Cuauhtémoc Cárdenas Solórzano, històric líder de l'esquerra mexicana i protagonista clau de la transició política de Mèxic, ha mort aquest dimecres a 92 anys. Cárdenas, també conegut amb el sobrenom de l'Enginyer, ha estat una de les figures més influents de la política mexicana contemporània. Va ser el primer cap de Govern de la Ciutat de Mèxic, governador de l'estat de Michoacán i candidat a la presidència del seu país en tres ocasions —1988, 1994 i 2000. També va ser un dels fundadors del socialdemòcrata Partido de la Revolución Democrática (PRD), que va contribuir a trencar l'hegemonia de dècades governant del Partido Revolucionario Institucional (PRI). El polític mexicà va tenir una relació propera amb Catalunya: durant el procés, es va implicar amb el seu suport explícit als presos i va advocar en favor de la resolució del conflicte català de manera dialogada.
Les presidències d'Andrés Manuel López Obrador i Claudia Sheinbaum no s'entenen sense el paper fonamental que va tenir Cuauhtémoc Cárdenas per construir una alternativa d'esquerres al país durant les dècades precedents. El polític ara mort va articular una oposició amb capacitat real de desafiar el sistema polític dominant a Mèxic, en mans del PRI des dels anys trenta del segle passat fins que es va anar trencant aquesta hegemonia als noranta. La presidenta mexicana, Sheinbaum, ha destacat en un comunicat el paper "fonamental" que va tenir Cárdenas per a la història política de Mèxic des de 1988, quan "va marcar l'inici de la transformació democràtica" del país. L'expresident López Obrador ha assenyalat en un missatge de dol que "va ser un transformador" i que "sense ell, una altra seria la realitat política del país".
Con profundo pesar lamentamos el fallecimiento del ingeniero Cuauhtémoc Cárdenas Solórzano, un hombre de principios firmes, que transformó la vida política de nuestro país. Su papel en la historia contemporánea de México es fundamental. En 1988 abanderó un movimiento democrático pacífico que canalizó el anhelo de cambio de millones de mexicanas y mexicanos. Aquella histórica jornada electoral, en la que debió haber sido reconocido como presidente, marcó el inicio de la transformación democrática. Hijo del general Lázaro Cárdenas, supo honrar ese legado con una trayectoria congruente, siempre fiel a la defensa de la soberanía nacional y las causas sociales. Su dignidad y convicción republicana quedan como un referente imprescindible para nuestra nación. Enviamos nuestras más sinceras condolencias a Lázaro, Cuauhtémoc y Camila, a toda su familia, amigos y seres queridos. Cuauhtémoc Cárdenas Solórzano vive por siempre en la historia de México.
— Claudia Sheinbaum Pardo (@Claudiashein) October 29, 2026
Fill de l'expresident Lázaro Cárdenas del Río —que va acollir nombrosos exiliats catalans durant la Guerra Civil i la dictadura—, Cuauhtémoc Cárdenas va néixer a la capital mexicana el 1934 i va ser enginyer de professió. Va militar des de jove en política, des dels moviments estudiantils i després en l'hegemònic PRI. Estava alineat amb l'ala més progressista del partit, l'anomenada Corriente Democrática, i va ser senador durant els anys setanta i, posteriorment, governador de l'estat de Michoacán —al sud-oest del país—. No obstant això, l'any 1988 va ser un punt d'inflexió. Cárdenas va deixar el PRI en considerar que s'havien traït els principis fundacionals de la revolució mexicana amb la seva tendència dretana i es va presentar com a candidat a la presidència de Mèxic al capdavant del Frente Democrático Nacional, una coalició de nombrosos partits d'esquerres. No va vèncer davant el priista Carlos Salinas, en unes eleccions marcades per les denúncies de frau electoral amb la caiguda del sistema informàtic.
Mando un abrazo a familiares, amigos y compañeros por el lamentable fallecimiento del ingeniero Cuauhtémoc Cárdenas Solórzano, precursor del movimiento democrático en la historia reciente de México. Sin él, otra sería la realidad política del país. Fue un transformador; nos deja sus enseñanzas y los ideales que nunca mueren.
— Andrés Manuel (@lopezobrador_) October 29, 2026
Posteriorment, Cuauhtémoc Cárdenas va ser un dels fundadors del Partit de la Revolució Democràtica, que es convertiria durant anys en la principal referència de l'esquerra mexicana en les eleccions. El seu primer gran triomf va arribar el 1997, quan es va convertir en el primer cap de govern del Districte Federal elegit per vot popular, un resultat que va suposar una fita en la transició democràtica del país. També va repetir sense èxit intentar assolir la presidència del país el 1994 i el 2000. Amb el nou segle, Cárdenas va perdre el protagonisme davant la puixança d'una nova generació liderada per Andrés Manuel López Obrador —amb qui va tenir diferències i no va participar en les seves campanyes—, que sí que arribaria a la presidència mexicana el 2018. Després, AMLO va fer un pas al costat en favor de Sheinbaum, elegida el 2024. L'actual presidenta va ser, de fet, una destacada líder estudiantil en els moviments prodemocràtics i d'esquerres que Cárdenas encapçalava a finals dels vuitanta. Cuauhtémoc sí que va donar suport amb més fervor la candidatura de Sheinbaum, que el nomenaria recentment de manera simbòlica president d'una comissió de Petróleos Mexicanos.
Va demanar l'alliberament dels Jordis i una solució pactada per a Catalunya
Pel que fa a la seva relació amb Catalunya, Cuauhtémoc Cárdenas va visitar el 2018 el Palau de la Generalitat i va mantenir una trobada amb el president Quim Torra. En ple procés, Cárdenas va donar el seu suport a l'alliberament dels presos independentistes i va advocar per una solució "pacífica i dialogada" per al conflicte català. Després de l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, Cárdenas va signar un manifest amb altres destacades personalitats mexicanes en el qual es denunciava la situació a Catalunya i s'exigia l'alliberament dels dos líders de la societat civil independentista. També va tenir bona relació amb l'esquerra basca i es va implicar en trobades per a la resolució del conflicte polític a Euskadi després de la dissolució d'ETA. De fet, s'havia reunit en alguna ocasió amb Arnaldo Otegi i es va pronunciar contra la dispersió dels presos abertzales.