La tensió entre Israel i l’Iran continua escalant malgrat els esforços diplomàtics per evitar una nova crisi a l’Orient Mitjà. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha advertit que la guerra no es donarà per acabada mentre l’Iran mantingui reserves d’urani altament enriquit i infraestructures nuclears actives que, segons Israel, podrien servir per desenvolupar armament atòmic.
En una entrevista al programa nord-americà 60 Minutes, Netanyahu va assegurar que encara queden instal·lacions nuclears iranianes per desmantellar i material fissible que hauria de quedar sota control internacional. El dirigent israelià va defensar que la millor opció seria entrar al territori iranià per retirar aquest urani enriquit com a part d’un eventual acord internacional.
Alto el foc fràgil, diàleg fragmentat
Segons Netanyahu, el president dels Estats Units, Donald Trump, també estaria disposat a actuar per impedir que Teheran reforci el seu programa nuclear. Les declaracions arriben en un moment especialment delicat, amb l’alto el foc entre ambdues parts cada vegada més fràgil i amb nous episodis de tensió a la regió del golf Pèrsic.
La situació s’ha complicat encara més després de la resposta de l’Iran a la proposta de pau presentada recentment per Washington. El règim iranià hauria enviat el document als Estats Units a través de mediadors pakistanesos, tot i que el contingut exacte no s’ha fet públic. Islamabad sí que ha confirmat el seu paper com a intermediari entre les dues potències.
Donald Trump, però, ja ha reaccionat amb duresa al text enviat per Teheran. El president nord-americà va qualificar la resposta iraniana de “totalment inacceptable” i va advertir que els Estats Units no acceptaran cap acord que permeti a l’Iran conservar capacitats nuclears susceptibles de tenir ús militar. Washington insisteix que qualsevol pacte haurà d’incloure garanties estrictes sobre el control del programa nuclear iranià.
La proposta nord-americana, presentada fa una setmana, inclouria diverses mesures per reduir la tensió regional. Entre aquestes hi hauria la reobertura de l’estret d’Ormuz —clau per al comerç mundial de petroli— i un nou marc de negociacions sobre l’activitat nuclear iraniana. Tot i això, les discrepàncies entre les parts continuen allunyant un acord definitiu.
Una treva deteriorada?
Mentrestant, els senyals de deteriorament de la treva són cada vegada més evidents. En els darrers dies s’han registrat atacs amb drons en diversos punts del golf Pèrsic, fet que ha incrementat la preocupació internacional sobre un possible retorn dels combats a gran escala. Diversos governs occidentals segueixen amb atenció l’evolució del conflicte per l’impacte que podria tenir sobre l’estabilitat energètica i la seguretat mundial.
Els efectes de la crisi també preocupen als Estats Units de cara al Mundial de futbol que el país acollirà pròximament. Experts en seguretat alerten que el conflicte entre Israel i l’Iran podria augmentar el risc d’atemptats terroristes durant la competició esportiva. Especialistes en contraterrorisme consideren que l’amenaça principal prové d’actors radicals que actuen en solitari i que es poden radicalitzar a través d’internet o de grups jihadistes com Estat Islàmic.
La combinació de pressió militar, negociacions encallades i amenaces de seguretat manté l’escenari internacional en màxima tensió, mentre la comunitat internacional intenta evitar que el conflicte desemboqui en una nova escalada regional de conseqüències imprevisibles.
