La manca d'investigacions judicials en 18 crims del franquisme i la transició ha provocat la preocupació de quatre relators de les Nacions Unides, que han assenyalat directament Espanya per haver incomplert les seves obligacions internacionals en drets humans arran de l'arxivament generalitat de querelles per fets que es van cometre durant la dictadura. A mitjan febrer, aquests quatre relators van enviar una comunicació al govern espanyol on subratllaven que "mentre l'Estat espanyol no iniciï investigacions sobre els crims de lesa humanitat i les greus violacions dels drets humans comeses durant el període franquista, estaria incomplint les seves obligacions internacionals en matèria de drets humans". En el pronunciament, els relators recorden que "el dret internacional no permet aplicar terminis de prescripció o causes d'extinció de l'acció penal, com ara les amnisties, als crims de lesa humanitat i les greus violacions de drets humans" i que, tot plegat, pot comprometre la responsabilitat de l'Estat en conjunt.
Les peticions de les entitats
Aquesta preocupació expressa dels relators sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, del Grup de Treball sobre les Desaparicions Forçades o Involuntàries, sobre execucions extrajudicials, sumàries o arbitràries i sobre la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants prové d'una comunicació presentada per Irídia i la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina contra els Crims del Franquisme (CEAQUA). El passat desembre, aquestes dues entitats van presentar una comunicació conjunta davant d'aquest primer relator, denunciant la responsabilitat internacional de l'Estat per la "manca d'investigació judicial efectiva dels crims de lesa humanitat comesos per la dictadura franquista". Segons indiquen les organitzacions, s'hi incloïen 18 casos denunciats d'ençà de l'entrada en vigor de la llei de memòria democràtica, que ha tingut més obres que llums des de la seva aprovació el 2022. En el text, els relators demanen informació detallada sobre les querelles iniciades i que es justifiqui com "les decisions judicials d'arxiu s'ajusten als estàndards internacionals".
Les entitats que van presentar la queixa celebren aquest "missatge clar a les institucions espanyoles", ja que retreu al poder judicial que estigui "obstaculitzant l'accés a la justícia" de les víctimes, i recorda al Govern "que la manca d'investigació d'aquests casos implica la seva responsabilitat internacional". En aquest sentit, demanen, entre altres incidències, "que es derogui la llei d'amnistia de 1977 i que es reformi el Codi Penal per incloure el principi de legalitat internacional i imprescriptibilitat del delicte de tortura".