L’enfonsament del vaixell rus Ursa Major al Mediterrani continua envoltat d’incògnites gairebé un any després del sinistre. Una investigació de CNN apunta ara que el mercant podria transportar components de dos reactors nuclears destinats presumiblement a Corea del Nord quan va patir diverses explosions i es va enfonsar a uns 100 quilòmetres de la costa espanyola el 23 de desembre del 2024.

El cas ha despertat inquietud internacional perquè podria estar relacionat amb una operació secreta de transferència de tecnologia nuclear militar entre Rússia i el règim de Kim Jong-un. Segons la investigació, el vaixell havia salpat només dos mesos després que Corea del Nord enviés tropes per donar suport a la invasió russa d’Ucraïna.

Què se'n sap del carregament del vaixell?

El govern espanyol ha mantingut un gran hermetisme sobre l’incident, però va confirmar al febrer que el capità rus havia declarat davant els investigadors que la nau transportava “components per a dos reactors nuclears semblants als utilitzats en submarins”. El mateix capità va assegurar que desconeixia si contenien combustible nuclear.

L’Ursa Major, també conegut com a Sparta 3, havia participat anteriorment en operacions logístiques russes a Síria i figurava oficialment en ruta cap a Vladivostok, a l’extrem oriental de Rússia. Tot i això, la investigació considera poc creïble que el carregament hagués de recórrer mig món per traslladar simplement grues i contenidors entre dos ports russos connectats per ferrocarril.

Fonts properes a la investigació espanyola sospiten que el destí real de la càrrega era el port nord-coreà de Rason. Les grues transportades pel vaixell haurien servit, precisament, per descarregar un material especialment sensible un cop arribés al país asiàtic.

Què va provocar l'enfonsament del vaixell?

Els fets que van provocar l’enfonsament continuen sense aclarir-se. Segons les autoritats espanyoles, el vaixell va començar a reduir velocitat de manera sobtada el 22 de desembre mentre navegava prop d’aigües espanyoles. Un dia després, tres explosions a la banda d'estribord, prop de la sala de màquines, van provocar la mort de dos tripulants i van deixar la nau immobilitzada.

Les autoritats russes van reaccionar de manera immediata. Un dels vaixells militars que escortaven el mercant, l’Ivan Gren, va ordenar a les embarcacions properes allunyar-se de la zona mentre Espanya intentava coordinar les tasques de rescat. Poc després es van registrar quatre noves explosions abans que el vaixell acabés enfonsant-se. La investigació espanyola estudia si el buc podria haver estat atacat amb un torpede d’alta velocitat capaç de perforar el casc sense generar una gran detonació. Altres experts consultats per CNN consideren més probable l’ús d’una mina adherida al buc.

Els EUA volen saber més coses sobre el cas

El misteri encara es va intensificar més dies després, quan el vaixell rus Yantar —sospitós d’activitats d’espionatge en aigües de l’OTAN— va romandre durant cinc dies sobre les restes del naufragi. Durant aquell període també es van detectar noves explosions submarines. Els Estats Units han mostrat igualment interès pel cas. Segons dades de vol públiques, avions nord-americans especialitzats en detecció de material radioactiu han sobrevolat dues vegades la zona del sinistre durant l’últim any.

La possibilitat que Rússia hagués intentat transferir reactors nuclears a Corea del Nord preocupa especialment els serveis d’intel·ligència occidentals. Experts militars alerten que una operació d’aquest tipus representaria un pas molt important en la cooperació estratègica entre Moscou i Pyongyang i podria accelerar el desenvolupament del primer submarí nuclear nord-coreà. Ara, moltes de les respostes continuen atrapades a 2.500 metres de profunditat al fons del Mediterrani.