocar desenes de morts.
La sentència arriba en una Síria radicalment diferent de la que va deixar al-Assad. El dictador va ser derrocat el desembre del 2024 després d’una ofensiva de grups rebels encapçalats per Ahmed al-Sharaa, antic dirigent d’Hayat Tahrir al-Sham, i va fugir a Rússia. Des d’aleshores, les noves autoritats sirianes han intentat consolidar el control del país i, alhora, afrontar el llegat de les violacions de drets humans comeses durant el conflicte.
Les limitacions de la sentència
El judici té així una dimensió que va més enllà de la condemna d’un antic dirigent. Per a les víctimes i les seves famílies, representa un primer intent de portar davant la justícia els màxims responsables d’una repressió que va deixar centenars de milers de morts i milions de desplaçats. Per a les noves autoritats, és també una oportunitat per demostrar que la ruptura amb l’antic règim no serà només política, sinó també judicial.
Però la sentència té un límit evident: al-Assad continua a Rússia i no està sota custòdia siriana. La pena de mort, per tant, és de moment inexecutiva. El seu valor és sobretot polític i judicial: per primera vegada, un tribunal sirià fixa formalment la responsabilitat de l’antic dirigent en els crims de l’Estat que va encapçalar durant més de dues dècades. El repte ara serà convertir aquest procés en una política de justícia que arribi a més responsables i, sobretot, a les víctimes, sense transformar la nova etapa siriana en una simple venjança contra els derrotats.